LA GUANTERA

VW Golf TCR: la sublimació d’un concepte d’èxit

El VW Golf TCR és tota una declaració de principis. / MARTIN MEINERS Zoom

Les sigles TCR identifiquen el campionat per a turismes (Touring Car Racing) més interessant de l’automobilisme esportiu. En aquest cas, i com a segon cognom d’una de les edicions més especials del Volkswagen Golf, suposen tota una declaració de principis al voltant del caràcter d’aquest cotxe cent per cent esportiu.

Aquest és el Golf amb tracció al davant més potent que ha construït el fabricant alemany. Amb 290 cavalls de potència, pertany a una sèrie limitada de la qual, precisament, només han fet 290 unitats. He tingut ocasió de fer un bon grapat de quilòmetres al volant d’un, i en el moment de tornar-lo m’ha costat molt. Ho reconec: m’he estat plantejant què podia passar si endarreria la devolució del cotxe de proves un parell de mesos o, posats a fer..., d’anyets! Però, tot i que a VW són bona gent, no crec que els agradés gaire la idea i, a contracor, em vaig veure obligat a tornar un vehicle que em va divertir com feia temps que no em passava.

Conduir el Golf TCR crea addicció perquè és molt fàcil i divertit. El secret descansa sobre dos puntals: un parell motor extraordinari (380 Nm) que fa que la sensació de potència sigui superior, i una suspensió exclusiva que, tot i que és més dura que en les altres versions d’aquest Volkswagen, té un nivell de comoditat molt acceptable.

El comportament del xassís és clarament GTI: com més revolts et vas trobant pel camí, millor t’ho passes i més segur et sents jugant amb els diferents programes per gestionar electrònicament la conducció, i amb les lleves darrere del volant que governen el canvi de marxes automàtic DSG.

Aquest Golf TCR convida a conduir (en realitat a pilotar) amb ritme, jugant amb el balanceig de la inèrcia als revolts i a les frenades (molt contundents gràcies a la potència i dimensions generoses del conjunt responsable d’això), d’una manera alegre que fa que els quilòmetres vagin caient i les distàncies escurçant-se. Una de les claus perquè això sigui així és també el diferencial de l’eix davanter, que actua com un autoblocant multidisc, cosa que transmet molta rigidesa al conjunt i, sobretot, facilita una velocitat de pas pels revolts molt notable que aferma el cotxe sobre la trajectòria, sense dubtes a l’hora de dibuixar la traçada. Tot plegat fa que portar aquest cotxe sigui molt senzill i còmode, perquè la sensació és de potència però sense exageracions. Probablement aquest motor encara podria donar-ne una miqueta més... però aleshores no compliria la normativa WLTP.

Cal destacar el so (vigorós, però no molest) i l’acceleració d’aquest cotxe capaç de fer el 0 a 100 en 5,6 segons. No és la millor xifra del mercat, ni de bon tros, però tenint en compte la relativa potència d’aquest vehicle no està gens malament.

Des del punt de vista formal no hi ha grans diferències que ens permetin distingir visualment aquesta versió TCR de les altres. Per fora, a part del logotip específic identificador amb uns vinils prou visibles, cal destacar uns petits llavis que coronen per sota l’espòiler frontal, uns paraxocs una mica més grossos, els passos de roda més generosos i, sobretot, un difusor molt treballat a la part posterior. A dins aporta una tapisseria específica, i uns petits perfils vermells als cinturons marquen la diferència. El volant porta una tireta vermella a la part superior -com trobem en molts cotxes de competició- que té la seva utilitat si fem una conducció que obligui a fer moltes voltes a aquest element, i algun o altre contravolant. No seria el més recomanable per mantenir un comportament que s’ajusti a la normativa del codi de circulació, però no deixa de ser un tret diferencial més d’aquest cotxe que defineix clarament de quin peu calça i a qui va destinat.

Normalment aquest Volkswagen ve equipat amb llandes de 18 polzades. En el nostre cas vam provar-lo amb unes de 19, que s’ofereixen com a opció a l’equipament de sèrie i que aporten un caràcter dinàmic molt més aplomat a tot el conjunt.

Seat León Cupra R: lluita més que fratricida

El VW Golf TCR i el Seat León Cupra R (també la versió familiar, la ST) tenen molts elements mecànics en comú, ja que estan muntats sobre la mateixa base mecànica. La principal diferència la tenen en el preu, que és més assequible en el cas del de Martorell. El León Cupra R va néixer per mirar de neutralitzar cotxes com l’Honda Civic Type R. Per reeixir en aquest objectiu han hagut de fer un cotxe molt radical. Divertit, però que no admet gaires concessions en la conducció. En aquest sentit, el Golf TCR resulta més amable perquè no requereix una conducció tan extrema i permet més errades al volant. De totes les versions del Seat, la més exclusiva és la ST R, de la qual només han fet 300 unitats a 46.000 €. Disposa de tracció integral, i amb el motor 2.0 entrega 10 CV més que el Golf. Tots dos són cotxes pensats per a una conducció clarament esportiva, i enfocats a una mena d’usuari molt específic.

F itxa tècnica

PREU: 43.600 €

EMISSIONS: 153 g CO 2 /km

MOTOR: Gas., 4 cil., 1.984 cc, 290 CV

TRACCIÓ: Davant

CANVI: Automàtic DSG 7 velocitats

MIDES: 4.268x1.790x1.482 mm

PES: 1.485 kg

MALETER: 380 litres (1.270)

DIPÒSIT: 50 litres

Joguines extremes

Rivals amb mala bava

A més del Seat León Cupra R (38.222€), i de la versió ST-R (46.000 €), el Golf TCR té altres competidors. Dins del mateix grup Audi destaca el S3 Sportback, amb canvi S Tronic, de 300 CV partint de la mateixa mecànica, i que val 53.320€. Un altre enemic de consideració és el Megane RS Trophy EDC, molt radical, de 300 CV també, i un preu de 34.831 €. Aquest Renault té el rècord del circuit Nordschleife per a un compacte de tracció davantera.

I encara més enllà

El TCR no és el Golf més potent del mercat. La versió R amb tracció a les quatre rodes dona 300 CV (com l’Audi S3 o el León Cupra ST R), però val gairebé dos mil euros més que el protagonista de La guantera d’avui. Per sota hi ha la versió Performance, que aporta 245 CV i que val 38.892 €. Tres cotxes molt esportius, divertits, amb caràcter... però que no són econòmics precisament.