Grans campions de la F1
Ferran Vital

Juan Manuel Fangio, el millor pilot de la història

Iniciem un repàs als millors pilots de la història de la Fórmula 1 amb el primer gran campió d'aquesta especialitat: Juan Manuel Fangio, el millor pilot de tots els temps

Fangio, el millor pilot de la història / MERCEDES Zoom

Ras i curt, Juan Manuel Fangio (1911-1985) va ser el millor pilot de la història de la Fórmula 1. I aquesta no és una opinió personal, tot i que ho pugui semblar, ja que un estudi científic de la Universitat de Sheffield dirigit pel matemàtic i estadístic Dr. Andrew Bell va resoldre que el millor pilot de la història de la F1 ha sigut l’argentí Juan Manuel Fangio.

Fangio va néixer i créixer a la petita ciutat de San José de Balcarce, als afores de Buenos Aires, fill d’una família modesta d’immigrants italians. Tot i que el petit Juan Manuel va començar a jugar a futbol a l’escola, als 16 anys ja va adquirir el primer cotxe amb el qual va aprendre els fonaments bàsics de la mecànica dels automòbils, i l’any 1932 ja havia obert un taller mecànic a la seva ciutat. Aquests coneixements mecànics segurament el fan diferent de la resta de pilots, ja que Fangio posava a punt els seus cotxes de carrera i treballava colze a colze amb els seus mecànics.

Fangio i el seu Chevrolet, any 1938 Zoom

Fangio i el seu Chevrolet, any 1938 / Viquipèdia

A partir de l’any 1938, Juan Manuel Fangio va començar a competir a l’Argentina en diverses curses de la categoria TC (Turisme Carretera), primer com a copilot i després al volant d’un Chevrolet. Els èxits de Fangio al volant el van catapultar entre l’elit de pilots sud-americans, i va iniciar una rivalitat llegendària amb l’altre talent argentí del moment, el pilot Oscar Alfredo Gálvez.

El gran campió de la Fórmula 1

L’any 1947, amb 36 anys d’edat, Juan Manuel Fangio va arribar a Itàlia convidat pel campió italià Achille Varzi i amb el suport de l’Automòbil Club Argentí, i va començar una carrera espectacular al Vell Continent al volant d’un Maserati que el va portar a guanyar els GP de San Remo, Pau, Perpinyà, Marsella, Albi i Spa-Francorchamps entre el 1949 i el 1950.

Fangio al volant d'un Alfa Romeo Zoom

Fangio al volant d'un Alfa Romeo / Alfa Romeo

Les seves grans actuacions van cridar l’atenció de l’equip Alfa Romeo per participar en la primera edició del mundial de Fórmula 1 l’any 1950, en què va sorprendre tothom obtenint tres victòries en les sis curses que va disputar i quedant a només tres punts del campió Giuseppe Farina en la classificació final.

El primer campionat del món de Fórmula 1 no es faria esperar gaire, ja que la temporada següent Fangio va guanyar el seu primer mundial de F1 després de guanyar l'última cursa del 1951 amb el seu Alfa Romeo en el vell circuit de Pedralbes, a Barcelona.

L’any 1952 el pilot argentí va patir un espectacular accident al circuit de Monza, que de poc li va costar la vida. El seu cotxe va sortir de la corba peraltada i va acabar impactant contra uns arbres. Fangio va haver d’estar immòbil durant sis mesos per recuperar-se de les fractures causades per aquell terrible accident. Amb tot, l’argentí va tenir sort: durant els 10 anys que va competir a la Fórmula 1 va veure la mort de 65 pilots, alguns tan propers i estimats com el seu amic i protegit Onofre Marimón, argentí d’origen català.

Fangio (en el Mercedes) supera Ascari (Ferarari) a un GP del 1954 Zoom

Fangio (en el Mercedes) supera Ascari (Ferarari) a un GP del 1954 / Mercedes

Fangio no va tornar a ser competitiu fins a la temporada 1953, quan va tornar a guanyar un Gran Premi a Monza, catedral de la Fórmula 1 on havia patit el gran accident de la seva vida uns mesos abans, ara al volant d’un Maserati. El segon i el tercer campionat del món van arribar els anys 1954 i 1955, ja al volant d’un monoplaça Mercedes-Benz. Quan l’any 1956 Mercedes-Benz es va retirar de la Fórmula 1 (conseqüència del greu accident de Le Mans en què van morir més de 80 persones), l’argentí va signar amb Ferrari, amb el qual va guanyar el campionat del 1956. Però les relacions entre Juan Manuel Fangio i Enzo Ferrari no eren les més adequades i l’any següent va abandonar Ferrari per tornar a posar-se al volant d’un Maserati i guanyar el seu cinquè campionat del món amb 47 anys d’edat, havent realitzat lliçons de pilotatge i actuacions memorables com la del GP de Nürburgring d’aquell any. 

Un cop retirat, Fangio va dedicar-se a muntar un concessionari de Mercedes-Benz a la seva ciutat natal, per bé que sempre va seguir en contacte amb els seus amics i antics companys. Ara bé, l'argentí va declinar algunes ofertes per convertir-se en director esportiu o mànager d'algun equip de Fórmula 1, tot i que el pàdoc respectava unànimament el seu historial.

Fangio als 80 anys d'edat Zoom

Fangio als 80 anys d'edat / Mercedes-Benz

Tot i que alguns pilots han guanyat més títols mundials que ell, Fangio va guanyar el campionat amb quatre escuderies diferents (Alfa Romeo, Ferrari, Mercedes i Maserati) i mostrant un pilotatge constant, amb una conducció molt fina i noble, que portava la màquina al seu límit sense arribar a posar-se en un perill excessiu ni comprometent la seguretat de la resta de pilots, elements que li han servit per ser reconegut unànimament com el més gran de la història de la Fórmula 1.