Història
Ferran Vital

Michael Schumacher, l’etern campió

Repassem la carrera de Michael Schumacher, un dels millors pilots de tots els temps

Michael Schumacher, l’etern campió / FERRARI Zoom

Cada generació d’aficionats a l’automobilisme ha tingut un gran campió. El meu avi sempre em parlava de Tazio Nuvolari, Rudolf Caracciola, Alberto Ascari i de Juan Manuel Fangio. El meu pare, de Graham Hill, Jim Clark, Jackie Stewart i Niki Lauda, i la generació nascuda entre els anys 70 i 80 hem pogut gaudir de talents com Alain Prost, Ayrton Senna o Nigell Mansell. Tots ells han estat grans campions, amb talent i carisma, però probablement cap d’ells va arribar a significar el mateix que Michael Schumacher pels milions d’aficionats de la Fórmula 1 arreu del món.

Michael Schumacher va debutar l’any 1991 al circuit d’Spa-Francorchamps al volant d’un modest Jordan. Des del seus inicis, amb només vint-i-dos anys, va sorprendre tothom per la seva velocitat i el seu estil de pilotatge, molt segur i agressiu. El seu bon paper amb Jordan va cridar l’atenció d’un jove Flavio Briatore, que el va fitxar per Benetton l’any 1992, equip amb el que va aconseguir la seva primera victòria al Gran Premi de Bèlgica del mateix any.

Schumacher al volant d'un Benetton, 1995 Zoom

Schumacher al volant d'un Benetton, 1995 / Pinterest

Aquell va ser el primer triomf de Schumacher amb l’escuderia del Vèneto, amb la qual Schumacher va conquerir els títols de campió del món de les temporades 1994 i 1995, imposant la seva llei sobre l’asfalt derrotant pilots com Damon Hill, David Coulthard, Jean Alesi o Gerard Berger, entre altres.

El binomi amb Ferrari

Schumacher ja havia tocat el cel, però no en tenia prou. En un moviment sorprenent, Schumacher va abandonar Benetton l’any 1996 per fitxar per la gran escuderia italiana, Ferrari. Els de Maranello portaven sense guanyar el títol des de l’any 1979, i la diferència tècnica i mecànica amb les escuderies britàniques -especialment Williams i McLaren- era abismal.

Lluny d’arronsar-se, el pilot alemany va mostrar tot el seu talent a la pista i al box per treure tot el suc d’un cotxe inferior i finalitzar la seva primera temporada amb Ferrari en tercera posició final, només superat pels dos pilots de Williams, que disposaven d’un monoplaça molt superior. Ara bé, el talent i les mans del Kàiser escurçaven la distància amb la resta de cotxes:

Els anys 1997 i 1998 van ser anys de creixement, en les que el pilot alemany va plantar cara als Williams i McLaren, superiors tècnicament, obtenint victòries de prestigi i lluitant fins la darrera cursa de cada temporada.

Les coses van començar a canviar l’any 1999, quan els Ferrari per fi van estar a l’alçada dels seus rivals i tan sols una inoportuna lesió del Kàiser (es va trencar una cama i va perdre’s sis curses) va impedir que Schumacher guanyés el campionat. Com a premi de consolació Ferrari va guanyar el campionat de constructors, gràcies a les bones actuacions del seu company d’equip Eddie Irvine.

El Ferrari de Schumacher Zoom

El Ferrari de Schumacher / Ferrari

L’anhelada victòria de Schumacher vestit de vermell va produir-se finalment l’any 2000, quan el pilot alemany va creuar la meta al GP de Japó, al circuit de Suzuka, recuperant un campionat que se li havia resistit a Ferrari durant 21 anys i desfermant la passió dels milions de ‘tifosi’ dels de Maranello, que veien en Schumacher el seu campió.

Schumacher és gairebé una divinitat pels 'tifosi' de Ferrari: és l'home que va ressuscitar l'orgull de la marca

Michael Schumacher va seguir sumant victòries a les carreres i va conquerir els campionats de 2001, 2002, 2003 i 2004, superant tots els seus rivals i fent valdre la seva hegemonia sobre l’asfalt.

Però l’any 2005 un canvi de reglament de la FIA i uns neumàtics poc competitius van posar punt i final al domini de Schumacher i el començament del regnat de Fernando Alonso, que repetiria títol l’any 2006 amb el seu Renault.

Retirada i retorn

Michael Schumacher va anunciar la seva retirada a finals de 2006, tancant un cicle triomfal de 10 anys amb Ferrari, amb la que havia aconseguit 5 campionats del món i 82 victòries en els GP disputats, convertint-se en el millor pilot de la història de Ferrari i en l’home que havia pogut ressuscitar l’històrica escuderia italiana.

El Kàiser va restar tres anys allunyat del circ de la Fórmula 1, durant els que va continuar lligat a Ferrari com a consultor i assistent, a més de gaudir com a pilot de motos al campionat de Superbikes i de disputar diversos partits de futbol benèfics.

Però per a sorpresa de tothom Mercedes va anunciar el fitxatge de Michael Schumacher de cara al seu retorn a la Fórmula 1 l’any 2010. Schumacher va disputar tres temporades amb els cotxes platejats, però no va obtenir bons resultats: el seu millor registre va ser un podi al GP d’Europa de l’any 2012.

Schumacher amb un Mercedes, 2011 Zoom

Schumacher amb un Mercedes, 2011 / Wikipedia

Mercedes no va renovar el seu contracte i Michael Schumacher es va retirar definitivament l’any 2013. Allunyat de la Fórmula 1, l’alemany es va dedicar a córrer amb karts i a les seves aficions, com el futbol o l’esquí. Malauradament el 29 de desembre de 2013 (tot just fa 4 anys) el set vegades campió del món va patir un accident esquiant fora pista als Alps que l’ha mantingut en un estat de salut molt delicat del qual encara no s’ha recuperat.