Fins a arribar a despatxar dotze milions d’unitats a tot el món, l’Audi A4 ha fet un llarg camí. El 1972 la marca dels anells va entrar al territori de les berlines amb l’A80; aquell cotxe, del qual es van fer quatre generacions, va ser l’embrió de l’A4, que va sortir al mercat el 1994. Ara ens arriba la cinquena generació d’un dels protagonistes més destacats de tota la història del segment B. Espanya és el setè mercat mundial d’Audi, on governen el 20,7% del mercat de vehicles premium. La definició precisa d’aquest terme ens portaria a una llarga i feixuga discussió sobre la qual hi ha molta polèmica. Què marca la diferència entre un cotxe premium i un bon automòbil fet per un fabricant generalista? La teoria diu que és el nivell alt d’equipament amb què el producte ve dotat de sèrie el que permet gaudir d’aquesta distinció.

Un pernil del país acostuma a ser un bon pernil, però ni el gust -ni sobretot el preu-és el mateix que el d’una pota de Jabugo, i menys si ja és un 5J. Doncs, fent servir la mateixa vara de mesurar, si això és així, no són pocs els cotxes d’algunes gammes que porten cognoms il·lustres i que, per aquest criteri, no haurien de quedar inclosos en aquesta denominació superior: massa justos d’equipament inicial pel preu que demanen.

De l’anterior generació, Audi en va vendre 75.000 unitats a l’estat, i la previsió amb aquesta és superar aquesta marca, sobretot ara que el mercat sembla que revifa i que els cotxes d’aquest nivell tornen a tenir una sortida acceptable. De fet, l’any passat els concessionaris d’aquí en van vendre 6.800 unitats.

El nou A4 va muntat sobre la plataforma MLB Evo, sobre la qual també va vestit el nou Q7 -del qual parlarem properament a l’ARA-, i que també servirà de base per als nous models d’Audi i també per a alguns Porsche.

L’anàlisi de la part exterior ens dificulta la feina de diferenciar-lo del seu antecessor. Les mides són, per fora, molt semblants a les del model anterior. I, de fet, el disseny és molt continuista, potser tant que li podríem criticar un excés de conservadorisme i un cert punt d’ensopiment. No arriba a tenir el to burgès i avorridíssim del seu cosí germà, el Volkswagen Passat, que només queda bé aparcat a la porta d’un geriàtric, però destil·la una certa tendència més propera a una clientela d’una determinada edat que a un ventall d’usuaris més ampli.

Òbviament, si parlem del familiar -que per primera vegada arriba als concessionaris al mateix temps que la berlina-, la cosa canvia -molt, i cap a bé-, per no parlar dels ultraesportius de la gamma S, que són figues d’un altre paner. Les grans millores les trobem en l’espai que han guanyat per les places posteriors -feia falta-, els 120 quilos de pes que s’han estalviat, l’increment de l’espai utilitzable al maleter de l’Avant, la reducció de la sonoritat perceptible (a través de la mateixa tecnologia ja vista a l’impecable A8) i la creació de l’Audi Tablet (per utilitzar al cotxe, però també a fora): una pantalla que actua com a centre d’informació al mig del tablier i que, com que no es pot amagar, ocupa un espai massa gran, amb un protagonisme estètic força dubtós.

La gamma de motors inclou 3 motoritzacions de gasolina (de 150 a 255 cv) i 4 dièsel (fins a 272 cv), de les quals destacarem el motor 3.0 Tdi de 218 cv com a principal novetat. Cal remarcar que el 75% de les vendes de l’A4 porten el nou motor dièsel de 140 cavalls que, segons asseguren des de la marca, no està afectat per l’escàndol dels motors fraudulents del grup alemany. Una dada interessant: el 40% dels A4 que circulen utilitzen canvi automàtic, un valor més que ens il·lustra el caràcter dels usuaris d’un cotxe que seria fantàstic si, a més d’anar bé -que hi va-, emocionés.