BarcelonaEl mercat espanyol de motos fetes a Catalunya de més de 125 cc estava dominat per les grans marques catalanes: Bultaco, Montesa i Ossa. Però qui tenia més èxit comercial era Derbi amb els seus ciclomotors, que no eren rebuts amb gaire consideració per aquests competidors. La casa de Martorelles es va voler reivindicar davant seu amb una moto de dos cilindres, ja que cap d’aquestes marques en produïa. Així va néixer la 2002GP, concebuda pel mateix equip que, fins mesos abans, s’havia dedicat a fer córrer les famoses bales vermelles al Campionat Mundial de motociclisme. Es deia així perquè tenia un motor de 200 cc i 2 cilindres.

Quan va aparèixer, el 1976, va causar impacte, sobretot per l’estètica, francament reeixida, i pels seus frens generosos, derivats directament dels que la marca havia utilitzat a les curses. En una època en la qual portar un rellotge digital era la màxima expressió de la modernitat -i si era un Casio, encara més-, un dels detalls que més ho van petar va ser el marcador digital que indicava al tablier la marxa que portaves engranada. Quan el vaig veure per primer cop, em vaig quedar com si estigués davant les interioritats de l’ordinador Hall 9000 ideat per Kubrick. Com molava!

Però la 2002GP no va quallar. Corria una mica més que les 250 del moment, en part per la refrigeració líquida, però amb això no n’hi havia prou. Es va quedar a mig camí de moltes coses, tot i que se’n van anar fent versions que la van fer créixer fins als 28 CV de potència, i que duien doble fre de disc, o la barreja d’oli i benzina per separat.

Els motards del moment esperaven una miqueta més, i aviat va agafar mala fama per la seva feblesa mecànica, impròpia en una Derbi. Les 2002GP les muntaven massa artesanalment. A més, els primers cigonyals van sortir defectuosos, i això va ser definitiu perquè els clients perdessin confiança en un model que, malgrat tot, va suposar una alenada d’aire fresc.