Els 5 Citroën més innovadors de la història
Repassem els cinc models més innovadors de la marca francesa l'any que celebra el centenari
Aquest any Citroën celebra el centenari. La francesa és una marca que històricament s’ha associat a innovacions tècniques i solucions mecàniques molt avançades al seu temps. No debades, els èxits esportius de la seva divisió de competició (les victòries de Loeb al WRC en serien un clar exemple) sempre han anat acompanyats de models de producció atrevits, amb dissenys innovadors i tecnologies revolucionàries que han marcat decisivament l’evolució de la indústria del motor dels últims cent anys. A continuació presentem alguns dels models que han marcat un abans i un després en la història de la marca francesa:
Traction Avant (1934-1957)
El Traction Avant va ser el primer cotxe de la història a utilitzar un sistema de tracció davantera, una solució mecànica que permet abaratir i optimitzar l’espai dels vehicles. De fet, la majoria de cotxes fabricats als nostres dies utilitzen un sistema de tracció davantera.
Fabricat en el període d’entreguerres, la seva versatilitat i les seves capacitats van permetre que la seva producció s’allargués fins a l’any 1957. I és que el Traction Avant va disposar d’una vida comercial de 23 anys. L’altra clau del seu èxit industrial i comercial radica en el fet que va ser el primer cotxe a utilitzar un xassís monocasc en la indústria de l’automòbil.
H-van (1947-1981)
¿Com és possible que un cotxe dissenyat fa pràcticament setanta anys continuï semblant-nos modern i atractiu encara avui? I és que aquesta furgoneta, molt popular a l’Europa de la segona meitat de segle XX, es va inspirar en la tecnologia aeronàutica per mantenir-se vigent fins a l’any 1981.
De fet, les furgonetes modernes utilitzen com a referent de disseny i capacitat l'H-van, que s’ha convertit en una icona del disseny i la plasticitat del fabricant gal.
2CV (1948-1990)
El 2CV és el resultat d’una equació perfecta. Útil i pràctic, fàcil de conduir, fiable, econòmic (tant de fabricar com de mantenir) i dotat d’un disseny global i atemporal.
Durant el seu gairebé mig segle de vida, el 2CV es va reivindicar com el cotxe total: capaç de travessar pistes sense asfaltar i de moure’s com peix a l’aigua a les ciutats, aquest petit vehicle gal va motoritzar l’Europa de la postguerra gràcies a la seva lleugeresa i els baixos consums del petit motor de 0,6 litres de cilindrada que utilitzava. Curiosament el 2CV s’ha convertit avui en un objecte de desig i en el símbol de tota una època i un país, i la seva cotització com a vehicle clàssic s’ha disparat els últims anys.
DS (1955-1975)
El DS representa tota la capacitat tecnològica i d’innovació de la història de Citroën, una síntesi pràcticament perfecte dels valors i la filosofia de la marca francesa, tot i que li va costar fer-se un forat al mercat, tradicionalment conservador.
De fet, el DS està considerat per molts aficionats com el millor cotxe de la història. I això és molt dir. Fora de debats i consideracions, hi ha un fet que és inqüestionable, i és que el DS és un cotxe més avançat que molts dels que es fabriquen avui.
L’excel·lència tècnica del DS, encara no superada cinquanta anys després per molts vehicles moderns, es basa en detalls com la seva direcció, frens i suspensió hidràulics, que van significar una revolució tecnològica i una nova forma de conduir més satisfactòria per als usuaris. El DS també va introduir fars direccionals que il·luminaven els revolts (un extra que molts fabricants 'premium' tot just comercialitzen de fa ben poc), el botó de frenada o fins i tot el sostre de plàstic que permetia que entrés la llum solar, la qual cosa generava una sensació d’amplitud i d’espai diàfan a l'interior més gran.
GS (1970-1986)
Amb el GS, Citroën es va tornar a avançar a tota la competència –per bé que, un cop més, aquest vehicle va ser poc comprès en el seu temps–. Dotat d’una suspensió i un coeficient aerodinàmic molt avançat al seu temps, el GS va ser un intent pràcticament contracultural de fabricar un cupè elegant i esportiu que oferís la màxima comoditat als ocupants a un preu lleugerament superior al dels seus competidors, però sense arribar a esdevenir prohibitiu per als compradors europeus. Tot i així, l’èxit comercial del GS va ser molt limitat. Amb tot, la seva cotització en el mercat de clàssics s’ha disparat els últims anys.