Avui en dia és molt evident que el triumvirat dels compactes ‘premium’ està format per l’Audi A3, el BMW Sèrie 1 i el Mercedes-Benz Classe A, però a principis dels any 2000 aquesta realitat era ben diferent. L’Audi A3 dominava el mercat perquè gairebé monopolitzava la categoria; la Classe A de Mercedes era un compacte amb aspecte de monovolum i un disseny molt discutit, i BMW senzillament no disposava de cap model compacte que rivalitzés directament amb l’A3, perquè el Sèrie 3 Compact era un model derivat d’una berlina i només s’oferia amb una carrosseria de tres portes.

L’any 2004, BMW va canviar aquella situació introduint al mercat el seu compacte estrella: el Sèrie 1. Si aleshores aquell model va fer la guitza al compacte d’Audi, la lluita acarnissada per aconseguir la millor posició en el rànquing de vendes va oficialitzar-se amb l’arribada, l’any 2012, de l’actual Mercedes-Benz Classe A, que comparteix la mateixa filosofia que els altres dos compactes alemanys.

Però en el cas del BMW sempre hi hem trobat un punt distintiu, que el feia més exclusiu ja no només de cara als seus rivals directes, sinó també amb tota la resta de compactes del mercat: la tracció posterior, combinada amb un motor en posició longitudinal.

Si bé és cert que la propera generació abandonarà aquesta configuració en construir-se aprofitant la mateixa plataforma que la de models com l’X2 -amb motor en posició transversal i tracció davantera- l’actual model encara disposa d’una combinació única al mercat. Hem tingut l’oportunitat de provar-lo associat a la versió 120d de 190 cavalls i us n’expliquem les impressions.

ESTÈTICA EXTERIOR

El BMW Sèrie 1 ha tingut sempre un disseny més enfocat a l’esportivitat que no pas a l’elegància. El llenguatge de disseny amb línies ben marcades, el capó allargat o la cintura lateral elevada –que té com a conseqüència unes finestres petites- marquen un aspecte musculós i compacte, que es fa especialment notori en equipar el paquet de disseny “M”. Aquest paquet incorpora uns para-xocs i llandes exclusives que milloren notablement l’aspecte del Sèrie 1, per la qual cosa compensa els 4.300 euros que val.

En el cas de la nostra unitat de proves val la pena fixar-se en el color exterior, i personalment considero que és una de les tonalitats més maques que he vist mai. Anomenat Sunset Orange i amb un preu de 785 euros, sap ser discret i cridaner al mateix temps; a plena llum del sol destaca molt però a l’ombra (o de nit) és força més discret i elegant. Combinat amb les llandes negres i els frens esportius, l’aspecte del compacte bavarès és imponent.

ESTÈTICA INTERIOR

BMW ha sabut transmetre l’esportivitat exterior a l’habitacle. Un cop som al volant del Sèrie 1 el primer aspecte destacable és la posició de conducció, força baixa. Això té un punt criticable si el que es busca és tenir un accés fàcil, però a canvi garanteix unes sensacions de conducció més autèntiques. Pel que fa a la instrumentació, combina les tradicionals agulles analògiques indicadores de velocitat, revolucions i nivell de combustible amb una pantalla digital amb color que fa d’ordinador de bord, una combinació realment pràctica i estèticament molt encertada.

El volant, que forma part de l’equipament del paquet esportiu “M”, és probablement el millor de l’interior del Sèrie 1. Disposa d’una mida òptima, un tacte molt agradable, un disseny atractiu i unes lleves metàl·liques que ajuden a transmetre l’esperit esportiu del model, fins i tot tenint en compte que ens trobem davant una motorització dièsel.

La pantalla central no és abatible però està ben integrada en el disseny del quadre de comandaments i gràcies a tenir una forma molt allargada pot mostrar dos menús diferents alhora, una funció realment pràctica. Pel que fa al funcionament del sistema d’infoentreteniment, ha millorat respecte a la versió anterior gràcies l’actualització que ha rebut i pot oferir connectivitat amb els sistemes d’assistència de BMW, compatibilitat amb Apple CarPlay o un navegador professional amb pantalla tàctil i reconeixement d’ordres per veu. BMW es resisteix a eliminar la majoria dels botons de la consola central, que té un disseny força diàfan i on hi trobem a mà totes les funcions de la ràdio o la climatització. De fet, la ruleta tàctil (que BMW anomena iDrive) que serveix per manipular el navegador i altres menús té un funcionament molt pràctic, en el que suposa una barreja entre el món analògic i el digital que, al meu parer, dona un bon resultat final.

Si bé és cert que, com hem comentat, les places davanteres ofereixen una posició esportiva i còmoda però un accés millorable, en el cas de les places posteriors el problema es fa una mica més notori. L’accés continua sent complicat i l’espai per les cames no és dels millors de la seva categoria. Amb tot, dos adults podran viatjar amb comoditat, però la plaça central es veu clarament perjudicada per la presència del túnel de transmissió (més gran del normal en haver de traslladar la força del motor a les rodes posteriors) i fa que el cinquè ocupant disposi d’un espai molt reduït per a les cames.

Finalment, el maleter de 360 litres no és el més gran de la gamma compacta però se situa en la mitjana del segment, oferint unes formes aprofitables i un espai suficient.

MOTOR

Començaré per l’únic aspecte negatiu del motor dièsel 2.0 de 190 cavalls i 400 Nm de parell: la sonoritat. En efecte, és tracta d’un motor que no resulta especialment silenciós, i que es deixa notar a l’habitacle més del que seria desitjable, sobretot en fred.

Però més enllà d’aquesta consideració, que a la pràctica tampoc representa un gran problema, el rendiment del motor és fantàstic: té molta força a baixes revolucions (entrega tot el parell a tan sols 1750 revolucions) i una empenta progressiva però contundent fins a les 4000 revolucions, una xifra realment bona per un motor dièsel. En combinació amb la transmissió automàtica esportiva de doble embragatge i set velocitats el seu funcionament és molt suau i els canvis de marxes són gairebé imperceptibles, però si seleccionem els modes de conducció més esportius el cotxe es transforma, com veurem a l’apartat dedicat al dinamisme del Sèrie 1.

La cirereta del pastís pel que fa al motor la posen els consums, i és que es poden obtenir xifres magnífiques malgrat estar davant d’un motor de gairebé 200 cavalls. Circulant en el mode de conducció 'ECO PRO' per autopista i carretera i sense abusar de l’accelerador es pot baixar dels cinc litres als 100 quilòmetres i arribar fins i tot als 4,5. D’altra banda, en entorns urbans costa baixar dels 7,5 litres i si se’ns escapa el peu de l’accelerador fàcilment es puja dels vuit litres. En tot cas el consum mixt és d’uns 6,6 litres, lluny dels 3,9 litres que promet BMW però sense suposar cap disbarat.

DINAMISME

Si hi ha un apartat en què destaca el BMW Sèrie 1 per sobre dels seus competidors directes i de la resta de rivals compactes aquest és, sens dubte, pel seu comportament dinàmic. La tracció posterior combinada amb un canvi manual -o amb el canvi automàtic esportiu, com en el cas de la nostra unitat- permet al conductor jugar una mica amb la part posterior del cotxe provocant un sobreviratge molt dosificable, sobretot si seleccionem el mode de conducció Sport Plus, que regula la intervenció del control de tracció al nostre gust.

Només per aquest fet distintiu respecte a la resta de compactes de tracció davantera el Sèrie 1 ja es mereix una menció especial en l’apartat dinàmic, però no seria just informar del seu comportament només parlant de les possibilitats que ofereix la seva tracció posterior, perquè en general el compacte bavarès es pot conduir tant o més ràpid que un vehicle amb tracció davantera, amb l’afegit de poder gaudir d’un extra de diversió quan ho vulgui el conductor. Això es tradueix en un aplom imponent i un pas per revolts realment ràpid, amb un comportament molt neutre que només és sobrevirador si el conductor ho vol.

El paquet esportiu “M” no només és recomanable a nivell estètic sinó també a nivell dinàmic, i és que la suspensió que incorpora té un taratge ideal per practicar una conducció esportiva amb una rigidesa adequada però alhora circular per carretera i autopista sense deixar-nos l’esquena, amb un nivell de confort elevat.

Segurament el Sèrie 1 sigui un dels compactes que més cares ofereix, especialment combinat amb un motor dièsel de 190 cavalls: sap ser estalviador oferint consums reduïts i un confort de marxa elevat, però alhora té prou potència per dibuixar un somriure a la cara del conductor cada cop que afronta una carretera plena de revolts. Els diferents modes de conducció transformen el cotxe i el fan passar de ser un dòcil compacte frugal a ser un atrevit compacte esportiu, únic en la seva espècie.

Conclusió

Una habitabilitat justeta i un preu força elevat (superior als 50.000 euros en el cas de la nostra unitat de proves) són els punts més criticables del Sèrie 1, que es contraposen a un disseny i un comportament realment esportiu i, en el cas de la versió 120d, a un motor potent però estalviador. En qualsevol cas, un cotxe força recomanable per la seva aposta atrevida, que marca la diferència respecte de la resta de compactes.