Consells de seguretat
Ara Motor

Circular amb el cotxe en punt mort, un hàbit perillós

Us expliquem per què no és bo deixar el canvi de marxes en punt mort per estalviar combustible

Circular amb el cotxe en punt mort, un hàbit perillós / FERRAN VITAL Zoom

És un dels mals hàbits més habituals i extensos al nostre país. De fet, fins i tot hi ha una mena de llegenda urbana que afirma que deixar el cotxe (o la moto) en punt mort quan trobem un desnivell favorable és útil per estalviar combustible i fer descansar el motor.

Però, com la majoria de mites i llegendes urbans, aquesta pràctica no només és inútil des del punt de vista econòmic, sinó que també és preocupant i perillosa des del punt de vista de la seguretat viària.

D’entrada, avançar i circular sense engranar cap marxa suposa i implica tenir menys control sobre el vehicle, i allarga els temps de reacció en cas d’emergència. Sempre cal tenir una marxa engranada –si es vol, una de més llarga per portar el motor menys revolucionat– però mai s’ha de circular amb la caixa de canvis i el motor desacoblats.

Portar el cotxe en punt mort no és econòmic –el cotxe no consumeix menys– ni segur, ja que perdem control sobre el vehicle

A més, el mite que un cotxe en punt mort consumeix menys és fals. De fet, tots els vehicles amb motor de combustió no consumeixen gens –o gairebé res– si no pitgem l’accelerador, ja que els moderns sistemes de gestió electrònica tallen tota injecció de combustible al motor fins i tot amb una marxa curta engranada. De fet el consum del cotxe no respon tant al règim de revolucions del motor com a l'admissió de carburant al propulsor, que dependrà de la pressió que exercim sobre l'accelerador. Si no pitjem l'accelerador o circulem a punta de gas el consum de carburant és pràcticament igual o infrior que circulant amb punt mort. Una accelerada de motor amb el punt mort activat fa que el motor injecti tanta benzina com amb una marxa engranada.

Certament alguns cotxes amb canvi automàtic moderns disposen d'un sistema de conducció 'a vela', és a dir, desacoblant motor i caixa de canvis (que no vol dir deixar la caixa de canvis sense cap marxa engranada).

Els primers en desenvolupar aquest sistema van ser els alemanys d'Audi i Volkswagen amb la caixa de canvis de doble embragatge DSG, que mai es desacobla del tot, i que respon de manera automàtica quan el conductor demana més força a l'accelerador o pitja el pedal de fre, connectant de nou transmissió i motor. Aquest sistema, després perfeccionat per ZF en les transmissions amb convertidor de parell de vuit relacions (les caixes ZF-8 que utilitzen molts Alfa Romeo, Jaguar o BMW, per exemple) és essencialment i mecànicament diferent al fet de circular amb un cotxe manual amb el punt mort activat, i el temps de reacció en cas de frenada d'emergència i reacció a l'hora d'engranar una marxa és molt inferior.