LES MOTOS DE LA NOSTRA VIDA
Barcelona

Ducati Darmah: la resposta italiana a l’atac japonès

Era la gran protagonista de la botiga Ducati que l’expilot Ricard Fargas tenia a la Travessera de Gràcia

Imatge de la moto Ducati Darmah / SOLO MOTO Zoom

Estava obsessionat amb el seu darrere. Hi pensava tant que ocupava moltes estones rumiant com seria poder-lo tocar, passar els dits amb suavitat per les seves formes ondulades, amb totes les precaucions -això sí- per no ficar-los allà on se suposava que la temperatura devia ser màxima. Per això, quan a la tarda sonava el timbre que posava el punt final a l’última classe, baixava corrent les escales de Can Colapi per enfilar camí de les Dames Negres.

Aquella altra escola marcava la meitat del tram que feia cada dia esprintant, al final del qual la trobava cada tarda, voluptuosa, desafiant, amb unes lluentors que emergien amb molta intensitat de la seva silueta. I, per això, quan arribava, celebrava que encara fos allà, en aquell aparador, que no l’haguessin venuda, i que seguís esperant-me tot i que jo fos només un nen.

La Darmah 900 era la gran protagonista de la botiga Ducati que l’expilot Ricard Fargas tenia a la Travessera de Gràcia, a tocar del carrer Casanovas, molt a prop d’una altra, la de F. Serena, on els Ferrari exposats també feien que em passés una bona estona amb el nas enganxat al vidre, en lloc d’anar a casa a fer els deures. Dèries que tenia un, ves.

Aquella moto dissenyada a finals dels 70 ni més ni menys que per Giorgetto Giugiaro era un dels dos models en què la marca de Borgo Panigale havia ficat el famós motor 900 V-Twin amb els cilindres a 90º. Traspuava categoria per tot arreu, sobretot gràcies a les formes del dipòsit i del colín que rematava el seient d’aquella manera tan sensual. La Darmah no era només una banda de música del moment; era una moto no tan esportiva com la seva bessona, la 900 SS, però amb prou personalitat per ensenyar les dents a la legió de motos japoneses que començaven a amenaçar l’hegemonia europea del mercat continental.

Del 1976 al 1984 en van fer gairebé 7.000 unitats, i algunes van venir a petar per aquí, sobretot a mans dels seguidors de la casa italiana de més poder adquisitiu. Una moto per perdre l’oremus, i sortir corrent cada dia de l’escola a admirar-la en aquell aparador tan especial.