13/07/2019

...i vam conduir damunt la Lluna

4 min
...i vam conduir damunt la Lluna

Si els seguidors de Tintín es van mostrar entusiasmats l’any 1958 per la fidelitat amb què Hergé va reproduir els misteris del Tibet sense haver trepitjat mai l’Himàlaia, ¿quina impressió els devia produir la doble entrega d’Objectiu la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna, vuit anys abans, el 1950, gairebé amb dues dècades d’anticipació a l’arribada de l’home al satèl·lit?

El dibuixant belga va fer gala de la seva capacitat profètica, i fins i tot va superar Jules Verne. En l’aventura a la Lluna del Tintín, el Milú, el capità Haddock, el professor Tornassol i l’enginyer Wolff, apareix un tanc perquè els protagonistes puguin desplaçar-se per la superfície d’aquest satèl·lit. Era una aproximació al que més tard seria el primer vehicle capaç de circular per aquell indret.

Encara que el cotxe eruga creat per Georges Remi era molt diferent del primer vehicle que realment va explorar la Lluna, amb la seva idealització ja va quedar constància de la necessitat que tindrien aquells primers privilegiats astronautes de disposar d’un sistema que els permetés allunyar-se relativament de la nau principal amb què havien arribat.

El juliol del 1971 la missió Apol·lo 15 va transportar el primer cotxe que va circular per la Lluna: el Lunar Roving Vehicle (LRV), conegut com a Rover, tot i que no tenia res a veure amb el fabricant d’automòbils anglès. L’LRV001 el va fabricar la NASA en col·laboració amb l’aeronàutica Boeing en només 17 mesos, i va costar 38 milions de dòlars, el doble del pressupost que havien previst inicialment. Una rèplica d’aquell vehicle va ser un dels protagonistes que va cridar més l’atenció del públic que va assistir al Saló de l’Automòbil de Barcelona de l’any 1977, en què els visitants el van poder admirar de prop.

Quatre motors elèctrics

Aquell Rover era un biplaça capaç de desplaçar-se a setze quilòmetres per hora gràcies als quatre motors elèctrics que l’impulsaven, un per a cadascuna de les rodes. Els propulsors rebien l’energia procedent de dues bateries electroquímiques de plata i zinc, molt diferents de la tecnologia que es fa servir avui dia per moure vehicles elèctrics, i que normalment combinen ió i liti.

En total, durant la seva estada al satèl·lit, el Lunar Roving Vehicle va fer tres desplaçaments sobre la superfície, amb un total de 34 quilòmetres de recorregut -conduït pel comandant David Scott i el pilot James Irwin- tot i que estava preparat per a una autonomia de gairebé 90 quilòmetres. El tercer component de l’expedició, Alfred Worden, es va quedar a la nau de transport per raons logístiques i de seguretat.

El Rover lunar feia tres metres de llargada, 70 centímetres d’amplada i 180 d’alçada, i pesava 270 quilos. Per tant, era relativament lleuger, una característica fonamental si tenim en compte que aquest vehicle havia d’anar dins del coet que es va enlairar de Cap Canaveral. Per això el van construir dividit en tres seccions que els astronautes van haver d’unir en una maniobra molt senzilla.

Amb aptituds de totterreny

Una de les seves principals característiques era que podia funcionar tant a 150 graus de temperatura, en plena llum solar reflectida, com a 100 sota zero, quan el satèl·lit queda a l’ombra. A més, l’LRV001 tenia unes certes aptituds de totterreny, ja que podia guanyar inclinacions de fins a 28 graus i superar forats de fins a 65 centímetres de fondària. L’equipament incloïa un sistema per recollir, emmagatzemar i més tard transportar les mostres minerals que van recollir, i un sofisticat sistema de comunicacions que permetia enviar imatges dels recorreguts i del treball en directe a la Terra. Encara que les rodes tenien aspecte d’estar fetes amb cautxú, com en un cotxe normal i corrent, en realitat eren d’alumini i de fil d’acer trenat, per oferir la màxima resistència possible.

Posteriorment, les missions Apol·lo 16 i 17 també van portar els seus vehicles respectius, que encara ara estan dipositats sobre la superfície de la Lluna (concretament a la vall de Taurus-Littrow), perquè recuperar-los era molt complicat... Això si no se’ls ha emportat cap grua, esclar, perquè el límit horari d’estacionament fa molt de temps que l’han superat i, a més, tenen pendent de passar més d’una ITV des d’aquell temps.

Tant que ens amoïna, lògicament, contaminar les platges avui dia, i que poc que ens preocupava anar escampant ferralla en aquell temps!

No només Saturn té anells

Des de l’any 2015 Audi està desenvolupant un vehicle amb tecnologia Quattro preparat per circular per la Lluna. El projecte l’està fent la marca dels anells amb un equip que dirigeix Robert Boehme, el fundador de l’empresa PTScientists ( Científics a temps parcial ), que té la seu a Berlín. Aquest cotxe combina, a més de la tecnologia de tracció integral pròpia de la marca, els sistemes de propulsió híbrids basats en la tecnologia e-tron, i un disseny que ja hem pogut veure en el curtmetratge Apol·lo 45, que van produir fa un parell d’anys com a homenatge als pioners de la NASA. Els plans inicials de la marca d’Ingolstadt pretenien fer circular aquest cotxe el 2019, però el més calent sembla que és a l’aigüera... De moment, segons el fabricant alemany, aquest vehicle només pesa... 30 quilos!, perquè està fet d’un alumini lleuger com a matèria primera, amb una impressió de totes les peces en 3D.

Concurs de Google

El Lunar XPrize és un concurs promogut pel cercador més famós del món, Google, amb una dotació de més de 30 milions de dòlars en premi. Aquesta competició està orientada a tots aquells equips d’enginyers que es vegin capaços d’enviar un vehicle a la Lluna que pugui enviar imatges en directe des d’aquell indret, i que sigui governat des de, com a mínim, 500 metres de distància de la nau de transport principal.

La conquesta de l’espai

Jeff Bezos, l’amo d’Amazon, i Elon Musk, el de Tesla, van forts. El primer vol arribar a la Lluna el 2024 amb la nau Blue Moon, i el segon vol que el seu coet Space X aterri a Mart el 2022. De moment, Musk ja va enviar un Tesla Roadster a l’estratosfera l’any passat amb el transportador Falcon Heavy. Una manera estúpida d’embrutar la galàxia, encara que sigui amb la música de Bowie de fons.

stats