Jari-Matti Latvala es reivindica

La tornada als ral·lis de Toyota era una de les grans atraccions d'aquest inici de temporada al mundial. La marca japonesa havia estat gairebé dues dècades fora del World Rally Championship (WRC) i el seu retorn aporta frescor a un mundial que en plena pretemporada coneixia la marxa de Volkswagen pràcticament sense temps de reacció. D'aquest fet precipitat, Tomi Mäkinen, la cara visible del projecte nipó, en treia petroli i es feia amb els serveis del seu compatriota Jari-Matti Latvala.

Les incògnites sobre el projecte, l'especulació excessiva, també d'un servidor; i l'escepticisme propi vers els novells i nouvinguts es van començar a dissipar durant el passat ral·li de Monte-Carlo. Allà els finesos van aconseguir una fantàstica segona posició en el seu debut amb el Yaris i van despertar la diatriba sobre si el rendiment en una prova tan específica era casualitat o una conseqüència natural. Aquest cap de setmana, a Suècia, s'ha demostrat i certificat que Toyota ha arribat per quedar-s'hi, que el Yaris pot tenir una bona base i que en Jari-Matti Latvala es pot postular, si res es torça, en un candidat a la victòria final. Encara que sigui precipitat dir-ho ara mateix.

Latvala i Anttila van iniciar la prova líders i la finalitzaren líders però aquest ral·li de Suècia ha deixat moltes més derivades que no cal passar per alt, com per exemple el nou abandonament de la punta de llança de l'equip Hyundai, la parella Neuville-Gilsoul, que emulant la mala sort del passat ral·li de Monte-Carlo també han embarrancat les seves aspiracions de victòria durant l'etapa del dissabte justament quan n'eren líders destacats. En aquesta ocasió els belgues cometien un error imperdonable a la especial espectacle del ral·li a Karlstad, amb una corda de poc més d'un quilòmetre, quan vorejaven el minut d'avantatge vers Latvala. Un error impropi d'un cap de files que pretén vèncer el mundial, més encara en una prova cronometrada que no té cap significança dins del recorregut global i que en canvi penalitza greument les errades.

Sense Neuville en joc, Latvala es trobà líder però amb una etapa per davant: més de 50 quilòmetres vers el rellotge i l'equip M-Sport amb Tänak i Ogier trepitjant-li els talons. El finlandès tenia una oportunitat d'or per a que Toyota igualés el debut de Volkswagen l'any 2013, és a dir, fer guanyador el Yaris en la segona prova de la temporada. Conscient de la pressió que aquesta fita podia exercir sobre el seu protegit, Tomi Mäkinen treia ferro a l'assumpte i animava al carismàtic pilot finès a gaudir del pilotatge sense donar més importància de la essencial a la victòria final. Contra tot pronòstic Latvala i Anttila marcaven tots els millors temps de la última jornada, s'emportaven els cinc punts finals de la Power Stage i s'erigien com a nous líders del WRC. Tres de tres, bingo i la mirada posada a Mèxic.

Per a M-Sport i els seus pilots el ral·li suec no fou tampoc massa diferent del que visqueren a Monte-Carlo. Tan Ott Tänak com el flamant líder Sebastien Ogier estigueren en tot moment lluitant per les places d'honor i si no aconseguiren la victòria fou per ben poc. Ogier, penalitzat per obrir pista durant el transcurs de la primera etapa no aconseguí trobar aquelles dècimes per quilòmetre a les quals sempre ens té acostumats i durant les restants jornades només pogué igualar el rendiment dels seus companys fent impossible, d'aquesta manera, qualsevol tipus d'assalt al liderat. Ott Tänak en canvi bordà una segona etapa increïble que el portà a amenaçar seriosament la posició de Latvala. El rendiment del segon però, ha impedit que l'estoni aconsegueixi d'una vegada per totes la victòria al WRC que tan se li resisteix.

Lluny de les proeses i bones sensacions que donen M-Sport i Toyota es troba Citroën. La marca del doble chevron ha tornat a quallar una mala actuació on l'únic home que ha salvat els mobles ha estat novament Craig Breen (excloent de l'anàlisi Stephane Lefebvre que a Suècia pilotava un vehicle de 2016), l'irlandès ha finalitzat en cinquena posició darrere el càntabre Dani Sordo. Tan Breen, reconvertit en estendard circumstancial de l'equip, com Kris Meeke han realitzat registres destacables en algunes especials però el balanç global del nou C3 WRC és que encara té molta feina per davant per posar-se a l'altura dels seus rivals. De fet, en aquests termes s'expressava el propi Breen al finalitzar l'especial de Torsby.

Totalment oposat a l'irlandès va ser el ral·li del seu company Meeke. Qui fora guanyador de l'IRC l'any 2009 deixava escapar una cinquena posició després d'una sortida de carretera que dinamitava qualsevol opció de redimir-se de Monte-Carlo per, en canvi, enfonsar-se una mica més en la seva particular espiral negativa. I és que Meeke ha tingut sortides de carretera no només en competició sinó també durant els tests previs a les dues proves d'enguany.

Per la seva banda l'únic representant català a la prova, Marc Martí, ha guiat de nou Dani Sordo fins a les portes del podi, quart. El pilot espanyol rubrica així un inici de temporada molt regular i el consolida, amb la taula de punts a la mà, com el primer home de Hyundai al mundial. Una actuació que convida a l'optimisme vers les pròximes cites del campionat.

WRC-2, monòleg d'Skoda

En el WRC-2, l'antesala de la gran categoria, la victòria ha anat a parar a mans del local Pontus Tidemand. L'oficial d'Skoda ha guanyat amb totes les de la llei, imposant el seu ritme a tots els rivals fent de profeta a la seva terra i reclamant per enèsim cop tenir una oportunitat al WRC amb vehicles de més entitat doncs la categoria R5 ja li ha quedat curta. En segona posició ha finalitzat el finès Teemu Suninen que en aquesta prova debutava dins l'esquadra oficial de Malcolm Wilson (sí, M-Sport) després d'una acarnissada lluita amb el noruec Ole Christian Veiby (Skoda). Éric Camilli, oficial per M-Sport i company de Mads Østberg l'any passat, ha finalitzat quart.

Camí de Mèxic

La propera cita de la campanya serà el ral·li de Mèxic, amb seu a la ciutat de Guanajuato, els propers 9, 10, 11 i 12 de març. Allà serà on Latvala i Toyota qui obriran la carrera la primera etapa, amb tot el que això comporta. Tindrem un tercer guanyador diferent? Probablement.