L’èxit d’Audi amb el Q5, i també el més contingut de BMW amb els X4 i X3, ha sigut una fiblada a la moral de Mercedes. Tant, que la casa de Stuttgart havia de reaccionar amb el llançament d’un model que servís per substituir el GLK, ja una mica obsolet i incapaç de plantar cara als seus rivals ancestrals, i revitalitzar la presència de la marca en el segment dels totcamí mitjans.

En els turismes, la gran aposta de Mercedes dels últims temps és el nou Classe C. Aprofitant tota l’experiència del llançament d’aquell model, en què han esmerçat sis anys de feina i molts diners, ara disposen del GLC, un contraatac seriós en l’àmbit dels SUV premium amb el qual esperen incrementar notablement les vendes i superar una competència atàvica.

Aquest cotxe arriba en dues motoritzacions dièsel de 170 i 204 cavalls de potència, sense opció de gasolina, ja que l’alternativa de 211 cv amb aquest carburant no tenen previst comercialitzar-la al mercat espanyol. Nosaltres hem tingut l’oportunitat de fer la prova del primer, el 220d, en diverses condicions i circumstàncies.

El primer que sobta d’aquest cotxe és el pes; amb gairebé dues tones, es podria creure que això pot penalitzar el consum i la conducció. Res d’això. Vam acreditar una despesa de sis litres els cent quilòmetres -que és un resultat molt bo, tenint en compte les prestacions i les característiques del cotxe-, i un comportament dinàmic òptim tot i les dimensions del GLC.

El nou polivalent alemany és més llarg que el seu antecessor, i això es nota, sobretot, en la millora de l’espai destinat a les places posteriors; en canvi, el maleter -que també creix- no és dels més generosos del segment, malgrat aquest creixement de les mides.

Encara que aquest cotxe és una mica menys alt de sostre que el GLK, l’accés a l’habitacle i la vida a dins són més que còmodes i agradables, tant per dimensions com per la qualitat que embolcalla tot l’entorn d’acollida.

Una vegada en marxa haurem de triar bé el programa que ajusta l’alçada i la duresa de les suspensions. Realment, el comportament canvia de forma evident segons el programa triat, i haurem de deixar passar un temps d’aprenentatge per assimilar i interioritzar els avantatges de circular amb uns ajustaments o altres… ni que sigui a còpia d’assaig-error. Però, en qualsevol cas, el caràcter dinàmic d’aquest cotxe és impecable, i als primers quilometres ens oblidarem del seu pes, tant per les reaccions com per la capacitat de frenada i per la resposta d’un motor més que suficient -i molt interessant-, molt ben combinat amb un canvi de marxes automàtic, molt precís, de nou velocitats.

Característiques de conducció

D’aquest propulsor cal ponderar-ne la suavitat -tot i que el tacte del pedal de gas a vegades pugui semblar brusc, sobretot a baixa velocitat- i el bon funcionament del canvi. La manipulació manual del selector de velocitats a través de les lleves situades darrere del volant és divertida, però no aporta cap millora a les prestacions, ja que és un canvi tan ben calibrat que la interacció del conductor no el pot millorar. Hem de tenir en compte que, segons el programa de conducció, en alguns casos no estan disponibles totes les relacions, ja que algunes combinacions són del tot innecessàries en algunes de les opcions.

El GLC és un autèntic Mercedes: elegant, sobri, sense estridències de disseny, però amb el caràcter i la contundència estètica que fan inqüestionable la seva personalitat. No és un SUV més; i això també queda clar amb el preu, que encara es pot enfilar molt més si hi anem afegint els extres disponibles.

El Volvo XC60 -que val pràcticament el mateix- o el Land Rover Discovery Sport -més econòmic- estan per sota d’aquest cotxe.

El millor

Resposta del motor

Comportament dinàmic

Disseny i acabats

El pitjor

• Preu
• Absència opció 4x2
• Absència opció gasolina

Fitxa tècnica

• PREU: 47.900 €
• EMISSIONS: 129 g CO 2
• MOTOR: Dièsel, 2.143 cc, 170 CV
• TRANSMISSIÓ: 4 rodes
• CANVI: Automàtic, 9 velocitats
• MIDES: 466 x 189 x 164 cm
• PES: 1.845 kg
• MALETER: 550 l
• DIPÒSIT: 65 l