Lluc Martí i Francesc Arenas: "L’Hispano Suiza Carmen crea un nou concepte de luxe anomenat 'hyperlux'"

Lluc Martí

Què s’aprofita de la tecnologia de la Fòrmula E al Carmen?

Hem aprofitat tot el 'know-how' que portem des que vam començar a la primera temporada de la Fòrmula-E , competició on actualment hi participem amb Mahindra. Si a la Fòrmula 1 les grans marques desenvolupen tecnologies que després arriben al carrer, nosaltres a la Fòrmula E fem el mateix; per exemple, el sistema 'breaking-by-wire', que sembla un element que arribarà als cotxes de carrer d’aquí tres o quatre anys, el tenim actualment a la Fòrmula E i amb el Carmen ja estem fent les proves.

Quina és la tecnologia de propulsió del Carmen? Com és capaç de transmetre la potència a l’asfalt?

Tenim dos motors a l’eix posterior, un a cada roda. Cadascun d’ells genera una potència de 375 kW, uns 750 en total (1.019 CV). El cotxe té una reductora i una transmissió fixa, a més d’un controll de parell -o 'torque vectoring'- que ens regula la transmissió per no tenir en cap moment pèrdua de tracció, ja que limita la potència que reben les rodes en tot moment. Amb aquesta tecnologia el Carmen és capaç de fer el 0-100 km/h en menys de 3 segons.

Com és el procés de fabricació a QEV Tech?

El model exposat és el primer dels que hem fabricat, però no es tracta d’un model que es fabriqui en sèrie, sinó que es faran d’un en un amb una producció d’entre cinc i set a l’any, per fabricar els 19 que farem en total. Tota la base elèctrica i els components es fabriquen a les instal·lacions que tenim a Montmeló, on hi ha el taller, el banc de potència...

Quin és l’equip que s’encarrega de la fabricació?

Es creen equips de treball per a totes de les estacions de muntatge, amb un box per acoblar cadascun dels cotxes, feina que tardem uns dos mesos a completar. El treball és manual i molt precís, però no es tracta del mecànic de tota la vida que es podria imaginar, sinó que és un equip que sap fer màgia amb panells de fibra de carboni, amb mecànica... fins i tots amb els entapissats, procés pel qual tenim un artesà a casa i que treballa la pell a la pròpia nau. El responsable de desenvolupament del Carmen és Nicolás Vilar, Cap del Departament de Prototips que ha passat per Le Mans i ha treballat a marques com Koeniggsegg.

Com és que heu optat per la tecnologia elèctrica i no per una altra híbrida o fins i tot de combustió?

Crec que l’híbrid afegeix complexitat al conjunt, perquè has de combinar el motor de combustió amb l’elèctric. Hispano Suiza sempre ha anat un pas per endavant, i ja en el seu moment van crear patents i noves tecnologies. Amb aquest model això és el que es pretenia, i a més innovar en el món del motor de combustió és molt complicat, però en el del motor elèctric queda molt recorregut per endavant. Estem en un bon moment de partida, i si iniciem la carrera ara i agafem tota la tecnologia de la Fòrmula E podem aconseguir grans innovacions.

Per exemple, el cotxe ja no s’obre amb una clau, sinó que en el seu lloc disposa d’un sistema de reconeixement facial. Tampoc tenim retrovisor interior, sinó que hem instal·lat una càmera, incorpora un assistent de conducció, el 'torque vectoring' està dissenyat a casa i no frena les rodes sinó que selecciona el parell que rep cada roda de manera independent... podem realitzar una sèrie d’innovacions en el camp elèctric que abans eren impensables.

Això sí, en cap cas pensem que aquest cotxe pugui incorporar la conducció autònoma, perquè és un cotxe que està pensat per gaudir-lo.

Cap a on creieu que evolucionarà la indústria del món dels vehicles exclusius i com us hi voleu posicionar?

Ningú pot saber cap a on evolucionarà, personalment porto molts anys en el món dels hypercars però és un concepte encara força nou. A casa nostra va destacar en el seu moment Tramontana, i hi ha hagut molts projectes però pocs han arrelat. Volíem establir una diferenciació clara, perquè més enllà de crear un cotxe elèctric, no volíem entrar a la lluita de “top performance”, sinó que hem volgut crear un nou concepte: el del hyperlux. És a dir, luxe i classe.

Amb això estem obrint la porta a col·leccionistes antics, però la idea és crear més models, construint la marca i definint en els propers mesos de quina manera. Aquest model és de 19 unitats, però potser en el futur els models són de tirades més llargues, els clients demanen vehicles de quatre portes... estem a l’expectativa de saber què vol el mercat i escoltar-lo.

Francesc Arenas

Finalment, davant d’un cotxe tan espectacular que combina l’elegància clàssica amb la tecnologia d’avantguarda, vam voler aprofitar l’ocasió per a realitzar les darreres preguntes de l’entrevista a Francesc Arenas, cap del departament de disseny del projecte.

Quin és el patró de disseny que s’ha seguit a l’hora de crear el Carmen?

El repte principal era convertir el que són les carrosseries tradicionals de fa 70 anys, que tenen una altra concepció (amb passos de roda que no estan integrats al volum principal del cotxe, per exemple) sense desviar-nos del que era l’ADN Hispano Suiza. Per això ens anava tan bé el Xènia Dubonnet, perquè ja va fer una primera integració d’aquests elements de la carrosseria.

La idea era aconseguir una carrosseria on s’integrés tot però prenent com a referència una època, la dels darrers Hispano Suiza fabricats, on gairebé no n’hi havia. I a més, combinar-ho amb l’arquitectura, la concepció i la volumetria d’un cotxe actual.

De cara al futur, voldríeu seguir la mateixa línia de disseny d’inspirar-vos en el disseny dels antics Hispano Suiza?

Volem explotar la tradició i la història de la marca, ja que no som uns nouvinguts i no ho podem ignorar. De cara al futur ens hem de plantejar moltes coses i haurem de definir què volem que sigui la nova Hispano Suiza, ja no pensant en un vehicle sinó en una gamma de dos o tres models, si és que es dona el cas, fent un estudi acurat del tema per a aconseguir una identitat pròpia.