ELS COTXES DE LA NOSTRA VIDA

Dodge Dart: franquisme sobre rodes

Un cotxe destinat a ministres i alts càrrecs del govern franquista del moment

Dodge Dart: franquisme sobre rodes Zoom

Avui toca un cotxe de mal rollo, i no només perquè algunes unitats van ser transformades en ambulàncies o vehicles funeraris. Als anys 70, quan en vèiem un amb una matrícula 16.400 -o semblant- estarrufàvem el nas. Si a sobre portava sobre l’aleta de la dreta un banderí oficial, normalment amb la bandera espanyola, encara més. Aquesta classe de vehicles anaven destinats a ministres i alts càrrecs del govern franquista del moment.

El més famós va ser el que portava la placa PMM (Parque Móvil Ministerial) 16.416. Era el de l’almirall Carrero Blanco que a l’atemptat del 20 de desembre del 1973, malgrat els seus 1.800 quilos de pes, va volar a més de trenta metres d’alçada fins a aterrar dins del pati d’un convent de jesuïtes al carrer Claudio Coello de Madrid.

Aquell cotxe era la versió 3.700 GT, la més potent, dels Dodge Dart que la fàbrica Barreiros de Villaverde va construir des del 1965 fins al 1976 a la capital espanyola. La moda dels grans cotxes americans va impulsar els promotors d’aquest model a fabricar-lo a l’Estat. Durant molt de temps els Dodge Dart i 3.700 GT van ser els cotxes amb els motors de gasolina més grans que es podien trobar al mercat local i, a banda d’aquest ús oficial, també es van convertir en un cobejat objectiu d’aparença per als nou-rics del moment.

El Dodge gastava tant i anava associat a una imatge tan negativa que va tenir una vida molt efímera, però, per a alguns, encara va ser massa llarga. En van fer 18.000, però alguns no els van arribar ni a matricular, cosa que confirma el fracàs d’un cotxe més aviat antipàtic per tot el que representava.