No són fàcils de trobar. En un mercat àmpliament poblat per motors de baixa cilindrada, que cada cop tenen menys cilindres i amb potències que sovint semblen insuficients, són un 'rara avis'. I si a aquesta tendència hi sumem les cada cop més exigents normatives anticontaminació i les restriccions de circulació a les grans ciutats, el panorama és desolador.

Però de tant en tant algun fabricant s’atreveix a nedar contracorrent i l’equipa en algun dels seus models. Estem parlant de propulsors d’alta cilindrada i potència elevada; en resum, motors grans que alhora solen ser grans motors. Aquest és el cas del potent motor 3.0 de sis cilindres en línia i 326 CV que ens ocupa en la prova del BMW 440i Gran Cupè.

Un vehicle elegant que té moltes llums i alguna ombra, i que en aquesta versió destaca molt especialment pel que té amagat sota el capó, que el dota d’una gran personalitat. I és que només per aquest detall va aconseguir enamorar-me des del primer minut.

ESTÈTICA EXTERIOR

Fa uns anys les denominacions comercials dels vehicles resultaven més senzilles d’entendre. En el cas de BMW, el Sèrie 3 era una berlina de 3 o 5 portes, el Sèrie 5 era una berlina gran, l’X5 era un tot terreny... Però la demanda d’un mercat cada cop més exigent que reclamava productes molt més específics va portar tots els fabricants a haver de reinventar-se i sumar nous models als seus catàlegs. És així com van sorgir versions cupè dels SUV (X2, X4 o X6 en el cas de BMW) i es van crear nous models, com el Sèrie 4. L’any 2013 la marca bavaresa va pretendre diferenciar la seva berlina mitjana de cinc portes (que a partir d’aleshores es va denominar Sèrie 3) de la versió de tres portes (que va passar a ser el nou Sèrie 4).

Fins aquí tot correcte, oi? Doncs a BMW van considerar que encara es podia filar més prim, i els dissenyadors alemanys van crear un nou model, anomenat Sèrie 4 Gran Cupè, que no era més que un Sèrie 4 amb cinc portes. Però, un moment... Que no havíem quedat que això ja existia com a Sèrie 3? Doncs no exactament, perquè existeixen diferències entre el Sèrie 3 i el Sèrie 4 Gran Cupè; concretament en l'última paraula del seu nom. En efecte, l’estil cupè d’aquest model el diferencia de la resta de la gamma, i com es pot veure a les fotos, desprèn una elegància exquisida.

La descripció de la part frontal i la meitat davantera de la part lateral és perfectament compatible amb la de qualsevol Sèrie 4 o Sèrie 3, ja que la base és la mateixa. Això es tradueix en un frontal força agressiu –especialment si equipem el paquet esportiu M, com en el cas de la unitat de proves– i uns grups òptics que disposen de tecnologia LED i que van ser redissenyats amb l’actualització que va rebre el model el 2017.

Si l’observem de perfil, en primer lloc destaquen especialment les llandes de 19 polzades i acabat en color alumini i negre, tot i que el que més crida l’atenció és la caiguda pronunciada de la part posterior.

Un estil cupè autèntic, que redueix la seva altura dels 1,429 metres del Sèrie 3 que s’ha venut fins a l’arribada del seu substitut als 1,389 de la versió que ens ocupa. Finalment, pel que fa al lateral, també resulta destacable la presència d’una cintura força elevada que redueix la superfície de vidre de les finestres però accentua notablement l’esportivitat del conjunt.

La part posterior confirma el que la lateral ja insinuava: que ens trobem davant d’un cupè autèntic. Però un dels aspectes més destacables d’aquesta afirmació és que, a diferència del que es podria pensar, aquest fet distintiu es tradueix en més facilitat a l’hora d’omplir el maleter, ja que a diferència de la versió de tres portes o del Sèrie 3, al model Gran Cupè la porta del maleter és enorme i s’obre en la seva totalitat, fins i tot la part de vidre.

Finalment, i abans de passar a comentar l’interior del model alemany, no podem evitar fer una menció al sistema d’escapament del 440i. Un element específic d’aquesta versió, compost per una doble sortida de grans dimensions i responsable d’oferir una melodia espectacular.

ESTÈTICA INTERIOR

Si a la part exterior fèiem especial èmfasi en la combinació entre elegància i esportivitat, a l’interior del Sèrie 4 Gran Cupè es respira el mateix ambient. El disseny del quadre de comandaments és molt horitzontal, de manera que fins i tot la gran pantalla tàctil de 8,8 polzades està completament apaïsada.

Però el control del sistema d’infoentreteniment és un dels millors –si no el millor– del mercat, el tacte del volant i de les lleves del canvi és senzillament perfecte i els comandaments principals estan molt ben orientats cap al conductor. A més, la posició de conducció és força baixa, la qual cosa augmenta notablement la sensació d’esportivitat sense perjudicar en excés la comoditat, com a mínim si ens referim a les places davanteres.

L’equipament del Sèrie 4 Gran Cupè és digne de la marca 'premium' que representa, i pot incloure elements com seients elèctrics i calefactables, sistema de so signat per Harman&Kardon, sistema de navegació professional, receptor de televisió, 'head-up display' i tot un arsenal de càmeres, radars i assistents, com ara el d’aparcament, el de canvi involuntari de carril, el d’angle mort o el control de creuer, entre molts d'altres.

A més, la marca permet personalitzar l’interior del 440i mitjançant els cinturons opcionals amb els logotips de la divisió esportiva M i les motllures interiors en diversos colors i materials.

L’aspecte més negatiu del Sèrie 4 Gran Cupè es troba, sens dubte, a les places posteriors. Tot i estar homologat per a cinc ocupants, la plaça central gairebé no és pràctica ni per a un ús esporàdic, ja que el túnel central de la transmissió resta molt d'espai per a les cames i la caiguda pronunciada del sostre fa que gairebé qualsevol persona toqui amb el cap, especialment si equipem el sostre solar.

Però tot i que l’espai per a les cames als dos seients restants és correcte, l’espai per al cap continua sent insuficient i, a més, el disseny cupè dificulta l’accés a les places posteriors. Amb tot, no es tracta d’un model que es pugui catalogar com a incòmode a l’hora de fer un viatge llarg –sobretot si tenim en compte que el seu maleter és de 480 litres–, però no és el que ofereix la millor habitabilitat posterior.

MOTOR

El nivell de refinament dels propulsors BMW és molt conegut al món de l’automoció. L’època dels impressionants motors V12 (capaços fins i tot d’engegar-se sense fer caure una moneda col·locada sobre el motor) ja queda enrere, però actualment el catàleg de la marca bavaresa disposa d’un propulsor V8 i d’un 3.0 de sis cilindres en línia. Aquest últim és el que trobem en models com l’M2, l’M3, l’M4... o el 440i. Un dels aspectes més impressionants és que la marca ha sabut adaptar-lo a cadascun dels models que l’incorporen, de manera que a les versions M es mostra radical i explosiu, mentre que en la versió 440i augmenta el nivell de refinament i es posiciona com un motor progressiu però molt potent.

Es troba situat en posició davantera longitudinal, la qual cosa permet ubicar el motor en la posició més endarrerida possible i facilita un bon repartiment de pesos. Per contra, aquesta configuració resta espai a l’habitacle, però això deixa de representar un problema quan pitgem el botó d’arrencada i els sis cilindres en línia cobren vida. Abans de posar-nos en marxa, el primer que enamora és el so que prové tant del motor com del sistema d’escapament. Una melodia greu però molt fina que convida a abaixar les finestres i gaudir de l’espectacle acústic.

És aleshores quan engranem la primera velocitat, traiem el fre de mà (que encara es resisteix a la tendència general i és manual) i emprenem la marxa. Amb una potència de 326 CV a 5.500 revolucions i un parell de 450 Nm entre 1.380 i 5.000, resulta senzillament impossible trobar a faltar un plus de potència en cap moment. La resposta del propulsor varia notablement en funció del mode de conducció que seleccionem, però en general es mostra molt lineal i ofereix una empenta excel·lent en tot el rang de revolucions, especialment entre les 2.000 i les 4.000 rpm.

La posada a punt que BMW ha aconseguit per a aquest propulsor és fantàstica, ja que s’adapta perfectament al concepte de gran turisme que representa. Un motor progressiu, 'ple' en qualsevol moment i amb una sonoritat espectacular. Abans he comentat que el model disposava d’un sistema de so signat per Harman&Kardon, però amb prou feines vaig ser capaç de posar-lo a prova, ja que la veritable música del 440i emana de sota el capó, i no em vaig voler perdre ni un segon del 'concert' que oferien els sis cilindres en línia.

Com és evident, aquest 3.0 no seria el millor exemple de motor frugal. Durant la prova va resultar gairebé impossible fer baixar el consum extraurbà dels 7 litres, mentre que l’urbà es va situar al voltant d’uns 13 litres i a l’hora de practicar una conducció esportiva el marcador indicava fàcilment consums superiors als 15 litres. Amb tot, no crec que això representi un problema, ja que qui adquireix un 440i és conscient que els consums seran elevats, i el registre mixt de 9,5 litres no em sembla desorbitat.

DINAMISME

L’element més important a tenir en compte a l’hora de parlar del comportament dinàmic del 440i Gran Cupè és que no som davant d’un vehicle genuïnament esportiu, sinó d’un gran turisme amb un motor potent. Aquesta diferenciació és important, ja que mentre que en el cas d’un esportiu el plantejament sol ser força radical (com en el cas del BMW M3 que vam provar), la concepció del 440i és, malgrat muntar el mateix motor, totalment diferent. Ni la suspensió és igual de dura, ni exigeix tant al conductor. Al contrari, el 440i és un cotxe amb el qual es poden fer centenars de quilòmetres amb tota comoditat però que, alhora, permet gaudir d’un tram revirat amb una agilitat remarcable.

Com comentàvem abans, es poden escollir fins a quatre modes de conducció diferents: Eco Pro, Confort, Sport i Sport+. En el cas dels dos primers es noten poques diferències, i el mode Eco Pro és el més recomanable si el que volem és practicar una conducció relaxada i reduir els consums. En aquest mode la resposta de l’accelerador és menys directa, la direcció força més tova i el tarat de la suspensió molt més còmode. A més, la gestió electrònica del motor i del canvi de marxes automàtic esportiu de vuit velocitats es modifiquen en pro d'una eficiència més gran.

Però si volem, el 440i es pot convertir en un vehicle ràpid, potent i divertit. El mode Sport endureix el tacte de la suspensió i la direcció i modifica la resposta del motor, el canvi i l’accelerador per obtenir més bones prestacions. A més, amb el mode Sport+ la gestió del control de tracció permet jugar amb l’eix posterior fent un lleuger sobreviratge, i si mantenim premut el botó de desconnexió, el TCS no intervindrà en cap moment i serà possible fins i tot fer derrapar el cotxe. Això sí, no es tracta d’un cotxe complicat de conduir, i el predomini de la comoditat per sobre de la radicalitat el converteixen en un magnífic company de viatge.

Conclusió

Al principi d’aquesta prova dèiem que el 440i Gran Cupè tenia moltes llums i alguna ombra. Sens dubte, l’ombra principal la trobem a les places posteriors, l’espai de les quals resulta insuficient per a un cotxe de 4,63 metres de longitud. Ara bé, tota la resta són llums: la comoditat, l’esportivitat, l’elegància, l’equipament, la tecnologia... i el motor. Un propulsor dels que ja no en queden, autèntic, potent i molt polivalent, que es posiciona com el complement perfecte per a un cotxe que es resisteix a seguir les modes i està orgullós de posseir una identitat pròpia.