A mitjans dels anys 80 del segle passat, un fabricant japonès va intentar, per primer cop, desenvolupar un projecte per competir directament amb els superesportius italians al mercat internacional. La marca que va tenir la gosadia de desafiar els italians al seu propi terreny va ser Honda, que aleshores acumulava molta experiència i prestigi a les principals competicions internacionals, com ara la Fórmula 1.

L'any 1984 Honda presentava el seu prototip de cotxe superesportiu, conegut amb el nom d'HP-X –sigles que significaven Honda Pininfarina Experimental–. Aquell prototip, dissenyat per Pininfarina, havia d'anar equipat amb un motor de sis cilindres en línia i dos litres de cubicatge provinent dels cotxes de Fórmula 2 d'aleshores, però per motius logístics i industrials mai va arribar a ser fabricat en sèrie ni comercialitzat. Així les coses, els enginyers d'Honda van seguir treballant en el superesportiu durant cinc anys, fins que el 1989 van presentar el model definitiu que es convertiria en el nou NS-X (sigles de New Sportcar Experimental).

El flamant NSX presentava una evolució tècnica impressionant. Impulsat per un motor V6 de tres litres amb tecnologia VTEC, l'NSX disposava de 270 cavalls i una acceleració d'infart que el situaven a l'aristocràcia dels millors cotxes esportius del seu temps. Els enginyers Nobuhiko Kawamoto i Shigeru Uehara havien encapçalat un projecte en què fins i tot l'aleshores pilot d'Honda a la Fórmula 1, el llegendari Ayrton Senna, havia col·laborat amb alguns consells i posada a punt rodant al Circuit de Nürburgring. Havia nascut una llegenda, un clàssic del motor.

El model japonès incorporava solucions revolucionàries pel seu temps, com ara el fet de ser el primer cotxe de carrer que fabricava íntegrament en alumini el xassís i la carrosseria o el fet d'incorporar, per primer cop, unes bieles fetes amb aliatge de titani i alumini, entre altres solucions tècniques sorprenents i incorporades directament dels circuits de F1. Però si l'NSX era sorprenent, també és cert que va tenir alguns defectes i va patir alguns contratemps.

Per exemple, les primeres unitats equipades amb canvi automàtic de quatre marxes no eren capaces d'extreure tot el potencial del cotxe, i la seva fiabilitat també va ser discutida, especialment en algunes unitats primerenques venudes als Estats Units i al Canadà (comercialitzades sota el nom d'Acura NSX). El primer canvi manual era de cinc marxes, i, tot i que era més fiable que l'automàtic, tampoc desenvolupava al màxim les capacitats del cotxe. La plenitud de l'NSX va arribar l'any 1997, amb l'actualització mecànica del seu motor i algunes millores electròniques, de confort i seguretat. El motor partia de la mateixa base V6 DHOC VTEC, però amb més cilindrada (3,2 litres), cosa que aportava deu cavalls extres –arribant així fins als 280–, associat a una caixa de canvis de sis velocitats que, aquest cop sí, extreien amb més refinament, fiabilitat i contundència tot el potencial de l'NSX.

El seu potent motor atmosfèric, amb un so espectacular, l'absència de cap sistema de control de tracció ni roda de recanvi, un pes lleuger de només 1.200 quilos, la solidesa i duresa del seu xassís, la posició de conducció i l'estètica radical, agressiva i potent del japonès el van convertir en el cotxe de referència dels anys 90 del segle passat. El seu preu, no tant prohibitiu com el d'un Ferrari, i la seva essència esportiva el van convertir en un dels cotxes més desitjats i admirats dels últims anys del segle XX i inicis del XXI. Finalment, l'any 2005 Honda va decidir retirar el seu esportiu de la producció en cadena.

Econòmicament amortitzat, el ja llegendari NSX no era capaç d'igualar les prestacions dels superesportius de nova fornada, i a la casa nipona van creure oportú buscar-li un relleu en format híbrid de 581 CV que fa poc ha arribat al mercat a un preu superior als 180.000 euros, amb un plantejament tecnològic i orientació comercial força allunyat de la filosofia del model original.

Aquest any l'NSX celebra els 30 anys de l'arribada del model original als Estats Units, i Acura (divisió nord-americana esportiva d'Honda) li ha dedicat aquest vídeo, on relaciona els dos models esportius japonesos: