Qui guanya amb l’auge del preu del combustible?

El conflicte bèl·lic a l’Iran i la marcada inestabilitat a la zona del golf Pèrsic han fet disparar el preu del cru a tot el món. Tal com va passar l’any 2022 amb l’inici de la invasió russa a Ucraïna, la cotització del barril de Brent (índex de referència mundial per establir el preu del petroli) s'ha enlairat per sobre dels 100 dòlars, i a curt termini no sembla que aquesta tendència hagi de canviar. 

El mecanisme que fixa el preu del cru a tot el món és senzill, i es basa en la llei de l’oferta i la demanda: els països productors de petroli ofereixen una quantitat determinada de barrils, en funció de la demanda prevista, amb l’objectiu de no saturar el mercat de producte i ensorrar-ne el preu, i les companyies petrolieres augmenten la seva demanda en previsió a una possible (però no probable) crisi de subministrament i escassetat en el mercat. Precisament en aquest sentit, l’anunci de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) aquesta setmana d'alliberar 400 milions de barrils de cru de les reserves estratègiques hauria de ser més que suficient per garantir l’aprovisionament mundial de petroli i evitar un augment imparable del preu. A tall d’exemple i per il·lustrar aquesta decisió, durant l’any passat per l’estret d’Ormuz van circular uns 20 milions de barrils de cru diaris, molt per sota dels 400 milions de barrils que l’AIE ha alliberat. Així doncs, per què el preu del dièsel i de la gasolina segueix disparat amb increments del 40% respecte als valors de fa tan sols unes setmanes?

Les grans companyies petrolieres, que fan d'intermediàries d’aquest producte i en controlen el procés de refinament i distribució, han aprofitat l'avinentesa per elevar el seu marge de benefici, apel·lant a un hipotètic escenari de manca de subministrament. De fet, són aquestes empreses intermediàries dedicades al refinament i distribució del petroli les que es beneficien directament de l’alça de preus més que no pas la gasolinera final on ens aturem a omplir el dipòsit, que obté un benefici real d'entre 3 i 5 cèntims per litre de combustible, independentment de si el preu del petroli és més o menys elevat. 

I el govern?

L’altre gran beneficiat d’aquesta crisi energètica, companyies petrolieres a banda, són els governs i les administracions competents. En el cas espanyol és l’Agència Tributària l’encarregada de fer seguiment i garantir el compliment dels impostos sobre hidrocarburs i de l’IVA. Aquests dos impostos es calculen sobre el preu final, i especialment en el cas de l’IVA permet que, a l'encarir-se el preu final del producte, la recaptació que en fa l’estat sigui més gran. Dit d’una altra manera, l’Agència Tributària rep molts més diners provinents dels hidrocarburs ara que no pas fa un mes: per cada 10 cèntims per litre que s’ha encarit el dièsel o la gasolina, l’estat en recapta 2 cèntims extra que ara fa un mes no hauria previst en la seva programació anual i projecció d’ingressos estimats.

Aquesta realitat és especialment cridanera en el cas del dièsel, el combustible que (encara) fan servir la majoria dels turismes, furgonetes i camions. Amb el preu del dièsel al voltant dels 1,85 €/l, l’Estat ingressa al voltant de 70 cèntims per litre de combustible, i això suposa una font d’ingressos imprevista per a les finances de l’Estat. A Catalunya hi ha uns 5,5 vehicles turismes matriculats i en funcionament, que de mitjana gasten entre 20 i 30 litres cada setmana per anar a treballar, portar nens a l’escola o qualsevol altre desplaçament quotidià. Això suposa que, només durant la darrera setmana, l’Estat deu haver recaptat uns (atenció!) 95 milions d’euros en concepte d’impostos, sense sumar-hi els vehicles de transport industrial com ara autobusos, autocars, camions o altres vehicles professionals, que són els principals consumidors de combustible al nostre país.