Bultaco Alpina: la inventora del ‘trail’

BarcelonaManuel Fabregat era a començaments dels 70 el responsable de la Companyia Alpina de la Creu Roja, fundada el 1969. Gran entusiasta del motor, seguint en moto un totterreny que feien a Manresa va tenir un accident i va caure en un lloc de difícil accés. Malgrat que estava ferit i que van trigar molt a localitzar-lo, se’n va sortir. Dies després va tenir la pensada de reunir-se amb Paco Bultó (la de la foto que acompanya aquest text era la seva moto particular), fundador de Bultaco, per proposar-li la creació d’una brigada mèdica motoritzada per atendre situacions com la que havia viscut.

Així, el 1971 naixia la Moto Alpina, una màquina derivada de la Sherpa T, però amb accessoris que la feien més polivalent. Amb una relació de canvis més llarga, ideal per anar més de pressa per camins i que procedia de la Matador, un dipòsit més gran per oferir més autonomia, rodes de motocròs i seient molt més còmode, l’Alpina va ser la creadora d’un concepte nou: les trail, destinades a un motorisme de muntanya més lúdic i amable que el de competició; motos més còmodes que les de trial i menys agressives que les del motocròs. El concepte ha perdurat, tot i que amb modificacions, i les grans trail enfocades a un ús més per asfalt, però amb determinades capacitats off-road puntuals, són les reines del mercat en l’actualitat.

A Bultaco en van fer diverses versions, alguna fins i tot pensada per a l’exèrcit, amb una absurda subjecció per portar-hi un fusell, com si fos el cavall del Buffalo Bill. Una de les opcions de l’Alpina era que l’oferien amb la possibilitat de portar la palanca del canvi de marxes al cantó dret o a l’esquerre, a gust de l’usuari. La van fabricar amb motors de 125, 175, 250 i 350, sempre procedents d’altres models de la marca, i la majoria de canvis que hi van introduir van ser estètics fins que van deixar de fer-la pràcticament amb la desaparició de Bultaco.