Tots els grans fabricants de cotxes esportius ja disposen d’un o més vehicles totcamí o SUV en la seva gamma: Maserati té el Levante, Porsche el Cayenne i el Macan, Lamborghini disposa de l’Urus, Bentley té el Bentayga, Aston Martin el DBX i Rolls-Royce el Cullinan. A aquestes altures, a ningú li hauria d’estranyar que Ferrari també vulgui incloure un model SUV a la seva gamma per homologar la seva oferta comercial a les demandes i els gustos dels compradors.

El mercat demana SUV, sobretot en els segments de més luxe. Ara bé, tots estarem d’acord que Ferrari és una marca especial, perquè la divisió de cotxes comercials va néixer sota la premissa de voler servir de base financera per poder afrontar les inversions i despeses del món de la competició, l’autèntica passió del fundador, Enzo Ferrari. Amb tot, Ferrari mai fabricaria un cotxe vulgar, perquè els seus models de carrer han de ser ràpids i bonics i heretar no poques solucions mecàniques dels cotxes de competició.

Quin sentit té, doncs, que Ferrari fabriqui un SUV o totcamí? Probablement cap, i el mateix Enzo Ferrari mai ho aprovaria. Potser per això els de Maranello insisteixen en referir-se al seu futur model elevat amb el mot de FUV, Ferrari Urban Vehicle. Aquesta paraula inventada fa referència a l'últim projecte de la marca italiana, que es va començar a materialitzar ja fa anys, quan l’enyorat Sergio Marchionne encara era al capdavant de Ferrari i del grup FCA. 

El primer totcamí, crossover, SUV esportiu o FUV (escolliu la paraula que més us agradi, perquè totes fan referència al mateix concepte) de Ferrari s’anomenarà Purosangue, en referència al cavallino rampante de color negre que ha esdevingut símbol dels de Maranello. El Purosangue es troba en la fase final de proves i posada a punt específica, un període que està sent més llarg del que s’esperava i que podria obligar a posposar-ne la presentació fins al 2023.

El principal problema del Purosangue és tan fàcil d’explicar com difícil de solucionar. Aquest FUV o SUV esportiu ha de ser un autèntic Ferrari, i el seu comportament ha de ser esportiu i dinàmic, fins i tot radical. En aquest sentit, el director tècnic de Ferrari, Michael Leiters, ha reconegut que “desenvolupar i posar a punt el Purosangue està sent molt complicat, fins i tot més que l’esportiu SF90”. I és que si Leiters ja té experiència en el desenvolupament de totcamins de tall esportiu gràcies al seu pas per Porsche, ell mateix reconeix que “cal fer del Purosangue un Ferrari real, sense decebre el client ni trair la filosofia de la marca”. 

El nou Ferrari Purosangue disposarà d’un sistema de tracció integral a les quatre rodes i un motor V8 biturbo a la part davantera, just sota el capó, i que arribaria a oferir com a mínim uns 650 CV de potència, associat a dos o tres motors elèctrics, seguint l’esquema estrenat per al nou SF90. Algunes informacions també apunten que el motor tèrmic podria ser un V6 híbrid de nova fornada en comptes del ja esmentat V8, tot i que és una possibilitat encara poc contrastada. 

Les lleis de la física diuen que un cotxe amb més massa i un centre de gravetat més alt necessita més distància de frenada i presenta més inèrcies, com també pitjor coeficient aerodinàmic, i el seu pes més gran li dificulta l’acceleració i l’agilitat característica dels Ferrari. Potser per això els enginyers encara no han trobat la fórmula per acabar d’encaixar l’esportivitat que s'espera d’un Ferrari amb la practicitat i l'espai d’un totcamí.