Stirling Moss, el rei sense corona
Repassem la carrera del pilot britànic, quatre cops subcampió del món
Potser Stirling Moss (Londres, 1929) ha estat un dels millors pilots anglesos de tota la història i això, a la terra que ha vist néixer talents del volant com Damon i Graham Hill, Lewis Hamilton o Nigel Mansell, és dir molt.
Fill d’un dentista londinenc aficionat al motor (que fins i tot va arribar a participar a les 500 milles d’Indianapolis), Stirling Moss va començar a competir a la Fórmula 3 al volant d’un petit monoplaça Cooper J.A.P. que li va comprar el seu pare l’any 1948, amb el qual va aconseguir moltes victòries tot i ser mecànicament inferior a la majoria dels cotxes dels seus rivals.
Moss va debutar a la Fórmula 1 al GP de Suïssa del 1951 al volant d’un poc competitiu HWM. De fet, l’anglès no va adquirir certa notorietat fins al Gran Premi d’Itàlia del 1954 quan, cansat de no poder demostrar el seu talent, va comprar un Maserati i va finalitzar la carrera en segona posició només superat pel Mercedes de Fangio, un cotxe molt superior al monoplaça italià.
L’escuder de Fangio
El seu paper en aquella cursa va cridar l’atenció del director esportiu de Mercedes, que va oferir-li un seient a Mercedes per acompanyar l’argentí Fangio com un dels dos pilots oficials de la marca. Moss va acceptar la proposta amb l’única condició que el seu monoplaça portés pintada una bandera britànica.
El debut de Moss amb Mercedes no va poder ser millor i va guanyar la Mille Miglia (una competició mítica avui desapareguda) del 1955 al volant del Mercedes-Benz W196. El seu company Fangio va quedar a més de mitja hora del pilot anglès, que tocava el cel amb els dits de la mà per primer cop a la seva vida. I és que Moss era un pilot molt agressiu i eficaç, més competitiu que l’astre argentí en les carreres per carretera: així s’explica que el britànic tornés a derrotar Fangio al Tourist Trophy i a la Targa Florio siciliana del 1955.
Però a la Fórmula 1 el domini de Fangio va ser absolut, i Moss només va poder derrotar el seu company d’equip al Gran Premi de la Gran Bretanya del 1955, celebrat al circuit d’Aintree, Liverpool. Així doncs, Moss va conquerir el primer subcampionat del món l’any 1955, per darrere del seu company Juan Manuel Fangio.
Una gran rivalitat, una forta amistat
L’any 1956 Mercedes es va retirar de la Fórmula 1 i va alliberar els dos pilots, que van fitxar per dues escuderies diferents. Fangio va fitxar per Ferrari, mentre que Moss va ser fitxat per Maserati. Malgrat la rivalitat entre les dues marques i els dos pilots, Fangio i Moss mai van deixar de ser bons amics, tot i les dures batalles sobre l’asfalt.
En la temporada 1956 de Fórmula, Moss només va guanyar dos Grans Premis, el de Mònaco i el d’Itàlia, mentre que Fangio va guanyar més curses i el campionat del món per segona temporada consecutiva, deixant a Moss sense la corona mundial. A més a més, Stirling Moss va guanyar els 1.000 quilòmetres de Buenos Aires i de Nürburgring en la categoria Sport o turisme.
Stirling Moss sabia que el seu Maserati era inferior al Ferrari de Fangio, i va decidir fitxar per l’escuderia britànica Vanwall de cara a la temporada del 1957, amb la qual va guanyar tres GP més de Fórmula 1 (Gran Bretanya, Pescara i Monza) però que no li van servir per guanyar el campionat, que per tercer any consecutiu s’emportaria el seu amic i rival Juan Manuel Fangio.
De cara a la temporada 1958 Moss va fitxar per Cooper i va guanyar quatre Grans Premis: tot semblava indicar que per fi Stirling Moss es proclamaria campió del món de Fórmula 1, sobretot després de l’abandó de Fangio a mitja temporada. Però contra tot pronòstic Moss va perdre el títol en l'última carrera davant el seu compatriota Mike Hawthorn, que només havia guanyat un Gran Premi però que havia estat més regular durant la temporada, cosa que li va permetre sumar un punt més que Moss en la classificació final. Per quart any consecutiu Moss s’havia de conformar amb el subcampionat del món.
A partir d’aquí, Stirling Moss va baixar un graó la seva competitivitat a la Fórmula 1, i durant les següents tres temporades només va sumar sis victòries al volant dels monoplaces de Cooper i Lotus, que li van servir per finalitzar en tercera posició final les temporades 1959, 1960 i 1961 de Fórmula 1.
L’accident que ho va canviar tot
El punt final de la carrera de Stirling Moss es va produir el 23 d’abril del 1962 al circuit de Goodwood: al volant d’un Lotus i amb la carrera perduda i una volta de retard, Moss va voler aconseguir el consol de marcar la volta ràpida de la cursa, però va fallar en un revolt i va xocar violentament amb les proteccions del circuit.
Quan els comissaris i bombers van poder alliberar Moss l’anglès havia perdut completament la memòria a causa d’una forta commoció cerebral. Mica en mica, el pilot de Londres va recuperar la memòria, tot i que mai va poder explicar les causes de l’accident.
Mesos més tard, Moss va tornar a pujar a un cotxe de competició però va baixar-ne unes voltes després per no pujar-hi mai més. Stirling Moss, l’orgullós pilot britànic que sempre anava al límit en cada revolt es va adonar que ja no era competitiu: havia perdut el sisè sentit dels pilots més grans i va preferir no temptar la sort en aquelles condicions.