BarcelonaL’any 1950, al taller metal·lúrgic dels germans Aleu, a Esparreguera, es dedicaven fonamentalment a construir components mecànics per a la fàbrica tèxtil de Can Sedó, que donava feina a molta gent de l’entorn, i torns per a terrissaires, ja que al poble n’hi havia un grapat (Badia, Sedó, Altirriba...). Dos anys més tard van començar a fer unes motos que tenien un escut amb dues ales que envoltaven el nom de la família fundadora. Els Aleu van millorar un motor de dos temps procedent d’una moto Ardilla, molt fluixeta, fins a tenir un propulsor propi.

Les primeres Aleu van ser de 125 i 200 centímetres cúbics. Se’n van arribar a fer més d’un miler al petit taller del carrer Montserrat, amb pocs treballadors; entre ells, el meu pare. Els principals entusiastes d’aquestes motos eren els membres de la Penya Mig Gas, que aplegava la majoria de motoristes locals, que creien que eren molt robustes. Per això va néixer l’eslògan “Si voleu anar a tot arreu, compreu-vos una Aleu”. Però aviat el van canviar per “Si voleu anar a peu, compreu-vos una Aleu”, que probablement va encunyar algú d’Olesa en un atac d’enveja propiciat per la rivalitat entre les dues localitats a banda i banda del Llobregat.

La història de les motos Aleu només va durar quatre anys. A Esparreguera hi havia grans inventors, com el Ramon Ramon i la seva empresa Mom, que va fer neveres, formigoneres i tota mena d’enginys. Els Aleu també tenien molta creativitat, i el 1956 van intentar fabricar munyidores mecàniques, però la iniciativa va acabar d’ensorrar una marca tocada per la mala premsa que envoltava les seves motos.

Les patents van anar a parar a mans d’Enric Montfort, que fabricava els xassissos de les Aleu també a Esparreguera. Després de produir motos amb el seu nom, que no eren sinó les Aleu pintades diferent, Montfort va començar a fabricar els bastidors de les primeres Bultaco, de les quals va ser l’embrió original.