El Citroën GS era capaç d’anar amb només tres rodes… si convenia. Això era possible gràcies al seu sofisticat i revolucionari sistema de suspensió hidroneumàtica que, a més de millorar l’eficàcia dels frens posteriors, permetia variar l’altura de la carrosseria fins a quatre nivells diferents. Una solució molt útil per circular per segons quins llocs.

El GS, i la seva posterior evolució, el GSA, va ser tota una revolució a Citroën quan el van presentar al Saló de Ginebra del 1970 perquè suposava el necessari pas intermedi del senzill 2CV al sofisticat DS.

A Espanya es van fabricar i vendre moltes unitats d’aquest cotxe, que va tenir una gran acollida, ja que tenia un preu que permetia a molta gent poder accedir, per relativament pocs diners, a un cotxe amb solucions pròpies de vehicles “de luxe”.

Tenia alguns detalls molt curiosos, com la “lupa” que indicava la velocitat de circulació enmig del comptaquilòmetres, com si fos una bàscula, i la posició de la ràdio, que anava vertical, al mig dels dos seients.

La pega del GS era l’escassa potència del seu motor, inicialment refrigerat per aire, que li donava un so molt semblant al del 2CV. Les quatre versions disponibles, 1.0, 1.1., 1.2 i 1.3 -molt semblants-, tenien un ventall de potència que anava dels 55 als 71 cavalls. Poquet.

El nivell d’acabat es distribuïa en tres esglaons: Special, Club, i... Pallas, que va donar peu a no poques bromes.

En els onze anys que va estar en producció se’n van fer gairebé dos milions d’unitats, però l’arribada del BX el va anar arraconant fins a la desaparició.