Grans campions de la F1
Ferran Vital

Alain Prost, el mestre de la Fórmula 1

Cap pilot dels anys 80 tenia la capacitat analítica i la sang freda del millor pilot francès de la història de la Fórmula 1

Alain Prost, el mestre que va regnar a la Fórmula 1 / MCLAREN Zoom

Els anys 80 del segle passat són l’edat d’or de tots els aficionats als esports de motor. A l’apassionant Mundial de ral·li i els seus Grup B cal sumar-hi els millors anys de la Fórmula 1, amb una presència com mai de talents com Emerson Fittipaldi, Niki Lauda, Nigel Mansell o Gerhard Berger, però per sobre de tots ells van brillar dos grans talents que van protagonitzar la rivalitat més gran de tots els temps: Alain Prost i Ayrton Senna.

Prost i Senna el 1988 Zoom

Prost i Senna el 1988 / McLaren

Alain Prost (1955) és el millor pilot francès de tota la història de la Fórmula 1, i el primer gal en coronar-se campió del món d’aquesta especialitat. De fet, el seu estil de pilotatge, ortodox, disciplinat i molt precís li van fer mereixedor del sobrenom del mestre o el professor, i va ser el primer pilot del món –després de Fangio– capaç de guanyar quatre campionats del món de Fórmula 1.

Després d’uns inicis molt esperançadors en el món del kàrting (va ser campió europeu l’any 1972 amb només setze anys) va passar a competir dins del programa de Renault, on va guanyar la Fórmula Renault el 1978 i la Fórmula 3 l’any 1979. El seu talent li va servir per debutar a la Fórmula 1 l’any 1980 al volant d’un McLaren amb motor Ford, però els accidents i les lesions associades van tallar la seva projecció de soca-rel.

Alain Prost i Niki_Lauda, companys el 1984 Zoom

Alain Prost i Niki_Lauda, companys el 1984 / Wikipedia

Entre el 1981 i el 1983 Prost va competir amb l’equip Renault, amb el qual va obtenir les seves primeres victòries i fins i tot va estar en disposició per lluitar pel títol mundial fins a l'última carrera del 1983. La temporada 1984 Prost va tornar a McLaren de la mà de Ron Dennis i amb el campió Niki Lauda com a company d’equip. El francès va guanyar els seus dos primers títols mundials el 1985 i el 1986 gràcies al seu McLaren amb motor Porsche, després d’una sèrie de duels mítics amb el Williams-Honda de Nigel Mansell.

Alain Prost amb el McLaren-Honda de 1988 Zoom

Alain Prost amb el McLaren-Honda de 1988 / Wikipedia

Finalment, l’any 1988 McLaren va signar un jove Ayrton Senna per omplir l’altre seient de l’escuderia, iniciant un duel intens entre el brasiler i Prost. De fet algunes maniobres agressives de Senna –com la del GP de Portugal– van encendre el més veterà pilot francès, que veia cert favoritisme de l’equip britànic pel pilot brasiler. Senna va guanyar aquell campionat i la rivalitat entre els dos es va incrementar, fins al punt que a mitja temporada del 1989 (la primera amb motors Honda) Prost va anunciar que marxaria de McLaren per signar per Ferrari, els grans rivals dels britànics, no sense abans guanyar el campionat del 1989 després d’una polèmica desqualificació i sanció a Senna per part de la FIA presidida pel francès Jean-Marie Balestre en un accident entre els dos que va tenir lloc durant el decisiu GP del Japó, que va donar matemàticament el títol a Prost.

Alain Prost, al GP dels Estats Units de 1990 Zoom

Alain Prost, al GP dels Estats Units de 1990 / Viquipèdia

Alain Prost era la gran esperança de Ferrari per intentar reconquerir un campionat del món de Fórmula 1 que feia massa anys que se li resistia, però tot i obtenir algunes victòries importants, la superioritat del McLaren-Honda de Senna i la rivalitat amb el seu company d’equip Nigel Mansell van fer que el gal no triomfés en cap de les dues temporades (1990 i 1991) en què va córrer per Ferrari. Desanimat, Prost va anunciar la seva retirada temporal de la Fórmula 1.

Alain Prost al GP d'Austràlia de l'any 1993 Zoom

Alain Prost al GP d'Austràlia de l'any 1993 / Viquipèdia

Després de passar l’any 1992 totalment aturat, Alain Prost va anunciar el seu retorn a la F1 de cara a la temporada 1993 després de recuperar energies durant el seu any sabàtic, ara al volant d’un Williams amb motor Renault, amb el qual va reconquerir el campionat del món de Fórmula 1 després de sumar set victòries i superar la puntuació del seu gran rival Ayrton Senna i al seu jove company d’equip Damon Hill, que seria campió del món pocs anys després.

Retirat definitivament després de la seva victòria el 1993, Prost va seguir lligat a la Fórmula 1 com a director del seu equip Prost Grand Prix (1997-2001) i al món de la competició amb algunes victòries en els campionats de França sobre gel i com a fundador i director de l’equip e.dams de Renault a la Fórmula E els anys 2014 i 2015.