Rutes
Ferran Vital

D’Igualada a Valls travessant el sistema prelitoral central

Us proposem una escapada entre la conca d'Òdena i la vall del riu Gaià, passant pel sistema prelitoral central català, un espai tan bonic com desconegut

El sistema prelitoral central / ANOIA TURISME Zoom

Igualada és una ciutat dinàmica i moderna que exerceix les funcions de capital de la comarca de l'Anoia i (amb permís de l'eix Manresa-Berga) esdevé un dels principals pols d'atracció econòmics, industrials i socials de l'interior de Catalunya.

Val la pena deixar-se sorprendre pels carrers del centre històric de la ciutat i visitar el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia i el Museu del Traginer, per copsar del tot el paper comercial i industrial que ha tingut a capital de l'Anoia al llarg de la història. A més a més, Igualada presenta interessants atractius arquitectònics, com les cases modernistes Aleix Gabarró, cal Ratés o la casa Ramon Vives, a més de l'església de Santa Maria, que va haver de ser reconstruïda després de patir importants desperfectes durant la Guerra Civil (1936-39).

Ermita Santa Maria de la Tossa i castell Zoom

Ermita Santa Maria de la Tossa i castell / Viquipèdia

Sortim d'Igualada per la carretera C-37 i travessem el municipi de Santa Margarida de Montbui, avui part integrant de l'àrea urbana d'Igualada. Des de la sortida del poble de Montbui hi ha una petita carretera (BV-2204) que ens ofereix un recorregut curt però ben interessant fins a la tossa de Montbui, que amb els seus 627 metres domina la conca d'Òdena i ofereix unes vistes espectaculars sobre l'Anoia. Al capdamunt hi trobem les restes del castell de la Tossa (datat del segle X) i l'església de Santa Maria de la Tossa, d'estil preromànic amb afegits romànics posteriors (segle X i segle XI) que valen la pena visitar.

Tornem a la carretera C-37 i iniciem un ràpid ascens pel sistema prelitoral superant el petit nucli de Santa Maria de Miralles i trenquem per la carretera BP-2121 per dirigir-nos al poble de la Llacuna.

Plaça Major i església de La Llacuna Zoom

Plaça Major i església de La Llacuna / Viquipèdia

La Llacuna és un d'aquells pobles una mica apartats del país que conserven l'encant del seu passat medieval, envoltat de terres de conreu d'olivera i vinya que esquitxen el seu paisatge. Resulta del tot recomanable passejar pels seus carrers irregulars, la preciosa plaça Major porticada i les cases de pedra, així com fer una visita a l'església de Santa Maria.

Portal de la Banya (La_Llacuna) Zoom

Portal de la Banya (La_Llacuna) / Viquipèdia

Als afores de la Llacuna hi ha una pista en molt bon estat –hi pot circular qualsevol turisme– que puja fins a l'església i les runes del castell de Vilademàger, un altre balcó privilegiat situat a 712 metres d'alçada que domina aquest sector del sistema prelitoral central.

Castell de Vilademàger (La Llacuna) Zoom

Castell de Vilademàger (La Llacuna) / Viquipèdia

Abandonem la Llacuna i tornem a la carretera C-37 en direcció sud, travessant una vall generosa esquitxada per camps de conreu de blat i boscos d'alzines i pins, tan característics del paisatge mediterrani. A l'alçada d'Esbalda la carretera comença a guanyar alçada i penetra en un espès bosc de pins i matolls, supera el nucli de Seguer (que conserva una interessant fortificació medieval) fins arribar a Querol. Querol domina la vall del Gaià gràcies als seus 565 metres d'altitud, i el seu terme municipal inclou els castells de Saburella i Pinyana, cosa que certifica el valor estratègic d'aquest petit poble de l'Alt Camp.

A Querol s'hi pot visitar les restes del castell, elevat sobre la resta del nucli, originari del segle X però que avui està enrunat perquè la facció isabelina va decidir ensorrar-lo l'any 1835 per evitar que els carlins s'hi fessin forts.

Castell de Querol Zoom

Castell de Querol / Viquipèdia

Sortint de Querol, la carretera C-37 esdevé un recorregut descendent ple de revolts que acompanya el Gaià en el seu recorregut fins arribar al Pont d'Armentera, un altre poble que conserva un nucli antic que denota el seu passat medieval i emmurallat. Des d'aquí la C-37 abandona les muntanyes del sistema prelitoral per avançar pel pla del camp de Tarragona fins arribar al Pla de Santa Maria i a Valls, punt final del nostre trajecte.

Vista de Valls Zoom

Vista de Valls / Turisme de Valls

Valls és la capital de l'Alt Camp i un important nucli industrial i cultural del país, potser sovint eclipsat pel paper predominant de les dues capitals històriques de la zona, Reus i Tarragona. Amb tot, Valls és una ciutat moderna, orgullosa del seu campanar (que passa per ser el més alt de Catalunya) i del seu nucli antic, on hi podem trobar la bonica capella barroca del Roser, la plaça de l'Oli (escenari de les populars calçotades) o la plaça del Blat, on actuen dues de les millors colles castelleres del món, la Colla Jove i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.