Rutes
Ferran Vital

Descobrint el Matarranya, el paradís desconegut

Us proposem una ruta per la comarca del Matarranya, un dels racons més oblidats i desconeguts dels territoris de parla catalana

Decobrint el Matarranya, el paradís desconegut / AJUNTAMENT VALL-DE-ROURES Zoom

Iniciem la nostra ruta a Horta de Sant Joan, poble de la Terra Alta famós per tenir dins el seu terme municipal una olivera mil·lenària –hi ha qui afirma que és l'olivera més antiga del món– batejada com Lo Parot pels habitants del poble des de temps immemorials.

'Lo Parot', una olivera centenària Zoom

'Lo Parot', una olivera centenària / Ajuntament d'Horta de Sant Joan

Horta de Sant Joan és també un escenari molt important en la vida del pintor malagueny Pablo Picasso, que va residir-hi entre els anys 1897 i 1898, un període que esdevindrà cabdal en la formació del geni. De fet, Picasso va tornar diverses vegades a Horta de Sant Joan, i fins i tot va dedicar al poble diversos dibuixos i pintures de la seva època cubista (1909).

Horta de Sant Joan Zoom

Horta de Sant Joan / Ajuntament d'Horta de Sant Joan

Abandonem Horta de Sant Joan per la carretera TV-3341 i arribem al petit poble d’Arenys de Lledó, ubicat a la riba occidental del riu Algars, que marca la frontera invisible entre Catalunya i l’Aragó, i entre les comarques del Matarranya (Aragó) i la Terra Alta (Catalunya).

Val la pena passejar pels carrers d’Arenys de Lledó i visitar la seva església de l’Assumpció, bastida al segle XIV i d’estil gòtic. Tornem a agafar la carretera (ara TE-V-3341) fins a trobar l’A-1413 en direcció a Queretes.

Queretes (també podeu trobar la forma castellana Cretes) és un dels nuclis més importants de la comarca del Matarranya, important centre cerealístic i del conreu d’olivera a la comarca. Val la pena visitar la plaça Major i el nucli antic, ben empedrat i amb arcades que recorden el seu passat medieval. Tampoc us podeu perdre l’església de l’Assumpció (sí, a Queretes i a Arenys de Lledó comparteixen vocació per l’Assumpció), amb una impressionant façana gòtica i una sola nau ample i ufana que evidencien la importància d’aquest poble en l’Edat Mitjana.

Panoràmica de Vall-de-roures Zoom

Panoràmica de Vall-de-roures / Viquipèdia

La mateixa carretera A-1413 desemboca en l’A231, que ens porta fins a Vall-de-roures, capital del Matarranya i etapa central del recorregut per la comarca. El vell pont gòtic de Sant Roc sobre el riu Matarranya és l’entrada al nucli històric del municipi, i mostra amb tot el seu esplendor una estampa cinematogràfica. El pas pel portal de Sant Roc (segle XVI) ens fa viatjar en el temps i ens convida a descobrir els carrerons medievals a què dona accés.

Ajuntament de Vall-de-roures Zoom

Ajuntament de Vall-de-roures / Viquipèdia

Un dels edificis més importants de Vall-de-roures és la Casa Consistorial o Ajuntament, un edifici de tres plantes del segle XVI que presideix la plaça principal del poble i que esdevé un dels millors exemples de l'arquitectura senyorial del Matarranya, fins al punt de que una rèplica seva presideix la plaça Major del Poble Espanyol de Barcelona.

Castell de Vall-de-roures Zoom

Castell de Vall-de-roures / Ajuntament de Vall-de-roures

Vall-de-roures ens ofereix un nucli medieval molt ben conservat, presidit pel seu fantàstic castell gòtic, que va abandonar la seva funció defensiva original per convertir-se en palau episcopal. Al costat del castell de Vall-de-roures hi trobem l’església de Santa Maria la Major, una fantàstica construcció gòtica que esdevé testimoni de l’esplendor medieval del poble i de la comarca.

Deixem Vall-de-roures i agafem la carretera A-231 per arribar a la Freixneda, un dels pobles amb més història de la comarca, ja que la població va ser protagonista (sempre en bàndol perdedor) de diversos conflictes bèl·lics com ara la Guerra dels Segadors (1640-1652), la de Successió (1700-1714) les Carlistes (1833-1840) i la Guerra Civil (1936-39), i fins i tot durant els anys quaranta i cinquanta va ser escenari d'accions armades de grups de maquis que operaven a la comarca.

Vista àrea de La Freixneda Zoom

Vista àrea de La Freixneda / Ajuntament de La Freixneda

Val la pena aturar-se a contemplar la casa consistorial de la Freixneda, una magnífica construcció de tres plantes que exemplifica el pas del gòtic al primer Renaixement a la comarca. Sense sortir del poble també val la pena visitar el palau de la Comanda –o Encomienda, en castellà–, del segle XVI i l'església barroca de Santa Maria la Major.

Detall carrer a La Freixneda Zoom

Detall carrer a La Freixneda / Ajuntament de La Freixneda

Retornem a la carretera A-231 i passem per Valljunquera fins a arribar a la carretera N-420, que ens porta a Calaceit, últim poble del nostre viatge. Calaceit té un ric llegat musulmà i ibèric (val la pena visitar les restes arqueològiques del poblat ibèric de Sant Antoni) i perdre's pel seu majestuós carrer Major i visitar el Museu Joan Cabré, l'església de l'Assumpció i la seva portalada barroca.