El 1983 va marcar el naixement d’un dels cotxes més importants de la història de Peugeot i, probablement, un dels menys reconeguts. La marca del lleó ha tingut molts models importants, però amb total seguretat va ser aquest el que li va obrir les portes al gran mercat i a les xifres de vendes massives.

El 205 va arribar en un moment molt delicat per a Peugeot, que estava sent clarament superada per Renault: les vendes d’aquest cotxe els van salvar econòmicament.

No fa gaire un jurat de periodistes el va distingir amb el premi de millor cotxe dels 80, en un acte que és de justícia absoluta, perquè, incomprensiblement, el 205 no va obtenir mai la preuada distinció de Cotxe de l’Any a Europa. És una raó més que em referma en el poc crèdit que dono a aquest guardó.

No estem parlant d’un cotxe que destaqués especialment per res, però sí que va donar moltes satisfaccions i pocs problemes als seus usuaris, alguns dels quals van tenir el petit 205 com a primer cotxe.

Els seus èxits esportius van ser molt importants, tant al Mundial de ral·lis, amb l’eficaç 205 Turbo 16 de l’època dels impressionants Grup B, com al ral·li Dakar, on va tenir victòries èpiques.

El 1985 una vaga de transports a França ens va obligar al Bassas i a mi a fer servir un 205 de curses per desplaçar-nos a Lió per retransmetre un partit del Barça de bàsquet. La tornada, enmig d’una forta nevada, va ser èpica. Ens adormíem conduint, però havíem d’anar ràpid per volar cap a Valladolid al partit de... l’“Urruti, t’estimo”. Sort que no hi havia radars! Aquell títol va valer alguna temeritat. De l’Antoni, esclar.