El 600 s’havia quedat curt per a moltes famílies. Calia alguna cosa una mica més gran. A la Fiat ho van tenir clar, i a Seat no van trigar a fer-se’n ressò. La Fira de Mostres de Barcelona del 1966 va ser l’escenari de presentació d’un cotxe que va tenir un gran èxit de vendes. En els vuit anys que va durar la seva producció, en van fer 664.515 unitats. Va ser el cotxe més matriculat a Espanya durant cinc anys, i el primer a passar de les cent mil unitats produïdes en un de sol: el 1970.
A la versió inicial de 37 cavalls de potència la van seguir una de quatre portes i la Coupé, que disposava de 10 CV més. Després vindria el 850 Especial, l’Spider -que era descapotable!- i finalment la versió Sport Coupé, amb una potència de 52 cavalls, ni més ni menys.
Aquest va ser el primer cotxe per a moltes famílies a començaments dels anys 70. Personalment no li puc tenir més estima, ja que amb ell vaig aprendre a conduir, i amb ell vaig fer molts quilòmetres per tot arreu en els meus primers viatges com a jove periodista.
Una vegada em van voler multar per creuar Oliana a 190 per hora... I, encara que costi de creure-ho, vaig suar per dissuadir el guàrdia civil que em volia empaperar que era impossible, que jo era bo conduint... però no tant. Ja us ho podeu imaginar: semblava l’Alonso queixant-se del cotxe perquè no corre gens.
Quan el van començar a vendre el van anunciar com “el cotxe d’actualitat” i l’oferien per 80.000 pessetes, que quedaven en 97.457 quan hi aplicaven l’impost de tràfic d’empreses, el de matriculació, l’impost de luxe i l’assegurança obligatòria.