És un dels cotxes més bonics de la història, que ha passat a la posteritat com un símbol dels anys seixanta, el cinema de Fellini i de la dolce vita italiana. Però l’Alfa Romeo 1600 Spider, també conegut com a Alfa Romeo Duetto, va ser el primer cotxe europeu que va fer el salt als Estats Units i va conquerir el cor dels americans, i especialment dels famosos de Hollywood. De fet, personalitats com ara l’actor Steve McQueen, Dustin Hoffman o Mohamed Ali en van tenir un, i durant una pila d’anys va ser un referent de la italianitat i del bon gust.

En realitat l’Alfa Romeo Spider 1600 –el seu nom real– era una evolució de la Giulietta Sprint GT de l’any 1962. Els enginyers d’Alfa Romeo van aprofitar la base mecànica per evolucionar el model amb una carrosseria descapotable (Spider, com l’anomenen a Itàlia) dissenyada per Pininfarina i un motor 1.6 de quatre cilindres que oferia uns magnífics 108 CV per moure un vehicle que pesava menys de 1.000 quilos.

El que definia aquest model era la lleugeresa i l’agilitat, que, maridats amb un disseny realment bonic, van ser elements clau que van permetre que el cotxe es fabriqués ininterrompudament entre els anys 1966 i 1994 amb més de 124.000 unitats fabricades, i es va convertir així en el cotxe amb una vida comercial més longeva de la història de la casa milanesa.

La mecànica del Duetto va evolucionar amb el pas dels anys, i el motor gasolina 1.6 va ser progressivament substituït i millorat per motors 2.0 amb potències de 117 i fins a 128 CV, sempre associats a canvis manuals i conservant el motor longitudinal a la part davantera i el sistema de tracció posterior o propulsió.

El cotxe dels mil noms

Alfa Romeo va rebatejar el seu model amb el nom de Duetto, però per motius comercials (el mot estava registrat per una fàbrica de galetes) el seu nom oficial sempre va ser el d’Alfa Romeo Spider 1600, que tot i així va conservar el nom Duetto entre el públic.

Però la primera generació del Duetto (1966-69) també va ser anomenat osso di seppia, ja que la seva forma i estructura –ample i amb una línia de cintura molt baixa– recordava l’os d’una sèpia. Aquí no van acabar els sobrenoms del popular Duetto, ja que la segona generació (1969-1982) va rebre el nom de coda tronca (cua tallada) pel tall aerodinàmic i cupè de la seva part posterior.

La tercera generació del Duetto (1983-1989) va ser batejada amb el sobrenom d’aerodinamica, pel treball i modificacions aerodinàmiques que va introduir Pininfarina en l’evolució del disseny de l’esportiu descapotable llombard. Per acabar, l'última generació (1990-1996) va ser anomenada ultima o quarta serie i volia ser un retorn del model als seus orígens.