A la Isetta -vehicle a mig camí entre un cotxe i una moto- aquí n’hi deien l’ou amb rodes. I potser perquè no se sap si va ser primer l’ou o la gallina, hi ha moltes discrepàncies sobre l’autoria d’aquest enginy. El disseny original venia d’Itàlia, concretament de l’enginyer Ermenegildo Preti, que el 1951 treballava a la marca Iso Autoveicoli. Però aquest microcotxe el van fabricar a molts països, i gairebé en cada cas el constructor era una marca diferent que feia una interpretació pròpia de la idea original.

A Espanya el responsable va ser Borgward Iso Espanyola, que també van fer motos, motocarros, camions i furgonetes. Però el fabricant mundial més reeixit va ser BMW, que va batejar la Isetta com a BMW 600.

La Isetta espanyola original del 1956 tenia la carrosseria de fusta i capacitat per a dues persones. Era ben curiosa, la manera d’obrir la porta frontal, a la qual la seguia la columna de direcció. Portava un motor de 236 cc de dos temps -com si fos una moto- que donava menys de 10 cavalls de potència, els quals es transmetien a través de dues cadenes a l’eix posterior. Després van arribar-ne versions molt diferents, fins que cinc anys més tard, el 1961, van deixar de produir-les.

Va ser el primer monovolum de la història. Feia dos metres i mig de llarg i pesava 330 quilos; tenia un canvi de quatre relacions i marxa enrere.

La versió alemanya portava motors més grossos, de quatre temps, i era capaç d’agafar... els 100 per hora! Calia ser valent per atrevir-se a comprovar-ho, tenint en compte l’escassa eficàcia dels frens que duia.