Indústria
Ferran Vital

La fusió entre PSA i FCA, un èxit dels Agnelli

La família italiana es converteix en la gran beneficiada de la fusió de Fiat i Peugeot, ja que augmenta la seva riquesa i manté les seves quotes de poder en el nou grup resultant

La fusió entre PSA i FCA, un èxit dels Agnelli / MASERATI Zoom

Finalment el grup italoamericà FCA (Fiat Chrysler Automobile) no es fusionarà amb Renault, sinó amb un altre fabricant francès, PSA –matriu de les marques Peugeot, Opel, Citroën i DS- en una operació entre iguals, ja que els accionistes de les dues companyies disposaran del 50% de la nova entitat resultant.

El gegant resultant d’aquesta fusió es converteix en el quart fabricant del món en volum de cotxes fabricants (uns 8,7 milions de cotxes el 2018) i uns ingressos totals de gairebé 170.000 milions d’euros.

El primer director executiu d’aquest gegant, amb seu als Països Baixos, serà l’actual CEO de PSA, el francès d’origen portuguès Carlos Tavares, que presidirà durant els primers cinc anys una junta amb deu membres més, cinc provinents del grup FCA i cinc més del grup PSA.

Un dels aspectes més controvertits de la fusió serà el del tancament de fàbriques o la reducció del personal, ja que l’estat francès és propietari d’un 12% del grup PSA i vol assegurar tots els llocs de treball en territori francès, i en el comunicat conjunt totes dues companyies han subratllat que “com a resultat de la transacció no hi haurà cap tancament de fàbriques”.

Aquesta fusió és resultat del procés de reconversió industrial causat per l’aparició del cotxe elèctric i les noves formes de mobilitat elèctrica i compartida, un camp on el grup italoamericà està endarrerit respecte a la major part dels grans fabricants. En aquest sentit el grup PSA ja disposa d’una plataforma modular elèctrica que utilitzen les versions elèctriques del nou Opel Corsa i Peugeot 208, i que aviat utilitzaran altres marques del grup com Citroën o DS.

Des d’aquest punt de vista, el grup FCA podria sortir més beneficiat de la fusió, però no cal oblidar que el grup italomericà té alguns actius altament atractius per a qualsevol fabricant, com ara una xarxa comercial ben implementada als Estats Units i Europa i la marca Jeep, joia de la corona del grup.

Els Agnelli, els grans beneficiats

La família Agnelli és la gran beneficiada de la fusió entre els dos grans grups, ja que el valor del fons d’inversió del clan familiar italià, Exor, ha augmentat el seu valor per sobre dels 800 milions d’euros des del moment d’anunci de la fusió, segons apunta Bloomberg. A més a més, Exor controlarà un 14% de la nova companyia resultant de la fusió i es convertirà en l’accionista de referència del nou grup. I tot això sense comprometre les marques Ferrari i Maserati, separades de la resta del grup Fiat fa uns anys i que els Agnelli mantenen sota control absolut. 

A banda d’aquest control accionarial, Exor rebrà uns 5.800 milions d’euros de la seva inversió actual al grup FCA mitjançant un dividend especial provinent del seu negoci d’automatització industrial Comau abans que les dues companyies formalitzin la fusió, fet que disminuirà encara més la participació financera d’Exor i FCA al nou grup resultant. Uns 1.600 dels 5.800 milions d’euros d’aquest dividend especial aniran directament a la butxaca de la família Agnelli, capitanejada per John Elkann, que ha seguit fil per randa l’estratègia dissenyada per Sergio Marchionne mesos abans de la seva mort.

John Elkann i Sergio Marchionne al 2018 Zoom

John Elkann i Sergio Marchionne al 2018 / FCA

La generositat del grup PSA, un grup controlat per l’estat francès, la família Peugeot i el fabricant xinès Dongfeng Motor, té una raó de ser. A banda de poder aterrar amb una base sòlida als Estats Units i el Canadà gràcies a la xarxa comercial de FCA, el nou grup pot arribar a suposar un estalvi de més de 3.700 milions d’euros anuals en costos financers i fins a 6.000 milions d’euros en diverses taxes impositives durant els pròxims quatre anys.