Encara recordo el primer cop que vaig veure un BMW Z3: descapotable, matrícula alemanya, carrosseria de color groc, aparcat en un carrer d’una urbanització de Cambrils. Mesos després en vaig veure un altre, en aquest cas a la gran pantalla, en una pel·lícula de James Bond. Han passat 25 anys i, a diferència de molts altres cotxes del seu temps, el Z3 encara es veu fresc, modern i especial.

I és que la història del Z3 és una mica diferent de la resta de la gamma bavaresa, ja que fou el primer model de la marca en fabricar-se fora d’Alemanya -es produïa a la planta d’Spartanburg, a la costa est dels Estats Units- i al llarg dels seus vuit anys de vida (1995-2003) BMW en va vendre més de 297.000 unitats a tot el món, un èxit inesperat fins i tot per als directius de Munic.

Potser el Z3 és el cotxe menys alemany i més britànic de la història de BMW, ja que és un roadster (esportiu descapotable biplaça) que segueix la recepta britànica a l'apostar per unes mides compactes, un centre de gravetat molt baix, un pes contingut, un motor longitudinal i amb tracció posterior, un canvi manual i un repartiment perfecte de pes entre els dos eixos (50:50).

De fet, aquest model podria haver estat signat per Colin Chapman i portar l’emblema de Lotus i no ens hauria estranyat gens. Potser el fet que el seu creador conceptual, Joji Nagashima, fos japonès en un moment que Mazda havia fet fortuna amb el Miata també va influir decisivament en aquest caràcter diferencial.

Per si tota aquesta pila de condicionants fossin pocs, el Z3 es va fer mundialment famós quan James Bond el va fer servir a la pel·lícula 'Goldeneye' (1996), cosa que va disparar les vendes del model a Europa i els Estats Units.

Gràcies al seu pes contingut (al voltant dels 1.150 kg) a aquest roadster no li calia un gran motor per oferir unes bones prestacions dinàmiques, i va fer servir motors de gasolina de quatre cilindres amb 115 i 143 CV de potència, a més de l’icònic motor de sis cilindres amb 193 CV de potència, potser un dels millors conjunts de la història de BMW els anys 90. També hi va haver una versió M amb 325 CV, que afegia pes al conjunt (1.400 kg) però el convertia en un esportiu d’altes prestacions.

L’estiu de 1998 BMW va presentar la versió cupè del Z3 -és a dir, amb sostre rígid-, que va ser anomenada Z3 Coupé. Aquest model es va tornar ràpidament un autèntic objecte de culte per als col·leccionistes, i actualment les menys de 18.000 unitats que se'n van fabricar es cotitzen a l’alça en el mercat de cotxes clàssics.

Finalment, el Z3 es va deixar de fabricar l’estiu del 2002, tot i que va estar present al mercat fins ben entrat el 2003. El seu substitut fou el Z4, un model més germànic en les formes (més pes, més aplom) que el seu predecessor i que vam poder provar aquest any, tot just abans del confinament.