BarcelonaLes primeres motos que Yamaha va fer per córrer pel desert, sobretot als Estats Units, van ser les DT. Més tard arribarien els models TT, amb motors d’un sol cilindre de 500 centímetres cúbics, i posteriorment les XT, que es convertirien en la màxima expressió del trail, que és com es coneix la utilització mixta terra/asfalt d’una moto.

El 1977 el francès Thierry Sabine corria el Ral·li Costa d’Ivori - Costa Blava, que unia els 10.000 km que separen Abidjan de Niça. A l’arribar al desert del Ténéré va estar perdut durant tres dies, fins que el van rescatar amb helicòpter quan van veure la gran creu feta amb pedres que havia dibuixat sobre la sorra. Refet de l’experiència, va decidir crear una cursa que travessés aquell desert. I així va néixer el Ral·li París-Dakar, el primer guanyador del qual va ser el francès Cyril Neveu, amb una moto de quatre temps, senzilla però indestructible: la Yamaha XT 500.

Va ser la primera de les XT, una nissaga que tindria versions de moltíssimes cilindrades, tot i que la més popular va ser la de 600 cc, que a l’Estat va gaudir d’una grandíssima acceptació comercial, per la robustesa i la qualitat.

Jo mateix encara en tinc una, en la versió de 350 cc, des de fa més de 30 anys i que està en perfecte estat de funcionament, com el primer dia.

Entre les diferents versions de la XT destaca la Ténéré, feta per primer cop el 1983, després d’haver-la presentat al Saló de París l’any anterior. Aquell model es diferenciava, sobretot, per tenir un dipòsit de molta més capacitat (30 litres), que permetia als usuaris una autonomia superior; detall molt important per viatjar per indrets on no sempre és fàcil trobar una gasolinera.

Curiosament, passat l’estiu arribarà al mercat estatal l’última versió de la Ténéré, amb l’última tecnologia del moment, i un motor de 700 centímetres cúbics, robust i fiable com sempre.

Amb l’entrega de la Yamaha XT, una moto per al temps d’esbarjo però també per fer-la servir en el dia a dia, arribem al final de Les motos de la nostra vida d’aquest estiu, que espero que us hagin agradat. S’ha acabat també el temps de lleure, i ara arriba el moment de tornar a la realitat... en moto, esclar. “Amb moto: txucu pa-pa-pa...”