Quan una persona pensa en un cotxe ho pot fer des de dues perspectives diferents: si no és un apassionat del món del motor, un cotxe és un instrument molt pràctic per anar del punt A al punt B, i és allò que fa servir per anar a la feina, per anar de vacances o per portar la compra setmanal. En canvi, si ho pensa algú a qui li agradi el món del motor, entén el cotxe com una màquina que aporta una sensació indescriptible que difícilment es pot descriure amb paraules, però que provoca gairebé la necessitat d’estar conduint a totes hores per anar a tot arreu. Mentre que el primer grup sol pensar en conduir com un mer tràmit que cal passar per arribar al destí, el segon grup som els que agafem el camí més llarg -i si és possible, més revirat- per gaudir de la conducció com a tal, independentment del destí.

La majoria de les vendes d’automòbils pertanyen al primer grup, mentre que el segon és molt més reduït -fet lògic, ja que el primer és molt més nombrós- i per això les marques acostumen a pensar i dissenyar els models per agradar al grup majoritari. El problema amb què ens trobem els integrants del segon grup és que les marques sembla que s’oblidin de nosaltres, que no vulguin fer cotxes d’aquells que no deixaries de conduir mai.

Però davant dels reptes hi ha un grup de fabricants que sempre volen marcar la diferència, i en aquest cas Audi ho ha tornat a demostrar. Ha tornat a fer possible un cotxe que és perfectament vàlid per als integrants del primer grup, però capaç d’enamorar als del segon. Estem parlant del nou Audi A5 amb tracció integral Quattro, un cotxe que representa en majúscules el plaer de la conducció.

ESTÈTICA EXTERIOR

Les diferències estètiques entre aquesta versió Quattro i l’Audi A5 que vam provar ara fa uns mesos gairebé no existeixen. Només les inscripcions identificatives amb la paraula 'Quattro' demostren que ens trobem davant la versió amb tracció total. Això es tradueix amb el que es podria considerar, sense por d'equivocar-se, com l’Audi més bonic de tota la gamma actual. D’acord, el TT i l’R8 són espectaculars, els nous A7 i A8 són elegants i esportius, però tal vegada aquest A5 sigui el que millor combina un disseny elegant i amb personalitat amb una imatge esportiva i compacta.

L’arribada de la primera generació de l’A5 va suposar una revolució l’any 2007 i avui, 10 anys després, aquesta segona generació continua captivant totes les mirades per allà on passa. És la perfecta definició d'un Gran Turisme, un cotxe ample, llarg i baix que combina la imatge esportiva amb un perfil clàssic, la qual cosa el converteix en un vehicle que no és fàcil d’encaixonar en un grup d’edat: independentment de qui se’l compri, tothom queda embadalit pel seu disseny, poc recarregat però molt elegant.

Les llandes opcionals de cinc radis -que personalment crec que són les més maques de tot el catàleg- amb la inscripció Quattro, el color Gris Daytona efecte perla (que té un cost de 2.800 euros), el 'kit' S-Line i el paquet de disseny d’estil negre que elimina els cromats aporten un toc personal al cupè, que té una part davantera molt llarga amb un habitacle endarrerit i un maleter compacte però de grans dimensions.

I és que l’A5 s’assembla als seus germans, però conserva prou diferències per desmarcar-se de la monotonia del disseny. Segurament la versió de quatre portes anomenada Sportback -que també vam provar- recorda més el seu germà petit, l’A4, però en el cas de la versió cupè l’estètica lateral és inconfusible.

És, en resum, un dels dissenys més macos que es poden fer amb més simplicitat, i és que amb unes línies senzilles que no estan excessivament accentuades però al mateix temps amb un bon ús de les proporcions el resultat és un cotxe d’una gran bellesa i un disseny atemporal.

ESTÈTICA INTERIOR

Quan per fi ens haguem decidit a deixar de mirar el cotxe per fora -la qual cosa pot durar una bona estona- serà el moment d’accedir a l'interior... i continuar embadalits. El minimalisme que Audi va estrenar en models com l’A1 o l’A3 ara fa uns anys ha anat arribant progressivament a la resta de models de la marca, i en el cas de l’A5 el resultat és excel·lent.

Les insercions en color Piano Black -que malauradament fan molt visibles les ditades i que és poden ratllar amb facilitat- juntament amb la columna central que disposa d’una palanca de selecció de canvi amb un tacte excel·lent, així com la botonera de selecció del climatitzador o dels modes de conducció reduïda i amb un tacte realment bo, fan que la sensació que desprèn l’interior sigui la mateixa que la de l’exterior: luxe, sí, però combinat amb esportivitat.

Acaben de rematar el conjunt els pedals d’alumini, el ja conegut Virtual Cockpit, els seients esportius amb massatge opcionals i un disseny del quadre de comandaments que en la part superior de la guantera imita les sortides d’aire i aporten continuïtat i elegància.

A més, el nivell tecnològic al qual pot arribar el cupè d’Ingolstadt és molt elevat, amb sistemes com la il·luminació Matrix LED, l’equip de so signat per Bang & Olufsen que té una qualitat espectacular, el sistema de càrrega de mòbil per inducció o les múltiples ajudes a la conducció, com ara el control de creuer adaptatiu, l’assistent de canvi involuntari de carril o les ajudes a l’aparcament amb càmera frontal i posterior, entre molts altres elements. El punt negatiu, com sol ser habitual, és el preu, i és que la nostra unitat amb tot l’equipament opcional gairebé arribava als 70.000 euros.

L’habitabilitat dels seients davanters és magnífica, la posició de conducció és baixa i ràpidament els ocupants adoptaran un reglatge còmode, que convida a devorar quilòmetres sense gairebé adonar-se’n.

El problema de la versió cupè és que, en disposar només de dues portes, l’accés a les places posteriors és dolent i l’espai de què disposen els dos ocupants és reduït –l’A5 és un 2+2-, de manera que no és recomanable fer grans viatges si hi han de viatjar més de dues persones. Finalment, la mateixa forma cupè garanteix tenir un maleter realment gran, que cubica un total de 465 litres molt aprofitables gràcies a l’abundància de línies rectes.

MECÀNICA

Aquesta versió disposa del motor 2.0 TDI de 190 cavalls, un motor que prima l’eficiència per sobre de tot i que ho aconsegueix amb gran nota, ja que en el conjunt de la prova -circulant per autopista, carreteres revirades i entorns urbans- el consum mixt va situar-se en tan sols 6,6 litres, una molt bona xifra per a un cotxe de 1.640 quilos.

Però no per ser un motor eficient deixa de tenir una gran resposta, i és que malgrat que no ofereix una acceleració sorprenent l’entrega de potència és molt lineal i es fa des de baixes voltes gràcies als 400 Nm de parell que entrega a tan sols 1.750 revolucions, de manera que no es trobarà a faltar més potència si es practica una conducció normal i s'aconseguiran, alhora, unes xifres de consum realment baixes. El so del motor és el que penalitza més, i tot i que no es deixa notar gaire a l’habitable, no és gens encisador.

El canvi automàtic S-Tronic de set velocitats s’encarrega d’escollir la marxa més elevada per reduir al màxim el consum, però reacciona ràpidament a la demanda puntual de potència baixant dues o tres marxes de cop en funció de la pressió que apliquem al pedal de l’accelerador.

COMPORTAMENT DINÀMIC

Aquí és on trobem la principal diferència respecte a l’A5 que vam provar fa uns mesos, i que no disposava de tracció integral Quattro. Aquest element diferenciador és realment destacable, ja que el comportament de la versió amb tracció integral és magnífic. Com que disposa de 'tan sols' 190 cavalls el sistema de tracció dosifica tota la potència sense cap queixa i aconsegueix una resposta en trams revirats realment bona. El sistema Quattro redueix les possibles inèrcies i tendències a subvirar típiques d’un cotxe de 4,7 metres de llarg i 1.640 quilos de pes, i seleccionant el mode de conducció Dynamic de l’'Audi drive select' enllaçar revolts és molt divertit i plaent.

Amb tot, aquest A5 continua preferint els trams d’autopista o carretera per fer quilòmetres i quilòmetres, però aporta la garantia que no li té cap mena de por als trams més tècnics tot i el seu elevat pes, ja que la resposta és bona. Això sí, fins i tot seleccionant el mode de conducció més esportiu ni la direcció ni la suspensió s’endureixen en excés, i ens recorda que no és un cotxe pensat per una conducció esportiva sinó més aviat relaxada.

La pregunta que ens queda plantejar-nos veient el bon comportament dinàmic que ofereix la tracció Quattro associada al motor dièsel menys potent de la gamma és esbrinar com es comportaran les versions esportives S5 i RS5, unes autèntiques bèsties que de ben segur portaran l’experiència de conducció a uns nivells inimaginables.

Conclusió

L’Audi A5 és un cotxe realment maco, que té un disseny de tall clàssic però esportiu, un autèntic cupè gran turisme. Amb el motor 2.0 TDI de 190 cavalls el nivell d’eficiència és molt elevat, però associat a la tracció integral Quattro la paraula que millor el defineix és efectivitat. El preu és elevat, però qui pugui pagar aquesta tarifa s’emportarà un cotxe bonic, eficaç i eficient, que aconseguirà arrencar més d’un somriure al seu propietari.