Els ibers van ser un seguit de pobles que van habitar el territori català ara fa més de 2.300 anys. Ausetans, ceretans, cessetans, ilercavons, ilergets, indigets, lacetans i laietans van ser algunes de les tribus iberes que van poblar el territori català amb un sistema de creences, panteó religiós, sistema d’escriptura, activitats econòmiques i jerarquia social prou similar entre ells, fins que van acabar desapareixent amb la conquesta i dominació romana.

Poca gent ho sap, però l’actual territori català va ser l’escenari d’una de les campanyes militars més importants per a l’esdevenir de la república romana. Entre els anys 49 i 45 aC Roma va viure una guerra civil entre els partidaris del cònsols Juli Cèsar, líder del partit popular o populares -facció que representava els interessos dels plebeus o classes treballadores romanes- i Gneu Pompeu, el líder dels optimates o partit dels patricis o aristocràcia i elit economicosocial de l’antiga república romana. 

La Costa Daurada és molt més que Port Aventura i les discoteques, hotels i apartaments: existeix una Costa Daurada desconeguda, on tot passa més a poc a poc, i que cal descobrir amb calma, fugint de les aglomeracions i les presses. Per això us recomano fer aquesta escapada durant els mesos no estivals, per gaudir pausadament d’espais singulars, aprofitant la bonança meteorològica d’aquest racó de Catalunya, que el fa agradable en els dies assolellats de tardor o hivern.

La Segarra és una de les comarques naturals més boniques i desconegudes de Catalunya. Potser el fet de ser un territori de pas, a mig camí de la costa i de la muntanya, han fet que mai hagi acabat d’ocupar el lloc que mereix a l’imaginari popular i turístic català.

Els càtars van ser un fenomen social, polític i religiós que va ser especialment rellevant a Occitània entre el segle XII i inicis del XIII i que va trobar l’oposició frontal de l’alta jerarquia eclesiàstica, és a dir, del Vaticà i del regne de França, que va veure-hi la possibilitat d’annexionar-se Occitània amb l’excusa d’una croada religiosa.

Igualada és una ciutat dinàmica i moderna que exerceix les funcions de capital de la comarca de l'Anoia i (amb permís de l'eix Manresa-Berga) esdevé un dels principals pols d'atracció econòmics, industrials i socials de l'interior de Catalunya.

Comencem la nostra ruta al Parc Natural del Garraf a Begues, un petit poble de 7.000 habitants situat a 400 metres d’alçada a l’extrem occidental del Baix Llobregat, envoltat de boscos de pi i turons que generen un paisatge ondulat i frondós pràcticament tot l’any.

Durant molts segles el port de la Bonaigua va ser l’únic punt d’accés i connexió de Catalunya amb la Vall d’Aran, l’únic territori de tot el Principat que està situat al vessant nord del Pirineu i amb una identitat, llengua i cultura pròpies, ja que aquest territori, tot i pertànyer a la realitat política i administrativa de Catalunya, forma part de la realitat cultural, social i lingüística del món occità.

Comencem la nostra ruta pel cap de Creus al poble de l’Escala, un nucli que inclou les restes arqueològiques d’Empúries, gestionades i museïtzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, on podem visitar i interpretar els vestigis grecs, romans i paleocristians i el conjunt històric de la vila de Sant Martí d’Empúries, on destaca el nucli històric medieval i l’església de Sant Martí d’Empúries, un magnífic exemple del gòtic tardà, del segle XV.

Les muntanyes de Prades són un dels espais naturals més bonics i desconeguts de tot el país, especialment per aquelles persones que no resideixen a les comarques tarragonines. I és que la Costa Daurada és molt més que les seves platges de sorra fina i aigües cristal·lines sota un sol que acarona i escalfa pràcticament tot l’any: l’interior del camp de Tarragona és un d’aquells espais magnífics que serveixen de mirador privilegiat del mar Mediterrani i un refugi natural de primer ordre per als amants de la natura.

Comencem la nostra ruta al poble de Coll de Nargó, situat en un marge elevat del riu Segre, al costat del pantà d’Oliana i al peu de la concorreguda carretera C-14, que utilitzen milers de vehicles diàriament per circular en direcció la Seu d'Urgell/Andorra o per baixar cap a Lleida o Barcelona.

Catalunya és un país preciós, ple d’espais i paisatges singulars i una pila de carreteres meravelloses que ens fan descobrir racons màgics arreu del país. A continuació fem una selecció d'algunes de les carreteres que més ens agraden i que sovint fem servir en les nostres proves de cotxes i motos. Amb tot, recordem que l’objectiu és gaudir al màxim respectant la seguretat de la resta d’usuaris de la carretera, i que el més important és deixar-se endur pels paisatges que descobrim i tornar a casa amb un somriure d’orella a orella. Sense més, us deixem amb algunes de les millors rutes del país amb un criteri de distribució geogràfica (més o menys tothom trobarà rutes no gaire lluny de casa seva). Si us hi animeu, deixeu-nos algunes propostes en els comentaris per aprendre noves rutes arreu de Catalunya.

Comencem el nostre recorregut a Balaguer, la capital de la comarca de la Noguera. Amb un ric passat medieval –existeixen jaciments d’edificacions musulmanes com el Pla d’Almatà, d’obligada visita per conèixer millor l’empremta islàmica a la Terra Ferma–, a la ciutat destaca orgullosa l’església gòtica de Santa Maria, que presideix la població des d’una talaia natural sobre el riu Segre, on aixeca orgullosa el seu peculiar campanar de planta octogonal.

Comencem la nostra ruta a la població de Santa Coloma de Queralt, el nucli de població més important de la part septentrional de la Conca de Barberà. Aquesta vila emmurallada d’origen medieval situada a la riba del riu Gaià és actualment un dels centres demogràfics, econòmics i socials més importants de la zona, exerceix de manera extraoficial de capital de la subcomarca de la Baixa Segarra i s’ha consolidat com a punt de referència dels pobles del voltant pels seus serveis sanitaris i educatius.

Tot i que l’actualitat política ha posat a Terol al centre de l’atenció mediàtica durant les últimes setmanes, aquesta regió aragonesa és encara avui una gran desconeguda per al gran públic tot i comptar amb atractius turístics de primer ordre com ara pistes d’esquí, arquitectura mudèjar, cels estrellats o diferents espais museïtzats amb fòssils de dinosaures únics al món.

De ben segur que els amants de les carreteres revirades, els paisatges mediterranis i els racons amb encant ja coneixen aquesta petita escapada, ideal per gaudir a ritme lent en cotxe, moto o fins i tot bicicleta. Precisament aquesta és una zona molt freqüentada per ciclistes (especialment els caps de setmana), així que oblideu-vos de córrer a altes velocitats i limiteu-vos a gaudir a ritme lent dels paisatges que ens ofereixen les muntanyes de l’Ordal.

La ruta que avui us presentem és un recorregut molt conegut pels amants del motor. Centenars de cotxes i motos la fan cada any atrets pels comentaris dels llocs especialitzats en rutes amb vehicles de motor, que –atenció!– la consideren una de les carreteres més boniques del Vell Continent. Personalment no m’atreveixo a dir si aquesta és la carretera més bonica del nostre país, però us puc ben assegurar que paga la pena fer íntegrament el recorregut que avui us proposem, i no us en penedireu si, a més, feu el trajecte d’anada i tornada.

Iniciem la nostra ruta a Horta de Sant Joan, poble de la Terra Alta famós per tenir dins el seu terme municipal una olivera mil·lenària –hi ha qui afirma que és l'olivera més antiga del món– batejada com Lo Parot pels habitants del poble des de temps immemorials.

El Lluçanès és (encara) una subcomarca administrativa que inclou tretze municipis actualment a les comarques d’Osona, el Berguedà i el Bages. Més enllà de les fronteres administratives, el Lluçanès és una realitat geogràfica, ja que és un altiplà definit per les conques dels rius Ter i Llobregat que actua d’espai de transició entre la plana de Vic i el Prepirineu, amb un paisatge històricament caracteritzat per unes activitats econòmiques lligades a la ramaderia i l’explotació forestal.

Comencem la nostra ruta per la Segarra a Veciana, un petit municipi que administrativament pertany a l’Anoia però que s’enquadra dins la comarca històrica o subcomarca de l’Alta Segarra. Es tracta d'un nucli poblacional dispers articulat al voltant del castell de Veciana, una fortificació defensiva del segle XI.