GRANS CAMPIONS DE LA F-1
Motor Història 03/08/2021

Michael Schumacher, l’autèntic Kàiser de la Fórmula 1

Gairebé deu anys després de la seva retirada, el llegat de Michael Schumacher encara és evident: el pilot més important de la història de Ferrari és ja una de les llegendes més grans de l'automobilisme

Ferran Vital
5 min
Michael Schumacher, l’autèntic Kàiser de la Fórmula 1

Entre tots els grans campions de la història de la Fórmula 1 no n’hi ha cap amb les legions de seguidors que va arrossegar (i encara avui arrossega) el pilot alemany Michael Schumacher, una autèntica llegenda de l’automobilisme que, si bé es pot discutir si ha sigut o no el millor pilot de la història, és evident que és el millor pilot que l’escuderia Ferrari ha tingut mai. I això, en un esport del qual els del Cavallino Rampante són fervents seguidors, és dir molt.

L'idili amb la seva afició va ser constant

Michael Schumacher (1969) va començar a conduir amb només quatre anys: el seu pare era mecànic i li va construir el seu primer kart. L’alemany va ser campió del món júnior de kàrting amb només 16 anys, i campió d’Alemanya i Europa amb 18 anys. El seu talent li va valer per aconseguir un volant en diverses categories de formació alemanyes, com la Fórmula König, el prestigiós DTM i la Fórmula Ford, fins a arribar a guanyar el campionat de la Fórmula 3 l’any 1990, victòria que li va valer per guanyar-se el dret a pilotar un Fórmula 1.

L’alemany va debutar amb l’equip Jordan de F1 l’any 1991 al GP de Bèlgica, on va cridar l’atenció del cap de Benetton, l’italià Flavio Briatore, que el va fitxar per al seu equip un cop acabada la cursa. Amb els italians va obtenir la seva primera victòria precisament a Spa-Francorchamps l’any 1992, i va mostrar la seva competitivitat contra els Williams, McLaren i Ferrari pilotats per Alain Prost, Ayrton Senna i Nigel Mansell, entre d'altres.

Michael Schumacher amb el seu Benetton, any 1995

Els anys 1994 i 1995 Michael Schumacher va guanyar els seus dos primers títols mundials al volant del seu Benetton (primer impulsat per un motor Ford i després per un Renault) i va superar el seu primer gran rival aquells anys, el britànic Damon Hill, fill del campió de la Triple Corona, Graham Hill.

Neix el mite del Kàiser

Tot i ser amb diferència l’equip més emblemàtic i estimat de la Fórmula 1, feia massa anys que Ferrari no guanyava el campionat de constructors (l'última victòria va ser l’any 1983) ni de pilots (1979), i l’afició de l’equip transalpí va veure en Schumacher el campió anhelat que havia de retornar l’equip de Maranello al camí de la victòria un cop es va oficialitzar el seu fitxatge l’any 1996.

La rellevància de Schumacher a Ferrari traspassa la F1

El caràcter obert i alegre del pilot alemany, així com el seu estil de conducció valent i agressiu, va connectar des del primer moment amb l’afició italiana i la resta de l’equip, un autèntic dream team en què figuraven els noms de Jean Todt, Ross Brown i Rory Byrne.

Ferrari va tenir un autèntic 'Dream Team'

Amb tot, el títol va haver d’esperar. Els anys 1996 i 1997 Ferrari no va poder superar els Williams-Renault de Damon Hill i Jacques Villeneuve, tot i que l’esperit de lluita de Schumacher va mantenir el pols per al Mundial fins al final, amb maniobres polèmiques i accidents inclosos, com el del GP d’Europa a Jerez l’any 1997, que va deixar fora de combat el pilot alemany:

L’any 1998 Schumacher tampoc va poder guanyar el Mundial de F1, ja que el McLaren de Mika Hakkinen i un polèmic accident amb el seu escuder, l’escocès David Coulthard a Spa-Francorchamps van deixar el pilot alemany fora de la lluita pel títol.

Les coses van canviar l’any 1999. L’alemany va patir un accident greu al GP de la Gran Bretanya que li va impedir disputar sis curses, i es va haver d’acomiadar prematurament del títol, però el paper del seu substitut, Mika Salo, i del seu company Eddie Irvine va fer que l’escuderia Ferrari tornés a guanyar un Campionat del Món de constructors setze anys després.

A partir del 2000, el Kàiser va imposar la seva llei a la Fórmula 1

Allò no va ser més que el preludi dels anys d’or de Ferrari i Schumacher, que van dominar amb mà de ferro el campionat entre els anys 2000 i 2004: van guanyar cinc Mundials de manera consecutiva i van demostrar una superioritat gairebé insultant, fent gal·la de l’hegemonia de l’autèntic Kàiser de la Fórmula 1.

Però a partir de l’any 2005, i a causa d’un canvi de normativa, l’hegemonia del Ferrari a la Fórmula 1 va començar a quedar en entredit i Schumacher va ser superat per un jove Fernando Alonso i el seu Renault. Aquesta davallada en el rendiment del monoplaça i del mateix pilot alemany el va portar a una primera retirada de la Fórmula 1 a finals de l’any 2006.

Un retorn fallit

L’any 2010 el Kàiser va tornar a la Fórmula 1 al volant d’un Mercedes-AMG, on acompanyava un jove Nico Rosberg en un equip totalment alemany que semblava haver de presentar batalla en tots els fronts, però el rendiment de Schumacher les temporades 2010, 2011 i 2012 va ser decebedor: va obtenir un únic podi en dos anys, un rendiment molt pobre per al set cops campió del món de Fórmula 1.

Michael Schumacher amb el Mercedes-AMG de l'any 2011

En acabar la temporada 2012 el Kàiser va anunciar la seva retirada definitiva de la Fórmula 1, i el seu seient a Mercedes-AMG va ser ocupat pel britànic Lewis Hamilton. Un cop allunyat del gran circ de la F1, l’alemany es va dedicar a practicar els seus esports preferits i a viatjar en moto.

Però a finals de desembre del 2013 Michael Schumacher va patir un terrible accident mentre esquiava als Alps francesos que li va provocar lesions cerebrals molt severes. Va estar sis mesos en coma i el seu estat de salut, tot i lleugeres millores, ha estat des de llavors molt delicat.

Amb tot, el llegat de Schumacher a la Fórmula 1 és enorme, ja que el fet de ser el millor pilot de la història de Ferrari l’ha convertit en una de les llegendes més grans de l’esport. Circumstància que ja ha de gestionar el seu fill, el jove Mick Schumacher, que és pilot provador de Ferrari i d’Alfa Romeo després d’haver guanyat ja la Fórmula 3 europea.

Les xifres del Kàiser

  • 91 victòries (72 a Ferrari)
  • 68 pole positions (58 a Ferrari)
  • 308 GP disputats (181 a Ferrari)

stats