Moto Guzzi 65: un llagostí de rècords

BarcelonaDurant més d’una dècada, aquesta va ser la moto de menys de 100 cc més venuda d’Europa. Antonio Micucci, el seu dissenyador, tenia clar que, acabada la Segona Guerra Mundial, calia fer motos econòmiques i petites. I va crear la Guzzino Motoleggera 65, que només pesava 45 quilos. En tres anys se’n van vendre 50.000 unitats.

El 1942 l’italià Oscar Ravà, un col·laborador directe del creador de Lancia i que va haver de fugir del seu país perquè era jueu, va fundar a Espanya Motorhispania, distribuïdora dels cotxes de la marca italiana i també de les motos de Guzzi. Ravà va arribar a un acord amb aquesta última per poder fabricar els models més petits per al mercat espanyol. Va ser, d’alguna manera, un precursor del just in time, perquè amb un equip molt reduït va saber acoblar de manera eficaç, a Sevilla, els motors de fabricaven a Elizalde per encàrrec i els xassissos que feien a bicicletes Rabassa, sempre amb la llicència de la marca italiana.

La Guzzi 65 valia menys de 10.000 pessetes a finals dels 40. Aquest argument va ser definitiu perquè n’arribessin a vendre més de 100.000 unitats. Popularment la gent la coneixia com el llagostí pel seu color vermell intens, i també per les formes allargades. Portava un motoret de dos temps amb un canvi de tres marxes que es governava des d’una palanqueta situada al costat del dipòsit, com si fos un cotxe. Les suspensions? Bé, eren altres temps, amb unes carreteres que, ja us ho podeu imaginar, feien agrair les molles que duia sota el seient, perquè la forquilla i el basculant feien més aviat poca cosa.

Com que a partir del 1962 les motos de més de 50 cc ja demanaven matrícula i carnet, això va suposar una seriosa estocada per al llagostí. Motorhispania va reaccionar fent-ne una versió de 50. El 1963 van deixar de fer la versió de 65, i poc temps després va desaparèixer la de 50. Una llàstima.