L’automobilisme català assaboreix el moment més dolç de la seva història
La victòria d’Àlex Palou a les 500 Milles d’Indianapolis és la cirereta del millor moment de l’automobilisme català en tota la història
Amb la victòria d’Àlex Palou a les 500 Milles d'Indianapolis, l’automobilisme català de competició certifica el millor moment de la seva història. El pilot de Sant Antoni de Vilamajor ja comptava amb tres títols de les IndyCar Series (i sembla tenir el quart títol al sarró), però mai fins ara un pilot català havia pujat al graó més alt del podi d’una de les tres curses més importants del món del motor.
Curiosament, una altra de les tres curses més importants del món, les 24 Hores de Le Mans, van ser l’escenari d’una altra victòria sonada d’un pilot català, Miquel Molina. El pilot de Lloret de Mar va guanyar el premi més prestigiós de les curses de resistència en la categoria d’Hypercars al volant d’un Ferrari 499P de l’escuderia Ferrari AF Corse. En el cas de Molina, és el segon cop que un pilot català guanya les 24 Hores de Le Mans, perquè el 2009 el sabadellenc Marc Gené també va guanyar la cursa amb un Peugeot 908.
El pilot barceloní Dani Juncadella també participa en el campionat del món de resistència d’aquesta temporada en la categoria de GT3 al volant d’un Chevrolet Corvette, amb una actuació -de moment- brillant: líder del campionat després de tres curses disputades i guanyador a la cursa de Qatar celebrada al circuit de Losail. Però la participació de pilots catalans en el mundial de resistència va més enllà i compta també amb la presència d’Àlex Riberas, un pilot de Barcelona que enguany competeix en la categoria d’Hypercars al volant d’un Aston Martin Valkyrie, un altre dels equips més importants de la categoria.
A tots aquests noms, encara hi podem afegir el del copilot Lucas Cruz, guanyador en quatre ocasions del ral·li Dakar fent tàndem amb el madrileny Carlos Sainz; el del pilot de Folgueroles Nani Roma, guanyador de la desena etapa del Dakar d’aquesta mateixa temporada, i el del jove barceloní Pepe Martí, actualment competint a la Fórmula 2 al volant d’un Campos Racing. Martí ja ha tastat l’èxit després d’haver signat una victòria i un segon lloc durant les primeres curses d’aquest 2025.
Vida més enllà de la Fórmula 1
Els títols i victòries de prestigi com les de Miquel Molina a les 24 Hores de Le Mans i la d’Àlex Palou a les 500 Milles d'Indianapolis certifiquen l’actual generació de pilots com la millor de tota la història de l’automobilisme de Catalunya, superant les gestes d’altres grans pilots com Oriol Servià, Pedro Martínez de la Rosa, Marc Gené i Paco Gòdia. Catalunya ha estat històricament una terra capaç de generar grans campions de motociclisme com Toni Bou, Marc Márquez i Marc Coma, però mai fins ara havia destacat pels seus campions sobre quatre rodes.
Forjar un pilot de competició és un procés car, que poques economies familiars es poden permetre sense comptar amb el suport d’un patrocinador o programa de formació. En el cas dels pilots catalans esmentats, hi trobem un denominador comú: l’existència del programa de joves pilots del Circuit de Catalunya-Barcelona i la voluntat d’algunes marques comercials d'implicar-se en el procés d’aprenentatge i formació mitjançant suport econòmic i comercial.
El gran moment de l’automobilisme català, paradoxalment, coincideix a les portes del Gran Premi d’Espanya que s’ha de celebrar al circuit de Montmeló aquest cap de setmana i en una època sense cap pilot català a la Fórmula 1, tot i que alguns d’aquests pilots han provat un monoplaça de la categoria reina. A hores d’ara, és impossible obtenir un seient a la Fórmula 1 actual sense l’acompanyament d’un gran patrocinador, i els tres o quatre equips que poden optar a la victòria final ja els tenen ben coberts tots. Però casos com el d’Àlex Palou demostren que hi ha vida més enllà de la Fórmula 1 i que l’espai on un pilot pot expressar la seva qualitat va molt més enllà del gran circ de la categoria reina de l’automobilisme.