LA GUANTERA
Barcelona

La nova mobilitat (intel·ligent)

La setmana ens deixa notícies vinculades a la mobilitat i l’automoció, i no totes positives 

Una moto pel carrer Saragossa de Barcelona / MARC ROVIRA Zoom

Segons un informe que va fer públic el departament d’Empresa i Coneixement abans del començament de l’estat d’alarma, la indústria de l’automoció representa un 10,2% del PIB català (un 10,3% de l’espanyol i un 7% de l’europeu). Això suposa feina per 143.000 persones distribuïdes en 10.900 empreses localitzades a Catalunya, que sumen una facturació de gairebé 24.000 milions d’euros.

Per això, notícies com les de la vaga a la factoria de Nissan a la Zona Franca i respecte als seus gairebé 4.000 treballadors, així com també als milers més vinculats a les empreses proveïdores dels seus components, tenen un pes tan específic. Per aquest motiu, declaracions per demanar que "la crisi del covid-19 eviti la reactivació del sector de l’automòbil", com les que fa unes setmanes va fer Janet Sanz –tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona–, han tingut un impacte tan transcendent.

A partir de dimecres sabrem amb més precisió quin pot ser el futur d’aquesta fàbrica i dels seus treballadors.

Ús aconsellat dels vehicles segons la distància Zoom

Ús aconsellat dels vehicles segons la distància / ARA

L’activitat als concessionaris comença a bategar a mesura que aquests van rebent els seus clients, encara de manera tímida i a un ritme molt lent, però tot i això superior al de les vendes online, un sistema que no acaba de reeixir en aquest sector.

L’observatori Cetelem del grup bancari PNB-Paribas ha fet una enquesta segons la qual el 62% dels consumidors espanyols enquestats han augmentat o pensen fer compres que no feien a través d’internet. Però el 90% dels entrevistats diuen que no comprarien cap cotxe per aquesta via.

Les marques comencen a fer ofertes interessants per donar sortida a l’estoc immobilitzat als seus concessionaris. Malgrat aquesta estratègia, encara costa trobar gangues, perquè fins i tot abans de la crisi actual, els marges amb els quals operen són limitats.

Per aquest motiu, els fabricants d’automòbils espanyols reclamen al govern plans d’ajudes per incentivar les vendes, però els diners –els esperats 300 milions d’euros– no acaben de concretar-se.

El 80% de la producció de les disset fàbriques de cotxes que hi ha a l’Estat està destinat a l’exportació. Espanya continua sent el segon fabricant europeu –això sí, sense arribar als tres milions d’unitats fabricades a què va arribar per primer cop l’any 2000– i ara és la novena productora mundial de cotxes després de veure’s superada pel Brasil a finals del 2019.

Planificar la mobilitat és cosa de tots

Dimarts el RACC va fer un prec a les administracions a la recerca d’una estratègia de mobilitat consensuada entre tots els agents i institucions implicats. Segons aquesta entitat, abans de la pandèmia cada dia entraven i sortien de Barcelona més de 900.000 persones, de les quals més de la meitat ho feien en transport públic.

Un estudi del RACE –l’equivalent estatal del club català d’automobilistes– apunta que el 20% dels usuaris d’aquests mètodes de mobilitat col·lectiva d'ara endavant passaran a utilitzar el seu cotxe particular, mentre que una de cada quatre persones que fins ara anaven a treballar a peu ho faran en automòbil. La recessió del transport públic és evident, per la por al contagi als llocs tancats, on no sempre és fàcil mantenir la distància sanitària recomanable. Per això en alguns països, com la Xina, una vegada acabat el confinament s’està produint un (lleuger) repunt de les vendes de cotxes.

“Cal que l’usuari recuperi la confiança en el transport públic perquè aquest creixement de la mobilitat privada que estem veient només sigui una mesura provisional”, comentava Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona, un ens que, amb el confinament, ha deixat de recaptar 30 milions d’euros al mes.

Per afrontar la mobilitat amb eficiència durant les diferents fases de la desescalada, el RACC proposa una “estratègia de mobilitat multipersonal i amb una visió metropolitana”. Així, proposen mesures com flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida a les empreses i escoles o fomentar el teletreball, com a mínim un dia a la setmana.

En el conjunt de les diferents aportacions, tant pel que fa al transport públic com al privat, hi ha el propòsit que l’usuari dugui a terme una “mobilitat intel·ligent, basada en la intermodalitat, recomanant un sistema o altre de transport en funció de la distància, el recorregut, els horaris i les freqüències, i fins i tot combinant les diferents opcions: tren, metro i autobús; cotxe o moto, i, evidentment, també els més sostenibles: patinet, bicicleta o anar a peu.

Amb relació a l’ús de la bicicleta, el reputat analista de mobilitat Alfons Perona escriu al seu blog: “No es pot centrar la mobilitat urbana en un sol mitjà de transport. Per molt que alguns dels nostres dirigents locals només parlin de la bicicleta com a alternativa de futur, és una valoració molt ideològica que no mira més enllà dels propis criteris”.

I sobre aquesta focalització en la bicicleta de l'Ajuntament de Barcelona, l’estudi del RACC documenta que “els més grans de 65 anys representen el 21% de la població de la ciutat”, fet que suposa que difícilment faran servir vehicles de mobilitat personal com les bicicletes o els patinets. Per no parlar de la falta d'idoneïtat d’aquest vehicle segons l'orografia dels espais per on transitem.

A començaments de maig Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va enviar una carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies perquè des dels ajuntaments es potenciï la bicicleta com a alternativa de transport net i sostenible.

José Vicente de los Mozos, president d’Anfac –l’associació que agrupa les empreses de l’automoció– i director general de Renault, va reaccionar afirmant que “promoure la bicicleta i ampliar voreres pensant en els vianants no ajuda la indústria de l’automòbil en un moment en el qual no toca creativitat sinó implementació”.

Aquesta setmana l’ajuntament barceloní ha adjudicat per als pròxims tres anys un total de 3.975 llicències de bicicleta i 6.958 de moto a les 12 empreses de motosharing i les 7 de bicicleta compartida que van superar el procés de selecció. Fa poc la mateixa Alarcón va comentar que l’adjudicació no es podria fer fins a finals d'any, però l’emergència sanitària ha accelerat un procés que no ha satisfet les companyies que ja tenien força vehicles en circulació, ja que en alguns casos hauran de reduir les seves flotes actuals per ajustar-se a la nova normativa.

Menys saludables, menys segurs

En paral·lel, el govern espanyol ja ha enllestit l’esperat projecte de llei de canvi climàtic perquè l’aprovi el Congrés aviat. De moment sembla que el seu contingut, del qual destaquen que prohibeix la venda de vehicles a motor a partir del 2040 i veta que circulin una dècada més tard, ha satisfet els fabricants d’automòbils, que ja porten temps treballant amb aquest horitzó a la vista.

Amb la desescalada han repuntat els índexs d’emissions contaminants als carrers i també la sinistralitat. A Catalunya els primers dies d’aquesta setmana han sigut molt negatius en aquest sentit, amb diversos accidents que han afectat sobretot els col·lectius més vulnerables i en els quals, una vegada més, la velocitat excessiva i les distraccions han sigut els principals factors desencadenants.

Durant el confinament, segons la DGT, els accidents en carretera van reduir-se en un 47% al març i en un 62% a l’abril, amb una caiguda de la mortalitat d’un 45% i un 59%, respectivament, a tot l’Estat. Però si analitzem la relació entre les infraccions per excés de velocitat detectades per la xarxa de radars i el volum de cotxes en circulació durant aquests dos mesos, veurem que les sancions han crescut. Menys cotxes a la carretera, cert, però també més velocitat (potser pel poc trànsit que hi ha hagut) i, per tant, més multes.

Aquesta setmana també s’han accelerat les accions per guanyar més espai per als vianants a Barcelona, amb la recuperació d’uns 12 quilòmetres de carrils a la via (uns 30.000 metres quadrats), el tall de 51 carrers al trànsit rodat, la creació de 21 quilòmetres nous de carril bici i la retirada de les motos aparcades a les voreres més estretes en determinades zones.

"Donar més espai als vianants és demagògia pura. És una cosa amb la qual ningú podria estar en desacord. És com quan li pregunten a Miss Amèrica quin és el seu somni i diu: «La pau al món»", escrivia fa poc el psicòleg Pep Font com a resum per desaprovar algunes d’aquestes mesures, que han despertat força dubtes i incomoditats.