BarcelonaEn plena Exposició Universal de l’any 1929, la família Aragall va fundar un taller de reparacions de cotxes i motos a Barcelona, potser empesos per l’eufòria del moment que es respirava a la ciutat. Animats pel seu entusiasme per les motos, els germans Aragall van fer un motor de disseny propi. Els tràmits per obtenir la patent eren tan feixucs que van passar dos anys fins que van aconseguir la llicència.

A la Fira de Mostres del 1953 es donava el tret de sortida a la producció de motos de la marca Mymsa (Motores y Motos SA). Durant tota una dècada van produir motos de tota mena als barris del Clot i Sant Andreu, i fins i tot van ser pioners en la introducció d’un camió-grua a la ciutat a partir d’un Ford de vuit cilindres, aprofitant que eren agents de la marca. Més tard farien autocars (el patriarca de la família feia carros de tracció animal) i fins i tot cotxes de la marca TAC, que havien dut motors DKW i Fiat, canoes i tricicles de transport.

La primera moto que van fer era la 125 A1 de la imatge, avançada al seu temps, com podem veure amb la suspensió posterior, amb basculant i doble amortidor, una solució que avui ens sembla lògica però que aleshores no ho era tant. El primer any van produir 263 unitats. Després vindrien molts models més durant una dècada, de tota mena i cilindrada: la capacitat creativa dels germans Aragall era desbordant.

Mymsa va fer també incursions al món de la competició en curses com les 24 Hores de Montjuïc, o intents de rècords de velocitat amb models experimentals en circuits com l’oval peraltat de Terramar. L’últim model que van fabricar va ser la W62 el 1962, disponible en 74 o 98 centímetres cúbics. La marca va desaparèixer el 1963. Com tantes altres marques, Mymsa va ser víctima de la situació econòmica del país, però sobretot del naixement d’un vehicle tan important per a la mobilitat local com demolidor per a les marques de motos: el Seat 600.