Reportatge
Ferran Vital

SsangYong al caire de l'abisme: què li passa a la marca coreana?

La històrica marca sud-coreana està en bancarrota i els seus propietaris semblen estar disposats a deixar caure la marca en mans dels creditors

SsangYong al fil de l’abisme: què li passa a la marca coreana? / SERGIO DOMÍNGUEZ Zoom

SsangYong està en perill de desaparició. La marca sud-coreana, filial del gegant automobilístic indi Mahindra, no ha pogut retornar un deute financer d’uns 54 milions d’euros que tenia contret amb tres grans bancs amb data de caducitat el passat 21 de desembre, obligant al govern de Seül a intervenir-hi i fer d’àrbitre mitjançant una pròrroga de tres mesos en els quals Ssangyong ha de presentar un pla de reestructuració del seu deute prou viable amb els creedors per evitar entrar en concurs de creditors i passar a ser administrada judicialment.

A tot això Mahindra, matriu de SsangYong, no ha volgut intervenir fent-se responsable del deute de la seva filial, que té un deute total d’uns 140 milions d’euros (comptant els 54 milions que ja hauria d'haver tornat), una quantitat modesta en el món de l'automoció tenint en compte les inversions necessàries i costos de producció que cal assumir per desenvolupar nous productes.

Així doncs en aquest cas el problema no és tant el deute immediat de la marca o el seu deute total, si no que SsangYong està en venda de ja fa alguns mesos i Mahindra encara no ha trobat cap comprador que vulgui pagar els 463 milions de dòlars que el gegant indi demana per vendre el seu paquet accionarial, i que és exactament la mateixa quantitat que Mahindra va pagar el 2010 per fer-se amb el control del 51% de les accions de SsangYong.

Mahindra, matriu de SsangYong, vol vendre's la marca però no a qualsevol preu: exigeix la mateixa quantitat de diners que va pagar per fer-se amb el control de la marca ara fa deu anys

En aquell moment la marca coreana estava en hores molt baixes, ja que tot just sortia d’una relació tempestuaosa amb els xinesos de SAIC, que el 2004 s’havien fet amb el control de SsangYong amb la idea d’emportar-se tota la tecnologia del fabricant coreà pels seus propis productes i enfonsar econòmicament la companyia. Els anys sota el control de Mahindra tampoc han estat per llençar coets, ja que els indis no han sabut o no han pogut posicionar correctament la marca coreana en el segment que li correspon ni obtenir una quota de mercat global que permeti garantir la supervivència de SsangYong.

Un fabricant especialitzat

I és que SsangYong no ha tingut gaire sort al llarg de la seva història, tot i ser un fabricant especialitzat en vehicles grans de tall familiar i totterrenys, i comptar amb una quota de mercat prou significativa en alguns mercats d’Europa com ara l’espanyol amb cotxes que s'han venut raonablement bé com el Rodius o el Korando. Fundada en un taller de Seül l'any 1954, a finals del segle XX SsangYong va passar a formar part del grup Daewoo, un altre dels grans fracassos de la història empresarial de Corea del Sud i que encara turmenta el subconscient de les autoritats del país.

Com hem dit abans, SsangYong va passar a ser controlada per SAIC l'any 2004 i per Mahindra des de 2010, i cap dels dos gegants automobilístics asiàtics ha estat capaç de fer rutllar a la marca coreana. SsangYong és una marca de nínxol amb un potencial elevat, ja que està especialitzada en fabricar totterrenys i totcamins i els darrers models que hem provat de la marca, com ara el Korando o el Tívoli ens han semblat productes molt encertats, de bona qualitat i que poc o gens tenen a envejar a cap altre rival del seu segment.

Per si tot això fos insuficient, SsangYong també ha anunciat ja el seu primer model elèctric, un SUV assequible anomenat provisionalment E100 i que pot ser el desllorigador del futur de la marca. Alguns fabricants com Ford o Nissan han mostrat el seu interès en SsangYong, però les exigències de Mahindra, que vol recuperar íntegrament els 465 milions de dòlars que va invertir ara fa deu anys pel control del 51% de la companyia, han frenat les operacions.

En aquest sentit la bancarrota i possible fallida de SsangYong forma part de l’estratègia de Mahindra, que vol intentar provocar una eventual intervenció del govern de Corea del Sud, que difícilment podria deixar caure un altre gran fabricant del seu país tant per la càrrega simbòlica om pels més de 5.000 llocs de treball directes (i vora 20.000 indirectes) que genera l’activitat de SsangYong.

El fet de ser un fabricant relativament petit (unes 150.000 unitats venudes a tot el món) i molt especialitzada en el segment de totcamins i totterrenys no acaba d’ajudar a fer viable la companyia, ja que tant a Europa com als Estats Units, a Índia o la Xina se les ha de veure amb fabricants d’un perfil similar i enfocats al mateix públic om Suzuki, Kia, Miotsubishi o Dacia, entre altres, i que estan molt més ben assentats al mercat que no pas SsangYong.

Així doncs a la marca coreana només li queda l’opció d’electrificar la seva gamma de productes i fer-se atractiva per un eventual comprador com ara Nissan-Mitsubishi, Ford o Honda, però les exigències econòmiques de Mahindra semblen dificultar una eventual venda de la companyia, cosa que obligarà al gegant indi i a les autoritats de Corea del Sud a trobar una solució per evitar el tancament definitiu de SsangYong.