La història del Circuit Urbà de València va començar l’any 2005 durant una prova del campionat de GP2 que es va celebrar al circuit Ricardo Tormo de Xest, un traçat permanent que acull anualment diverses competicions, entre les quals destaquen les proves de MotoGP, Superbikes i GP2. En aquella prova van coincidir, per primer cop, els protagonistes d'aquesta història: el president Francisco Camps i el magnat de la Fórmula 1, el britànic Bernie Ecclestone.

En uns anys de creixement econòmic i amb Francisco Camps presidint la Generalitat Valenciana, el govern del PP valencià va creure oportú intentar portar la Fórmula 1 a València, amb l’objectiu de situar la ciutat al mapa internacional (aquells anys també es van celebrar esdeveniments com la visita del Papa o la Copa Amèrica de vela, entre altres) i mirar de contrarestar o fins i tot competir amb Catalunya i el circuit de Montmeló. A més a més, aquells anys el PP no governava a l'estat espanyol, i Camps era un dels contrapoders regionals de l'aleshores president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i l'antítesi del govern tripartit català. El Circuit Urbà de València era, doncs, una operació propagandística i populista del dirigent valencià, inserida en un marc de febre constructora que va afectar de ple el País Valencià durant els primers anys del segle XXI.

El patró de la Fórmula 1, el britànic Bernie Ecclestone, va començar a negociar amb les autoritats valencianes per celebrar un Gran Premi de Fórmula 1 a València. Les negociacions no van ser complicades, ja que el govern Camps va acceptar totes les exigències del magnat britànic. D’una banda, Ecclestone no podia trencar el compromís signat amb el circuit de Montmeló per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, i de l'altra a Ecclestone no li acabava de convèncer el circuit Ricardo Tormo de Xest, que considerava poc apropiat.

Aleshores Camps i Ecclestone van acordar un nou escenari per portar el circ de la Fórmula 1 a la capital valenciana: el nou port esportiu del barri del Grau seria l’emplaçament escollit per acollir el futur Gran Premi d’Europa en un flamant circuit que tindria nom anglès: Valencia Street Circuit. I és que Ecclestone va visualitzar un circuit urbà que volia imitar l’estil i el glamur del circuit urbà de Mònaco però actualitzant-lo a les necessitats tecnològiques i de seguretat del segle XXI, i el binomi format per Francisco Camps, des de la Generalitat Valenciana, i Rita Barberà, a l’Ajuntament del Cap i Casal de l'antic Regne de València, va acceptar la proposta del britànic, en una maniobra que va afavorir l'especulació immobiliària als voltants de la zona que acolliria el circuit urbà.

El mes de març del 2007 el president Camps va publicar un decret per autoritzar la construcció d’un circuit urbà, i al maig el Gran Premi d’Europa va ser presentat oficialment en un acte que encara avui fa avergonyir. Ecclestone va supeditar l’arribada del Gran Premi a la reelecció del president Camps, que havia d’afrontar unes eleccions a la Generalitat Valenciana dues setmanes després. Fos com fos, el cop d’efecte va funcionar: Camps va ser escollit president i el primer Gran Premi d’Europa es va celebrar el 24 d’agost del 2008.

El Circuit Urbà de València feia 5,473 quilòmetres, girava al voltant de la dàrsena interior del port i disposava de 25 revolts. En algunes rectes els monoplaces arribaven a superar els 330 km/h de velocitat punta, i el projecte faraònic de Camps volia atreure iots de gran eslora arreu del port per seguir en viu la cursa, al més pur estil de Mònaco. Més enllà dels projectes megalòmans de Francisco Camps i Rita Barberà, ben aviat es va fer palès que el traçat era força insípid, i durant els cinc anys que va acollir curses de Fórmula 1 (del 2008 al 2012) va costar moltíssim veure-hi avançaments de qualitat.

Un fracàs econòmic

Més enllà de l’escàs valor esportiu del traçat, el circuit urbà de València no va despertar grans expectatives entre els aficionats, i mai va acabar d’omplir les graderies, tot i que en algunes ocasions les administracions havien arribat a regalar entrades per donar més color a les més de 100.000 localitats del circuit. Tampoc es van veure gaires iots a l’interior del port tot i celebrar les curses a finals d’agost, ja que va generar poc entusiasme entre els aficionats de més poder adquisitiu.

Però el més sagnant del cas va ser l’elevat cost econòmic que va tenir aquest circuit per a tots els valencians. Tot i que Francisco Camps havia assegurat que la Fórmula 1 a València “no costaria ni un euro” als contribuents, la realitat és que el cost final de l’operació ha arribat a una quantitat que voreja els 200 milions d’euros, tot i que la Generalitat Valenciana només en reconeix 98 milions.

Ara bé, aquesta xifra es duplica sumant-hi el cànon que va haver de pagar el promotor del Gran Premi, Valmor Sports (una empresa satèl·lit del govern valencià que després va haver de ser rescatada amb diners públics) i els 98 milions que el govern valencià va reconèixer haver gastat el 2015 en concepte de construcció i manteniment de les infraestructures del circuit. En qualsevol cas, aquesta quantitat ha sigut molt superior al que hauria costat una remodelació i adequació del circuit de Xest, traçat que encara avui molts equips de Fórmula 1 utilitzen per efectuar-hi proves però que no li va semblar adient al magnat de la Fórmula 1.

Actualment el Circuit Urbà de València és un espai mort, amb molts trams abandonats –només utilitzats per alguns intrusos, que hi protagonitzen carreres nocturnes il·legals– i amb un aspecte apocalíptic. És l'exemple perfecte del nefast resultat de l’especulació urbanística i la malversació de fons públics en projectes faraònics amb finalitats electoralistes durant els anys de creixement econòmic de la primera dècada del segle XXI a l’estat espanyol.