Han vingut per quedar-se. El mercat demana totcamins, i les polítiques mediambientals demanen vehicles de zero emissions. El maridatge entre els dos conceptes ja és una realitat fefaent, tal com hem vist al Saló de Xangai d'enguany.

Audi i el seu e-Tron Sportback; Jeep i el Yuntu; Hyundai i el SUV d'hidrogen, o Pininfarina i els K550 i K750 marquen el començament d'una nova tendència al món de l'automoció, la dels SUV elèctrics que volen seguir l'estela començada per Tesla i el seu model X, un autèntic èxit de vendes tot i el seu preu elevat.

Moda social o necessitat mediambiental?

Ja fa uns quants anys que els SUV i els 'crossovers' són tendència al món de l'automoció. Els seus dissenys futuristes i poderosos, la seva aparença robusta i la seva capacitat de càrrega, sumades a una bona habitabilitat, ergonomia i comoditat, han fet que les vendes de SUVs hagin augmentat exponencialment els últims anys.

Ara bé, els SUV tenen un desavantatge important respecte als vehicles convencionals: com que pesen més, gasten abans els pneumàtics, frens i sistemes de suspensions i, a més, consumeixen més carburant i contaminen més que un turisme convencional a igualtat de segment.

La solució a aquesta problemàtica mediambiental –especialment greu a les grans ciutats com Barcelona– està en la producció i comercialització de totcamins menys contaminants. De fet, no fa gaires setmanes vam poder provar el Toyota C-HR, el 'crossover' híbrid de la marca japonesa. Ara bé, la major part de fabricants que presenten les últimes tendències aposten per plataformes cent per cent elèctriques, de manera que deixen de banda les mecàniques híbrides.

En aquest sentit cal esmentar que la cursa pels SUV elèctrics transcorre paral·lela (de vegades tangencial) al desenvolupament i perfeccionament de la conducció autònoma, l'altre gran cavall de batalla dels principals fabricants del planeta.