Sanglas 350: de Manlleu al Japó

BarcelonaLa família Sanglas eren uns empresaris tèxtils de Manlleu que van enviar dos dels seus fills, el Xavier i el Martí, a estudiar enginyeria a Barcelona. Només acabar la carrera van començar a produir maquinària agrícola, però la seva passió eren les motos i el 1945 van fabricar la primera a la seu original de la marca Sanglas, al Poblenou barceloní.

Era una 350 monocilíndrica amb un propulsor de quatre temps que s’inspirava en models d’origen alemany o anglès. Els Sanglas mai es van plantejar competir amb les grans marques catalanes d’aquest model, que produïen petits motors de dos temps, per això el seu xassís s’assemblava tant als de les BMW.

L’èxit d’aquella moto va ser tan gran, i això que valia 16.000 pessetes (una fortuna per a l’època!), que en feien tres mil unitats anuals. La demanda aviat va deixar obsoleta aquella fàbrica, que tot sovint quedava aturada per problemes amb el subministrament d’electricitat. Amb la mudança a l’Hospitalet de Llobregat va arribar el model de 400 cc, el de més èxit. La Guàrdia Civil de Trànsit en va arribar a comprar 10.000 unitats, i la seva imatge associada a la moto catalana es va convertir en un clàssic de les carreteres espanyoles, a l’ombra de la silueta del toro d’Osborne.

Davant la crisi que començava a collar de valent les marques nacionals, Xavier Sanglas va tenir la brillant idea d’anar al Japó -una autèntica aventura aleshores- i proposar a Yamaha la compra de motors de dos cilindres. Fruit de l’acord van néixer unes motos amb arrencada elèctrica, que la gent va batejar com a San-Yam. I mentre Bultaco tancava, Ossa desapareixia i Montesa agonitzava, el 1989 la família Sanglas van vendre l’empresa a Yamaha a través d’un acord amb el Banesto. Una jugada que, a més, va permetre assegurar la feina als treballadors de la casa, que van passar a dependre de la marca nipona.