Els anys bojos del Grup B
Els Grup B de ral·li han passat a la història com unes màquines meravelloses però extraordinàriament perilloses que van traspassar el límit entre la seguretat i l'esport
Els anys 80 van ser una autèntica edat d’or per als amants dels esports de motor: d’una banda, la Fórmula 1 va viure anys gloriosos amb batalles èpiques entre pilots llegendaris com Ayrton Senna, Niki Lauda, Nigel Mansell i Alain Prost. Però el món dels ral·lis no es va quedar enrere i entre els anys 1982 i 1986 el Campionat del Món, conegut popularment com el Grup B, es va convertir en una de les competicions de motor més apassionants, amb més ritme i acció de la història de l’automobilisme. De fet, Walter Röhrl, Hannu Mikkola, Juha Kankkunen, Jean Ragnotti, Ari Vatanen i Henri Toivonen eren pilots tan o més populars entre els aficionats com els de la Fórmula 1.
Els cotxes del Grup B tenien poques restriccions a la tecnologia i el disseny, cosa que permetia que els principals fabricants automobilístics desenvolupessin màquines capaces de volar sobre les etapes de sorra, asfalt, fang o neu, amb uns xassissos de tipus tubular, carrosseries de fibra de vidre, sistemes de tracció integral i motors amb turbocompressors d'alt rendiment. De fet, a l'última temporada dels Grup B, els cotxes participants oferien més de 500 CV de potència i un pes sovint inferior als 900 quilos, una xifra d’escàndol fins i tot avui, trenta-cinc anys després de la seva aparició.
Al Grup B hi van participar vehicles llegendaris (a molts dels quals ja hem dedicat un reportatge especial) com els Audi Quattro, Lancia 037, Peugeot 205 T16, Lancia Delta S4 i Renault 5 Turbo, que ens van oferir etapes de ral·li apassionants a velocitats impensables pocs anys abans. Fins al punt que les autoritats mèdiques van certificar que el desgast dels pilots en un dia al volant d’un Grup B suposava un de similar al d’un ciclista durant una etapa del Tour de França.
Però un dels problemes més importants pel que fa a la seguretat dels Grup B va ser l’escassa percepció de risc dels aficionats. Durant aquells anys els aficionats se situaven molt a la vora (massa) dels pilots i les seves màquines, sovint a pocs centímetres de distància i posant la seva integritat i la dels pilots en un perill innecessari.
Desgraciadament, una sèrie d’accidents mortals van posar en el punt de mira els cotxes del mític Grup B. Durant el ral·li de Portugal del 1986 un Ford RS200 pilotat pel pilot local Joaquim Santos va sortir del tram i va causar la mort de tres persones (dos nens i una dona) i en va ferir trenta més de gravetat. El mateix any un altre espectador també va resultar atropellat mortalment durant el ral·li Safari de Kènia. Però la gota que va fer vessar el got va ser l’accident mortal del pilot Henri Toivonen i el seu copilot Sergio Cresto al ral·li de Còrsega del 1986, quan va estavellar el seu Lancia Delta S4.
Els Grup B s’havien convertit en uns cotxes perillosos i la FISA, entitat organitzadora del Campionat del Món de ral·lis, els va prohibir i va fixar unes normes molt més restrictives amb limitacions de potència i pes per poder participar en les competicions internacionals a partir del 1987.
Per acabar, us deixem un vídeo que recull algunes de les millors imatges dels espectaculars anys del Campionat del Món de ral·lis de Grup B, una categoria tan perillosa com apassionant: