BarcelonaA començaments dels anys 70, el regnat de les motos britàniques semblava debilitar-se i, amb aquest regnat, també l’hegemonia d’algunes marques europees, eclipsades per models d’origen japonès com l’Honda 750 Four i la Kawasaki Z1. Eren motos que corrien moltíssim, tot i que potser no tenien l’estabilitat de les Norton Commando, Triumph, BSA, Ducati 750 SS o Guzzi V7 Sport.

A BMW van decidir incorporar un dissenyador a l’equip creatiu dels models nous: el fitxatge de l’estilista Hans Muth va aportar un toc molt personal a la nova R90 S, que, d’entrada, enamorava per la forma del dipòsit i la cúpula del carenat, però sobretot pel seient biplaça allargat; tot un sofà que representava un pas endavant important en relació a l’estreta cadireta dels conductors de les R90 sèries 5 i 6, antecessores d’un dels models més ben considerats en la història de BMW.

La R 90 S va ser, probablement, la primera turisme-esport de la història. La van presentar al Saló de París del 1973, i, gràcies a les victòries al TT de l’Illa de Man i a Daytona l’any següent, la imatge potenciada per la pintura difuminada (taronja o gris) de la seva carrosseria i carenats es va fer molt famosa.

La R90 S portava un motor de 900 cc que proporcionava 67 cavalls, potència que permetia superar la barrera dels 200 quilòmetres per hora. El 1975 va arribar una segona interpretació d’aquesta moto, que per primer cop portava els frens de disc del davant foradats, per obtenir una refrigeració millor.

Malgrat l’èxit d’aquell model, del qual van vendre gairebé 8.000 unitats, aquesta BMW només va estar tres anys en producció i va ser substituïda per la R 100, en la qual el fabricant alemany també tenia dipositades moltes esperances, però que no va causar tan impacte.