03/02/2017

40 anys de fantasia i d’equilibris

4 min
El Sant Jordi acollirà demà a la tarda la 40a edició del trial indoor.

Diumenge a la tarda, al Palau Sant Jordi de Barcelona, tindrà lloc la quarantena edició del Trial Indoor Solo Moto. La primera celebració d’aquesta cursa, el febrer del 1978, es considera el tret de sortida d’aquesta especialitat del motociclisme de fora carretera, tot i que mesos abans de la prova barcelonina n’hi va haver una altra de semblant, però molt més modesta i també sota sostre, a Amsterdam.

Per aquest motiu, de la mateixa manera que tothom coincideix a reconèixer que el trial convencional, el que es fa a l’aire lliure, va néixer a les Highlands d’Escòcia, el bressol de l’ indoor és a Catalunya, on el van inventar.

Quan Jaume Alguersuari, el creador de la revista que promou aquesta competició, Solo Moto, la va posar en marxa, no s’imaginava que agafaria tanta volada i prestigi. De fet, l’esdeveniment va ser el primer d’una llarga llista, empesos per aquest periodista/empresari, dels quals -per citar-ne alguns- sobresurten el Critèrium, el Superprestigi (que va començar sent una cursa de velocitat en circuit asfaltat, i s’ha reciclat en el dirt - track que fan actualment al mateix recinte olímpic de Montjuïc), les World Sèries, la Titan Desert o la Marató de Barcelona, entre molts altres.

L’ indoor -en genèric- es va convertir en la cita per excel·lència del món del motor durant molt de temps. Per això, en paral·lel, a les primeres edicions es complementava amb la festa del Pilot de l’Any, en la qual els lectors de la publicació reconeixien amb els seus vots els mèrits dels esportistes de les diferents modalitats del motociclisme. Era una ocasió única per veure de prop els grans ídols del moment, que poques vegades venien a córrer per aquí, per l’absència de circuits permanents al territori.

La combinació de la part esportiva amb la festiva va possibilitar que, primer al Pavelló d’Esports del carrer Lleida i més tard al Sant Jordi, poguéssim veure per primer cop una posada en escena de la competició molt espectacular, amb la presentació dels pilots al més pur estil showtime de la NBA (llums làser, música eixordadora, fum ambiental, speakers una mica beneits, cheerleaders, efectes especials...), al qual ara estem molt acostumats, però que aleshores era totalment trencador.

Per als pilots, guanyar l’ indoor era gairebé com endur-se el campionat mundial. Com justificar tota una temporada futbolística només amb un 0-5 al Santiago Bernabéu.

40 anys, tres generacions d’espectadors, tres-cents mil entusiastes. Tones de fantasia i d’il·lusions.

El primer guanyador

Jaume Subirà (Martorelles, 1954) va ser, amb una Montesa, el primer guanyador de la història d’aquesta competició. En les 39 edicions anteriors hi ha hagut onze pilots diferents capaços de pujar al lloc més alt del podi. D’aquests, set són catalans, i sis han arribat a guanyar campionats mundials, tant de trial natural com indoor. L’italià Diego Bosis és, de tots, l’únic que no és viu.

Si no vas a la muntanya..

... la muntanya vindrà a tu. Els promotors de l’ indoor van crear aquesta modalitat per acostar-la als aficionats d’una manera còmoda, sense cap desplaçament obligatori i amb totes les facilitats. Un espectacle a mig camí entre l’esport i el xou, pensat per atraure l’interès de les televisions. La primera prova de motor transmesa per TV3 va ser un trial indoor a Granollers.

L’obra d’Alguersuari

El Trial Indoor de Barcelona va ser el primer acte que concentrava els solomoteros, que és com es feien dir els lectors entusiastes de la revista que el periodista, editor i promotor Jaume Alguersuari va posar en marxa el març del 1975. Seguint l’estela d’aquesta prova en van venir més, que han tingut un pes important en la història de l’esport, sobretot en l’àmbit català.

Jordi, l’extra-Tarrés-tre

Amb set títols de campió del món, i la victòria en 61 curses internacionals, Jordi Tarrés va revolucionar el trial de finals dels anys vuitanta. El de Rellinars va aportar una tècnica de conducció diferent de la que s’havia vist fins al moment, que partia de la que es feia servir al Trialbike, que es fa dalt d’una bicicleta. Actualment té la marca TRS, per a la qual corre el tarragoní Adam Raga.

Amb una revista a la mà

L’entrada per a la primera edició del Trial Indoor va ser gratuïta. Els espectadors només havien de presentar-se al Palau d’Esports del carrer Lleida amb una Solo Moto a la mà per poder-hi entrar. A la tercera edició, un grup de treballadors de Bultaco, que protestaven pel tancament de l’empresa, van expressar les seves reivindicacions dalt de l’escenari.

Un ambient màgic

El Pavelló d’Esports del carrer Lleida, a Barcelona, va acollir la cursa fins al 1992, quan va passar al Sant Jordi. Segons Tarrés: “La proximitat dels espectadors a les zones al recinte inicial feia que poguessis sentir les converses mentre pilotaves la moto a les seccions controlades”. Demà es buscarà reproduir aquell ambient amb el marcatge de zones enmig del públic.

Artistes amb manillar

L’excampió d’Espanya de trial i motocròs Pere Pi, impulsor de la marca de bicicletes Monty, i el seu company d’equip a Montesa Joan Bordas -professional de la jardineria- van ser els encarregats de dissenyar i fabricar les zones non stop de les primeres edicions. Anys després, Francesc Tarrés -germà del multicampió de Rellinars- seria l’encarregat de fer aquesta feina.

El rei de reis

Amb 10 victòries en 39 edicions, Toni Bou té el record de la història de la cursa, tal com passa en la relació de títols mundials, tant de trial natural com sota sostre. La cursa de demà, que estrena el mundial d’aquest any, amb proves a Àustria, Marsella i Niça, torna a tenir el pilot de Piera com a màxim favorit, un any més. El regnat del pilot de Montesa sembla que no té fi.

stats