BarcelonaSi t’agradava el trial, als anys 70 eres de Bultaco o eres de Montesa. Fins que va aparèixer Ossa en escena, de la mà de la família Giró. La marca del trèvol va néixer el 1928 com a fabricant de projectors cinematogràfics. Ossa era l’acrònim de Orfeo Sincrónico S.A. A partir del 1951 van començar a produir motos, entre altres coses.

El 1966 un net del fundador, Eduardo Giró -el tècnic, com li deia tothom-, va conèixer als Sis Dies de Suïssa un corredor britànic que havia obtingut bons resultats amb Bultaco i li va proposar córrer per Ossa per neutralitzar la trajectòria de Sammy Miller, el gran pilot que defensava els colors de la marca de Sant Adrià del Besòs.

Mick Andrews va crear una moto molt eficaç i, sobretot, especialment bonica: la Mick Andrews Réplica, també coneguda com a MAR. El 1970, la mort de Santiago Herrero -pilot estrella d’Ossa- a l’illa de Man, quan liderava el Mundial de 250, va ser un cop anímic per a la marca, que va començar a potenciar el motociclisme de muntanya.

Andrews va guanyar el campionat d’Europa i els Sis Dies d’Escòcia del 1971 i el 1972 amb aquesta moto (aleshores no existia el Mundial de trial). L’Ossa es va posar de moda, però a finals d’aquell any Andrews va fitxar per Yamaha. La marca tindria després alguns pilots catalans molt bons (Payà, Juvanteny, Ollé, Gorgot...), i tot i que Ossa va continuar fent motos de trial uns quants anys més, els resultats no van ser mai tan brillants com els del llegendari Mick Andrews.

A mitjans dels 80 Ossa va tancar, pràcticament a la vegada que ho feia Bultaco. Els intents posteriors per reflotar-la mai han reeixit.