Ayrton Senna, el talent més pur de la Fórmula 1

Probablement el brasiler Ayrton Senna (1960-1994) ha estat el talent més pur de la història de la Fórmula 1. A diferència de l’argentí Juan Manuel Fangio, Ayrton Senna era un pilot molt més visceral i agressiu, imbatible en les voltes de classificació i capaç d’arribar al límit al volant de qualsevol cotxe.

Senna va començar la seva història d’amor amb l’automobilisme amb un kart que el seu pare li va construir de manera artesanal, quan tenia quatre anys. El talent innat de Senna va fer que tothom quedés meravellat veient-lo conduir, i amb només vuit anys ja derrotava els seus rivals de setze o divuit anys als campionats de kàrting brasilers.

El 1978, amb només divuit anys, Senna va aterrar a Europa per competir al campionat del món de kàrting, la Fórmula Ford i la Fórmula 3 britànica, on va demostrar les seves habilitats al volant.

L’any 1984 Senna va arribar a fer proves amb els equips Williams i McLaren de F1, però finalment va debutar a la categoria reina de l’automobilisme al volant d’un modest Toleman, amb el qual va impressionar tothom obtenint dos podis l’any del seu debut amb un cotxe molt inferior al dels rivals.

Havia quedat clar que el Toleman es quedava molt curt pel talent del de São Paulo, i la temporada següent (1985) va signar per l’equip Lotus, amb el qual va obtenir les primeres victòries i fins i tot va estar en la lluita pel títol mundial del 1987.

Finalment, el 1988 Senna va fitxar per McLaren, equip on coincidiria amb el seu gran rival Alain Prost iniciant una de les millors èpoques (si no la millor) de tota la història de la Fórmula 1. Gràcies al seu talent i al seu estil de conducció passional i un punt agressiu, el brasiler va ser millor que el seu company francès durant les dues temporades en què van coincidir, tot i que Senna només va poder guanyar el campionat del 1988, perquè en l'última prova del 1989 el pilot brasiler va ser desqualificat després d’un accident amb el seu company d’equip al GP del Japó, on Senna arribava amb avantatge sobre el seu rival.

Quan Prost va abandonar l’equip McLaren-Honda buscant refugi a Ferrari l’any 1990 es va obrir una nova pàgina en la rivalitat dels dos millors pilots del moment, amb estils de conducció antagònics. Senna va tornar a guanyar el campionat del món del 1990 després de superar el Ferrari de Prost i Mansell, victòria que repetiria l’any següent (1991) per sumar el seu tercer i últim títol mundial.

A partir del 1992 la supremacia dels Williams sobre els McLaren era evident, i el paulista no va arribar mai a tenir opcions reals de victòria, tot i signar diverses actuacions espectaculars. Tres quarts del mateix li va passar l’any 1993, quan el seu McLaren amb motor Ford no era capaç de plantar cara als seus rivals, però tot i així el caràcter i el talent de Senna li van servir per obtenir algunes victòries memorables, com la del GP d’Europa del 1993 a Donington Park, on va derrotar Prost, Hill i Schumacher amb un cotxe més lent.

Ayrton Senna necessitava un cotxe al nivell del seu pilotatge i del seu talent, i per això l’any 1994 va signar amb l’equip Williams-Renult després de la retirada del seu etern rival Alain Prost. Malauradament, la mala sort i un Benetton estel·lar on brillava un jove Michael Schumacher li van impedir mostrar la seva velocitat durant les primeres proves de l’any, just abans d’arribar al fatídic GP de San Marino del 1994.

El maleït GP de San Marino del 1994

Probablement el GP de San Marino del 1994 mai s’hauria hagut de disputar. El circuit d’Imola no estava al nivell d’exigència de la Fórmula 1 del seu temps, i el dissabte de classificació el pilot austríac Roland Ratzenberger havia perdut la vida a l’asfalt.

Aquell diumenge, 1 de maig del 1994, ha quedat gravat a foc en la memòria col·lectiva de tots els aficionats, i tothom recorda on era i què feia en el moment en què Ayrton Senna va perdre la vida. Després d’una sortida molt accidentada en què el brasiler va quedar molt endarrere en la classificació, Senna va patir un fatal accident en la setena volta al revolt de Tamburello, perquè el seu cotxe no va girar –va fer un recte– a més de 300 km/h i va xocar amb un mur de formigó. Diverses peces de la roda davantera dreta van impactar contra el seu cap i li van produir importants fractures al crani.

Incomprensiblement, la cursa va continuar i les assistències mèdiques van trigar un temps vital fins a arribar al pilot, que va necessitar una traqueotomia immediata i un ràpid trasllat amb helicòpter a un hospital de Bolonya, on hores després es confirmaria la mort.

Curiosament a l’interior del monoplaça Senna hi portava una bandera austríaca per homenatjar el seu company Ratzenberger. El seu enterrament a São Paulo va ser multitudinari, i fins i tot la selecció brasilera de futbol, campiona del món el 1994, va dedicar un homenatge al millor talent de la història de la Fórmula 1.