El món de l’automoció ha canviat força els darrers anys. Sense anar més lluny, ara fa 15 anys els SUV encara no eren hegemònics al mercat i el dièsel era el rei indiscutible de les motoritzacions, fins al punt que un fabricant com Audi va decidir demostrar les possibilitats d’aquest combustible guanyant les històriques 24 Hores de Le Mans amb un prototip amb motor dièsel. El prototip d’Audi a Le Mans, anomenat R10 TDI, va governar amb mà de ferro totes les curses de resistència entre els anys 2006 i 2009 i va demostrar la superioritat i capacitat del seu motor V12 TDI, un propulsor que entregava més de 700 CV i que pesava uns 200 quilos.
El bon paper dels prototips dièsel en el món de la competició va fer que Audi decidís adaptar el motor V12 de competició a algun dels seus models estrella. La primera idea dels d’Ingolstadt va ser adaptar el motor per col·locar-lo en un R8, una possibilitat que va estar a punt de convertir-se en una realitat. Però el model escollit finalment per fer servir el motor V12 TDI d’Audi va ser el Q7, el SUV familiar estrella de la marca, que ja aleshores era un model aspiracional a l’abast de ben poques butxaques.
Així doncs, l’Audi Q7 V12 TDI es va convertir, l’any 2008, en el primer vehicle de producció de la història impulsat per un motor dièsel de dotze cilindres en V, un prodigi tècnic que l’ha convertit en una mena d’unicorn en el món de l’automoció. El motor V12 TDI d’Audi tenia una cilindrada de sis litres, però no era exactament igual que el propulsor que feien servir els vehicles de Le Mans, ja que estava limitat a només 500 CV de potència i 1.000 Nm de parell.
Tot i que l’Audi Q7 V12 TDI era un monstre que pesava 2.680 quilos, feina 5 metres de llarg, 2,1 d’ample i 1,7 d’alt, la seva potència i posada a punt el feien sorprenentment àgil. El monstre d’Ingolstadt era capaç d’accelerar de 0 a100 km/h en només 5,5 segons i assolir una velocitat punta limitada electrònicament de 250 km/h, amb un consum de carburant homologat de 9,3 litres cada 100 quilòmetres. El més curiós és que, gràcies als filtres i millores que van fer els enginyers d’Audi, el Q7 V12 TDI estava plenament homologat per circular, i avui li correspondria una etiqueta ambiental B (de color groc) que li permet circular per Barcelona encara a hores d'ara.
L'Audi Q7 V12 TDI feia servir una caixa de canvis Tiptronic automàtica de sis relacions amb convertidor de parell pensada i desenvolupada específicament per a aquest motor, que es podia gestionar mitjançant les lleves integrades al volant o mitjançant la palanca de canvi en mode seqüencial. Encara hi ha més: feia servir de sèrie un sistema de tracció integral Quattro, però amb un repartiment de la potència d'un 40:60 entre els eixos de davant i posterior, cosa que afavoria una mica més el dinamisme del vehicle.
Però la posada a punt específica del cotxe no s'acabava aquí. Aquest SUV d'altes prestacions feia servir frens carbonoceràmics de sèrie amb discs ventilats i pinces de vuit pistons, associades a llandes específiques de 20 polzades, suspensió neumàtica adaptativa que permetia modificar l'alçada del cotxe, sistema d'estabilitat dinàmica i amortidors electrònics que reduïen les inèrcies a l'hora d'anar de pressa, i un tren de rodatge esportiu fet en alumini que millorava la rigidesa torsional amb amortidors de doble braç transversal reforçat. Tota una joia per al millor SUV esportiu del seu temps.
El seu preu era superlatiu, tal com podem imaginar després de veure l’arsenal tecnològic i mecànic que feia servir. Un Audi Q7 V12 TDI nou costava 147.910 euros i, com us podeu imaginar, se'n van vendre pocs. Actualment costa trobar-ne de segona mà en bon estat, i els que hi ha a la venda (sobretot a Alemanya o Suïssa) tenen preus al voltant dels 30.000 euros tot i superar els 200.000 quilòmetres i tenir 13 anys d'antiguitat. Amb tot, si mai en trobeu cap en bon estat i teniu capacitat econòmica per adquirir-lo, no ho dubteu ni un moment: aquest és un futur clàssic que de ben segur pujarà de preu amb el pas dels anys.