Les motos de la nostra vida
Barcelona

Ducati 24 Horas: una italiana que era catalana

Mototrans va néixer el 1958 de la fusió de l’empresa Maquitrans, que importava les Ducati a Madrid, i de Cliper, que ho feia a Barcelona

Imatge de la Ducati / MUSEU DE LA MOTO Zoom

Per a molta gent, la Ducati 24 Horas no únicament va ser la millor moto que Mototrans va fabricar a la seva seu del carrer Almogàvers de Barcelona, on va arribar a muntar 19.000 motos a l’any, sinó també un dels millors models de producció nacional.

Mototrans va néixer el 1958 de la fusió de l’empresa Maquitrans, que importava les Ducati a Madrid, i de Cliper, que ho feia a Barcelona.

Gràcies als èxits de la marca italiana en diferents edicions de la cursa de les 24 Hores que feien a Montjuïc, amb pilots com Ricard Fargas o Bruno Spaggiari, la família Virgili -que eren els responsables de l’empresa- va decidir crear aquest model, que tenia com a punt de partida la 250 Deluxe, inspirada en la Diana 250 original italiana, que tenia una filosofia molt més tranquil·la.

La Ducati 24 Horas era una moto preciosa, amb un aspecte imponent, clarament heretat de la competició. Portava un canvi de cinc marxes i superava amb facilitat els 160 quilòmetres per hora; tota una gesta en aquells temps.

Això la convertia en una eina eficaç per poder plantar cara a les motos catalanes de dos temps que marcaven la pauta: Bultaco Tralla, Montesa Brio i Ossa Sport, que tallaven el bacallà a les competicions del moment.

Però tot sovint aquestes prestacions es veien compromeses per la feblesa mecànica del motor de quatre temps d’aquesta Ducati catalana. Les vàlvules i l’arbre de lleves eren els seus punts més fluixos i el niu dels principals problemes.

La 24 Horas va ser, probablement, la millor moto de la marca italiana que va tenir en els models creats i produïts a Catalunya, com aquest, alguns dels seus productes de més categoria, capaços fins i tot de superar els fets per la firma de Borgo Panigale a la seu central.

Una de les claus d’aquest èxit era la qualitat dels components que incorporava, que li donaven un gran valor afegit. Feia tanta patxoca!